tag:blogger.com,1999:blog-72605928410214671622024-02-06T19:33:00.264-08:00L Campru's BlogReflexions personals sobre política, salut i allà on es troben salut i política.Unknownnoreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-85076865766428911052020-04-10T00:33:00.000-07:002020-04-10T00:34:37.519-07:00Respuestas a un cuestionario/entrevista sobre COVID-19<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i>Una estudiante me formuló las siguientes preguntas sobre COVID-19. Aprovecho para compartir por aquí las respuestas.</i><br />
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<i><br /></i>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: center;">
<b><span style="font-size: 13pt; line-height: 19.9333px;">CUESTIONARIO COVID-19: Lluís Camprubí<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify;">
<o:p><br /></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<strong><span style="font-weight: normal;">-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></span></strong><strong><span style="background: white;">Una de las ideas más extendidas es que este virus era como una gripe y lo banalizamos, ¿por qué caló esta idea?</span></strong><strong><span style="font-weight: normal;"><o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
Fue una comparación nefasta y ciertamente tuvo su impacto en la banalización y por lo tanto también en la demora de la toma de decisiones drásticas. Sabemos -e intuíamos al principio- que es más letal y severo, que es más transmisible y lo más relevante, que al ser un virus nuevo no existía nadie inmune, por lo tanto en ningún sentido es comparable a la gripe. Solo por principio de precaución jamás se debió usar esa comparación. Seguramente por parte de las voces públicas que reforzaron esa idea primó una voluntad de tranquilizar a la población frente a lo desconocido y por lo tanto de no generar preocupación, y por parte de la gente que compró la idea seguramente influyó la necesidad de reforzar esa creencia que aquí estamos a salvo, y que ese tipo de riesgos afectan a otros lugares pero aquí no nos afectan. Quizás a todo ello se sumó el pensamiento inercial (no puede pasar nada disruptivo) y el exceso de prudencia (o péndulo) por parte de algunas voces que deberían haber lanzado la alerta antes, que habían visto como en experiencias anteriores que podrían ser parecidas (SARS, MERS, H1N1…) el impacto en nuestro entorno había sido mucho menos severo de lo pensado. Quizás también hubo algunas personas que querían situar que la gripe era algo ya preocupante y lo que merecería más nuestra atención (tiene un impacto relevante en morbi-mortalidad cada año)… pero en ese caso, incluso, cabría la reflexión… si ya se considera grave el impacto de una gripe... realmente queríamos relativizarlo asumiendo/añadiendo otra epidemia más?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<strong>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></strong><strong><span style="background: white;">¿Con el verano decaerán los contagios o se desmiente por las cifras de expansión del Covid-19 en África? ¿Se espera una segunda ola de contagios en otoño si para entonces no hay vacuna?</span></strong><strong><span style="font-weight: normal;"><o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<strong><span style="background: white;"><br /></span></strong></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<strong><span style="font-weight: normal;">Una de las incógnitas de este virus /pandemia es su estacionalidad… no sabemos aún si con el calor/humedad del verano decaerá o no. Hay retales de evidencia que lo sugieren y también hay otras evidencias (como la aparición de brotes en ciudades cálidas) que lo desmienten. Desafortunadamente no es posible afirmar nada ahora es ese sentido, lo que añade incertidumbre al futuro. Lo que sí parece ser previsible y hay consenso (obviando la estacionalidad) es que hasta que no haya una vacuna, y/o se haya generado una inmunidad grupal más que suficiente (si es que se genera, ya que la duración e intensidad de la inmunidad es otra de las cosas relevantes que no sabemos) seguirán habiendo olas cuando se relajen las medidas de confinamiento/distanciamiento.<o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<strong>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span></strong><strong><span style="background: white;">Según Salvador Illa, el R0 en quince comunidades autónomas, ya es inferior a 1 ¿se puede afirmar ya que hemos atravesado el pico de la curva epidémica?</span></strong><strong><span style="font-weight: normal;"><o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<strong><span style="background: white;"><br /></span></strong></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<strong><span style="font-weight: normal;">Parece ser que el momento de subida de la curva (de mortalidad e ingresados) ya lo hemos superado, dicho sea con alivio. Lo que parece es que la curva de morbi-mortalidad más que ser en forma de pico, tienes unos días de meseta, y ahí estamos. Esto permite pensar que por el diferido desde la transmisión (unos días de incubación, unos días de síntomas leves, y unos días de agravamiento hasta entrada en hospital), la R0, transmisión actual, sí que debe ser igual o inferior a 1.<o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b><br /></b>
<b>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span>¿Es prematuro hablar de desescalada?</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<strong><span style="font-weight: normal;">Empezar a hablarlo y a discutir colectivamente cómo debe ser esa desescalada creo que es bueno. En mi opinión esa desescalada debería hacerse de tal manera que sea reversible si la curva vuelve a empezar a subir, y por lo tanto debería hacerse gradualmente (por sectores productivos, por territorios, y por grupos poblacionales) y con automatismos rápidos de volver a las medidas duras. Siempre pensando que cualquier persona tiene una doble condición…puede ser infectada y a la vez puede actuar como transmisor. Yo no me atrevo a poner fecha al inicio de las medidas de “desescalada”.. eso es tarea del consenso entre los expertos que asesoran.<o:p></o:p></span></strong></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span>¿Afecta el envejecimiento de la población y nuestra forma de socialización a que España tenga la mayor tasa de mortalidad por el virus del planeta?</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
Esta cierta especificidad de los datos de España están provocando un debate de hipótesis muy interesante. Siempre teniendo en cuenta que está impactando en tiempos diferentes en los países y por lo tanto las comparaciones también sufren el sesgo del momento de la curva. Es difícil pero las comparaciones no deben pensarse estáticamente. Seguramente debe ser por una combinación de hechos, aunque hay uno fundamental que es de contaje...el denominador que usamos aquí es de tests positivos (tests aplicados mayoritariamente a ingresados hospitalarios), de manera que ya es un denominador de casos más graves, respecto a países que testean a su población más masivamente. Lo que no cabe duda es que el virus es mucho más letal en las franjas de edad más alta, así que por supuesto esa mortalidad es más alta que cuando la comparamos con la de países con estructuras de población más jóvenes. Sabemos que lo que facilita la transmisión del virus es la densidad de población a nivel agregado, y a nivel "micro" la duración y proximidad del contacto efectivo entre humanos, así como la ausencia de medidas de higiene y etiqueta respiratoria. La densidad de población nos puede explicar parte de las diferencias entre territorios. Y ciertamente, ese mayor contacto, tocarse, hablarse cercanamente que parece que practicamos los españoles (comparado con otros países que interactúan con más distancia social) es una hipótesis interesante explicativa, pero yo de momento no he visto ningún estudio/evidencia que lo sustente.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span>¿Se debió decretar antes el estado de alarma y por consiguiente, el confinamiento de los españoles?</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 18pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 18pt; text-align: justify;">
Visto a posteriori parece evidente que todos los países deberían haber tomado medidas de restricción de la movilidad y de confinamiento antes. Una vez pase la crisis será interesante analizar qué llevó a la mayoría de países a no intervenir con suficiente anticipación. Si comparamos cuando España activó sus medidas más restrictivas respecto a otros países lo cierto es que no vemos que las tomara tardíamente, al contrario, las tomó en momentos relativamente/comparativamente más tempranos. Pero eso no debería ser ningún consuelo. Ciertamente es obvio que si se hubiese restringido (e implementado con efectividad) la movilidad e impulsado el confinamiento antes, mientras existía la diseminación invisible, la curva hubiese sido más aplanada.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span>¿Puede haber una mutación del virus a peor, que sea más dañino?</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
Por lo que leo de opiniones de virólogos esto de momento también es incierto. Parece que existe una visión dominante (sustentada en las fuerzas evolutivas y de selección natural), en el sentido que se podrían verse favorecidas en la diseminación mutaciones menos letales, ya que éstas se verían beneficiadas del hecho que los humanos infectados no muriesen y por lo tanto podrían ser transmisores, es decir que hubiese un cierto acomodamiento al huésped. La mayoría de virólogos coinciden en que no perciben que este virus sea especialmente mutante (la necesidad no le empuja de momento). Pero así como hipotéticas mutaciones que afectasen la patogenicidad (severidad/mortalidad) empujarían supuestamente a que fuese menos dañino, también es cierto que pueden aparecer mutaciones que afecten a su transmisibilidad o a rechazar la inmunidad, de manera que podría aumentar su distribución, afectando a más parte de la población.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span> Una de las consecuencias visibles del Covid-19 es que deben fortalecer los sistemas de vigilancia epidemiológica. ¿Deberán ostentar los países también reservas de productos como respiradores para una futurible pandemia?</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
La necesidad de “preparedness” como dicen en inglés, parece una de las lecciones necesarias a aprender. Deberían dotarse de más capacidad los sistemas de vigilancia epidemiológica, estatales, europeos, y globales, y especialmente que aumentara su coordinación e intercambio de información, entre los distintos niveles y con otras áreas. También parece necesario el desarrollo de instrumentos previstos en las leyes de salud pública estatales y autonómicas y que nunca se han desarrollado. La segunda lección es que esas alertas tempranas deberían poderse traducir en acción colectiva más rápidamente. Aunque esta inercia y lentitud seguramente durante una generación ya no nos pasará otra vez, al menos mientras tengamos interiorizada la vivencia de esta pandemia. Hay que decir que a todos nos pilló de nuevo… nadie en nuestro entorno había vivido una amenaza así, y globalmente deberíamos retroceder décadas (o un siglo) para experimentar una pandemia semejante. Y sí, haría falta disponer de nuevas reservas estratégicas de equipamientos médicos, medicamentos y materiales de protección y testeo, para potenciales epidemias similares. Se ha visto la necesidad crítica de disponer de respiradores. Por supuesto también que hay que acumular mascarillas y epi’s. Respecto a la vacuna, una idea interesante que circula (ya que no podemos tener acumulado de todo ni tener fabricadas vacunas para pandemias de virus que aún no existen) es tener planteada la estructura básica para su fabricación, de manera que tengamos las instalaciones y después sólo hubiese que ajustar los elementos finos <span style="font-size: 14.6667px;">de su fabricación a escala industrial </span><span style="font-size: 11pt;">en función del tipo de vacuna que se demostrase como la más exitosa. Lo mismo valdría para respiradores y otros equipamientos médicos, aunque en este caso, aparte de su acumulación en una reserva valdría la pena saber cómo transformar líneas de producción de industrias realmente existente para su hipotética adaptación.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span>¿Por qué el ritmo de evolución de la epidemia ha sido distinto tan desigual entre las distintas comunidades?</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
Seguramente responde a cómo se inició la distribución... cuáles fueron sus puntos de entrada. A partir de ahí, seguramente el elemento fundamental ha sido la densidad humana y el intercambio de contactos, que es muy diferente según qué territorios. Las comunidades que no habían sufrido tanto la epidemia además se han podido ver más beneficiadas proporcionalmente del efecto de la medida generalizada del confinamiento, que esperemos que les permita tener curvas mucho más aplanadas.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span>Se acaba de conocer que se va a realizar un muestreo epidemiológico a 62.400 personas, lo que implica que al menos la media nacional de contagiados por el virus sea de un 5% de la población ¿considera que la media nacional es mayor de ese 5%?</b><o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraph" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
Ese estudio puede ser muy interesante, tanto para saber la prevalencia de la infección como de la inmunidad. No he profundizado en los detalles metodológicos del estudio, pero una muestra de 60000 personas, 30000 hogares, parece muy robusta y más que suficiente para un buen estudio que nos aporte luz a la distribución de la infección, y si no recuerdo mal permitiría representatividad a nivel provincial. No me atrevo a decir cuál podría ser la prevalencia actual de la infección, pero un 5% o más de la población total que esté o haya estado infectada suena razonable, haciendo inferencia de lo que sabemos de su R0 y también de su letalidad.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 0.0001pt 36pt; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<b>-<span style="font-family: "times new roman"; font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> </span>Sergio Romagnani, profesor emérito de la Universidad de Florencia y eminencia en el ámbito de la inmunología ha advertido que la vida será ahora: “mucho más complicada </b><b style="font-size: 11pt;">y mucho menos bella” ¿Cómo se imagina usted que será la vida dentro de unos meses?</b></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 16.8667px; margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
Tanta incertidumbre en tantas dimensiones de esta pandemia hacen precisamente que sea muy difícil imaginar el futuro. Lo que sí parece seguro es que no volveremos a la normalidad, y que la belleza de nuestra vida cotidiana anterior, de cómo nos relacionábamos, de nuestro uso del espacio colectivo no será la misma. Dentro de unos meses, seguramente habremos vuelto a parte de nuestras rutinas y ocupaciones, pero con variaciones significativas: individualmente con más distanciamiento en nuestras interacciones sociales, y con nuevas normas sociales y usos, como la generalización de la mascarilla y, colectivamente, limitando aún las grandes aglomeraciones y con un ojo puesto en la progresión de la R0 o de la curva por si hay que volver a más restricciones. Así que imagino que seguirá una sensación de provisionalidad e incertidumbre, hasta que se vislumbre una cura. El impacto económico se notará intensamente, de forma generalizada pero con desigual distribución, de forma que el empobrecimiento general pesará también en el ánimo individual y colectivo. Lo más incierto, es la tensión en la sociedad que se puede imaginar al alargar esta situación… puede aparecer una cierta belleza en el ánimo colectivo si domina la voluntad comunitaria y conjunta para salir de ésta, o pueden romperse algunas costuras sociales y quedar una sociedad y una convivencia menos bella si aparecen fugas de repliegue.<o:p></o:p></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-23007542859180291032017-02-06T23:36:00.000-08:002017-02-06T23:36:09.048-08:00Quo vadis Europa<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:DontVertAlignCellWithSp/>
<w:DontBreakConstrainedForcedTables/>
<w:DontVertAlignInTxbx/>
<w:Word11KerningPairs/>
<w:CachedColBalance/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><i>(Una versió resumida i editada d'aquests apunts es publiquen a la Revista Papers, de la Lliga dels Drets dels Pobles)</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Europa (com
la resta de nivells institucionals i jurisdiccionals, cadascun amb les seves
especificitats i dificultats) és actualment un terreny hostil per a les forces
socials i polítiques que es reclamen de la llibertat, la igualtat i la
fraternitat. L’actual moment presenta característiques deconstituents pel què
fa als drets que les constitucions nacionals de la segona meitat del segle XX
consagraven. Domina un “nou constitucionalisme“ on les normes que afecten
centralment les condicions de vida de la gent no venen del mètode
“constitucional” sinó que són produïdes per acords entre governs nacionals,
agències amb una alta capacitat discrecional i organismes no legitimats
democràticament. I hi ha un arranjament institucional a la UE on segueix la
dualitat i dislocament entre les polítiques de formació i regulació de mercat
que (sigui en instàncies comunitàries o intergovernamentals) són a escala
europea i les de protecció social (per “corregir els desajustos d’aquest
mercat”) que romanen a escala estatal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">En
l’actualitat múltiples</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> crisis saccegen el continent: l’especificitat de la
crisi econòmica, la crisi de gestió de l'acollida de refugiats, la necessitat
de confrontació de les derives autoritàries i reaccionàries de governs com el
d'Hongria i Polònia, la gestió del Brexit, les pulsions de replegament nacional
i nacionalisme econòmic, o el terrorisme gihadista. Unes crisis, diverses, amb
un denominador comú, que no sembla prou interioritzat: part del seu agreujament ve de la
manca de capacitat competencial comunitària, no del seu excés.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">1. Les múltiples
crisis</span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">L’especificitat de la
crisi a l’eurozona</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">La
crisi econòmico-financera que va començar el 2008 va ser mundial, però a
Europa, particularment a la Unió Econòmica i Monetària (UEM), s’ha prolongat i
ha tingut una profunditat extrema. Un element central i agreujant de la crisi a
la UEM han estat els desequilibris financers entre centre i perifèria (excedentaris-deficitaris)
i els desequilibris dels fluxes de capital transfronterers, sense existir
capacitat política per regular-los ni instruments públics per reciclar-ne
excedents. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Aquesta
especificitat de la crisi a l’eurozona (amb un impacte per al conjunt però
diferenciat i divergent segons el país) ha posat també de manifest les falles
en el disseny/arquitectura institucional: un banc central sense capacitat d’origen
de prestamista d’última instància i amb un mandat limitat a l’estabilitat de
preus; l’absència d’estabilitzadors automàtics que permetin absorbir xocs simètrics
i asimètrics; la falta de mecanismes (no de mercat) de reciclatge d’excedents
que puguin corregir divergències en les balances comercials i en els fluxes de
capital entre països; i, la manca d’un govern econòmic (amb política i
capacitat fiscal) comunitari legitimat directament que respongui a l’interès de
conjunt. Es té una moneda però 19 hisendes, sense capacitat fiscal ni
transferències que puguin a través de la solidaritat generar convergència i en
períodes de crisi, disposar de capacitat contracíclica. Els mecanismes o
dispositius de transferència existents i creats són molt parcials i insuficients.
Sigui per la poca capacitat (pressupost UE i transferències regionals, que no
són d’origen propi), o per ser mecanismes molt basats en normes prefixades (“rules-based”)
més condicionalitat negociada en moments crítics (com poden ser indirectament
el QE o OMT). En un marc de confrontació d’interessos entre estats creditors i
deutors i de domini de la lògica intergovernamental, aquesta manca
d’instruments comunitaris, a més, fa que els estats centrin la seva estratègia
competitiva en curses a la baixa en fiscalitat i estàndards. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Així, aquesta arquitectura de la UEM
sumada a unes normes platejades per escenaris de bonança, una hegemonia
ideològica neoliberal, i l’enfoc de competició entre països ha fet que l’única
recepta per als països perifèrics endeutats hagi estat les polítiques de
devaluació interna i austeritat extrema per intentar una consolidació fiscal
contraproduent. Una devaluació, una austeritat i unes contra-reformes
estructurals (pensions, marc laboral...) derivades d’una condicionalitat amb
efecte pro-cíclic que han exacerbat la crisi i generat un cost econòmic i
social que s’hagués pogut evitar, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">prolongant i
intensificant la recessió innecessàriament</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">. Les posicions “de partida” sorgien</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">
d’orientacions com hem dit "rules-based" amb clars biaixos
neoliberals i d’un mètode decisori on ha dominat l’intergovernamentalisme, amb
confrontació de legitimitats nacionals (amb poders molt diferents) en comptes
de la primacia de l'interès comú.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Gestió de l’acollida
de refugiats</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">L’arribada
de persones que busquen refugi i asil a Europa continua, malgrat hagin canviat
les rutes. S’ha posat de manifest la insuficiència, les limitacions i la
perversitat de l’actual sistema, així com l’hostilitat de molts estats membres
que es troben segrestats políticament per l’agenda i el discurs de l’extrema
dreta. El “pack” “Regulació Dublín + Acord de Schengen” fa que els països
fronterers de la UE que reben en primer terme aquestes persones (que
requereixen una protecció especial) hagin d’assumir en exclusiva la
responsabilitat d’acollida i tramitació de l’asil. Aquest desajust facilita la
desresponsabilització de molts estats membres i una dinàmica de conflicte i negociació
a la baixa entre països, de manera que molts estats no estan assumint els
compromisos de reubicació i reassentament acordats.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Brexit</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Al
referèndum del Brexit van triomfar les tesis del replegament nacional-estatal.
Veiem a més <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que qui condueix i
hegemonitza tant el debat com la concreció del resultat són les forces i
vectors de la dreta populista, xenòfoba i reaccionària. I sembla que es
consolida una proposta de Brexit dur, ja que el govern actual prefereix
prioritzar eliminar la immigració comunitària i sortir del marc regulatori
europeu, a seguir vinculat al mercat interior europeu i assumir-ne les 4
llibertats de circulació. I s’intueix, a partir de les propostes que es van
coneixent, que l’estratègia competitiva del Regne Unit, en aquest escenari de
confrontació entre territoris, serà el dumping, amb la baixada d’estàndards
regulatoris, socials i fiscals, i on ja s’ha insinuat la possibilitat que
esdevingui un paradís fiscal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">El perill de
l’extrema dreta a Europa</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Diferents
forces de dreta extrema i/o de dreta nacional populista estan agafant una força
significativa social-política-electoral en diversos països. Són forces que -tot
i que diferents- comparteixen alguns trets: plantejaments iliberals,
confrontació identitària-nativista vers els diversos “altres”, qüestionament
dels marcs polítics supra-estatals, replegament extrem amb <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>nacionalisme econòmic, i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>manteniment de les estructures de poder
domèstiques, entre altres. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En alguns
països de l’est de la UE ja estan en posicions de govern, en països nòrdics
tenen una representació significativa i capacitat condicionar polítiques i
agenda, i durant aquest any electoral veurem en quins percentatges i
implantació queden a França i Alemanya. Aquestes forces suposen una amenaça per
a la democràcia, i alhora representen alguns altres perills a vegades més invisibilitzats:
la capacitat de substituir l’eix de conflicte vertical (de disputa del poder
socioeconòmic) per l’horitzontal (entre territoris, comunitats i/o grups
humans); la capacitat en alguns llocs per fixar els termes del debat i les propostes
(hegemonia); el potencial per iniciar un procés de descomposició i desconnexió
dels vincles amb la UE; i la dificultat sobrevinguda per part de les forces
democràtiques de revertir la captura de vot i de la ciutadania que aconsegueix
l’extrema dreta, una captura persistent un cop la persona ha assumit el seu
marc conceptual i/o organitzatiu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">L’administració Trump</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Trump
suposa en primer lloc una amenaça a la democràcia, llibertats i drets dels
ciutadans nord-americans. En relacions internacionals podem suposar un
desplaçament i intensificació de la conflictivitat cap a la Xina. La
desconnexió interessada de les institucions multilaterals i dels compromisos
internacionals (climàtiques, econòmiques-financeres-comercials, i fins el
sistema-ONU) pot impedir un abordatge mínimament efectiu dels principals reptes
globals . Alhora que inhibeix els espais que poden evitar que conflictes
econòmics-polítics-territorials-monetaris-comercials no es retroalimentin. Pel
què fa a la Unió Europea sembla clar que en persegueix un debilitament (més o
menys intencionat). Tampoc es pot menystenir la força destructiva de la
"Internacional reaccionària", on l’administració Trump pot jugar un
paper d’aglutinador dels actors dels diferents països.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">2. La rellevància de
la clivella política integració-demarcació </span></u></b><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Totes
aquestes crisis són també expressions de l'emergència i rellevància de l'eix (o
clivella) de confrontació política “integració – replegament” (o amb matisos
diferents, també denominat integració -demarcació). Això implica que hi ha
projectes diferents en funció d'aquest eix (independentment de l'eix
esquerra-dreta). Aquest eix ha anat prenent centralitat fruit dels desajustos
provocats per la persistència de la desigualtat i per l’assimetria entre les
àrees econòmiques i les àrees sota el paraigües político-democràtic de
l’estat-nació. També fruit del reflux cultural identitari-nativista, i fruit de
les inseguretats i incerteses de futur de l’actual període. Es pot relacionar
amb l’eix que en anglès en coneix com GAL-TAN (Green-Alternative-Libertarian vs
Traditional-Autoritarian-Nationalist) que fa referència a projectes més
cosmopolites o més estatal-tradicionals, i a cosmovisions diferents sobre qui
són els “nosaltres” i els “altres”).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Forces i lideratges
per la integració i forces centrífugues </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Tradicionalment
el procés d’integració europea s’ha fet de forma tecnocràtica, a través de
l’impuls de les elits i a través del consens intergovernamental, quedant
legitimat socialment pels progressos i resultats que generava. Aquest mètode de
legitimació ha deixat de funcionar en el període de crisi. Es van deixar
pendents les unions fiscal i política de l’eurozona, que s’havien deixat a
completar quan la necessitat obligués. Però la conceptualització –errònia- de
la crisi com a problema de manca de consolidació fiscal ha fet aflorar les
tensions entre creditors i deutors, vehiculades per la dinàmica de xoc de
legitimitats nacionals. El resultat és que de moment les necessàries
transferències (o mancomunitzacions) de sobirania i capacitats a escala europea
no s’han fet. Segueix de moment el bloqueig recíproc entre França i Alemanya,
on està en discussió si es comença per transferir sobirania política, o bé si
s’ha de començar per mancomunar capacitats i riscs econòmics-financers i si es
fa en un paradigma més comunitari o més intergovernamental. Difícil de resoldre
en any electoral per a ambdós. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">L’aposta
per una integració democràtica i supranacional ara mateix està liderada per
alguns actors de la institucionalitzat comunitària, per sectors concrets dels
partits polítics europeus no euroescèptics i per alguns governs especialment
del sud (I Alemanya amb una priorització diferent). Però no totes les propostes
de major integració són iguals. I poden fer referència a diverses vessants:
econòmica (monetària, fiscal, bancària, mercat interior,...), política exterior,
cohesió social, drets de cutadania,.. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Hi
ha en paral.lel tres projectes que sota la bandera d’una major integració econòmica
condueixen a aprofundir el camí deconstituent: a) el perfeccionament, ampliació
i sofisticació del mètode intergovernamental i tecnocràtic; b) l’establiment
dins la UEM d’un nucli de països amb capacitat de decisió política sobre els
aspectes econòmics, fiscals i monetaris i un conjunt de països perifèrics
“usuaris passius de la moneda”; i c) un reforçament en exclusiva de les
competències europees en ser la “policia fiscal” per fer complir els mandats
austeritaris.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">En un sentit
contrari a Europa hi conviuen també poderosos vectors centrífugs i de
replegament: a) el desacoplament (divergència) econòmic entre centre i perifèria;
b) la pressió política per trencar l’espai Schengen; c) la pulsió dels
replegaments nacionals (especialment en les opinions públiques dels països del
nord); i d) la deriva iliberal d’alguns governs europeus de l’est. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Els perills de la
descomposició i el replegament </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">No és impensable veure’ns abocats a
una descomposició <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la UEM i la UE de
conseqüències funestes a tots nivells, si les falles institucionals fonamentals
no són abordades i les tensions econòmiques i polítiques s’accentuen. La
cobertura ideològica d’això com a element positiu és la idealització del replegament
nacional. Fet sorprenent quan ve de veus d’esquerres. Aquestes ignoren que l’actual
hegemonia neoliberal està també present als estats, que les majories que
governen a Europa venen dels propis estats, i que des dels estats per si sols
és encara més difícil bastir una alternativa a aquesta globalització neoliberal.
</span></div>
<div style="background: white; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">És obvi que la implosió de la UE és un risc democràtic i
per la pau i l’estabilitat. I és evident que aquest seria un escenari de guerres
comercials i econòmiques. D’estratègies de competició a la baixa en estàndards,
regulacions (ambientals, laborals,...) i fiscalitat entre estats per tal d’atraure
un capital amb una mobilitat transfronterera i on seguirien actuant unes forces
econòmiques que escapen al poder polític dels estats per separat. Des d’una
perspectiva de progrés la proposta de replegament no respon a la qüestió
última: Quin sentit té promoure o acompanyar la desconnexió dels estats de la
UE (procés complex, amb molts costos, generador de conflictivitat i competència
econòmica i diplomàtica -sense excloure la militar - entre els estats, en un
procés que pot durar lustres) per al final del camí d'aquí algunes dècades
intentar tornar a començar a construir una unió d'estats-nació (on res indica
que pogués néixer més comunitària o solidària).</span></div>
<div style="background: white; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Dit això sembla que en el nostre entorn immediat, la percepció
de la superació de la fase crítica de la crisi, el desprestigi de la idea del Brexit
com a oportunitat per als sectors progressistes -amb proves cada dia-, i la
constatació d'estar treballant per a l'agenda de l'extrema dreta han tret
brillantor a aquesta pulsió.</span></div>
<div style="background: white; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
<br /></div>
<div style="background: white; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">La insuficiència del
no dir ni fer prou</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">La
dificultat de fer compatible la crítica a l’actual funcionament de la UE amb
l’aposta per aprofundir una integració supranacional i democràtica pot
contribuir a l’actual manca d’ambició i priorització de la qüestió per part de
molts actors socials i polítics. </span></div>
<div style="background: white; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Alhora el perill tecnocràtic i l’enormitat del repte
poden fer aflorar propostes que intentin combinar elements de major integració
amb elements que poden sonar bé de replegament. En aquest cas queda sense
respondre la pregunta: quines competències o capacitats retornades als estats
generarien una major oportunitat per a la igualtat i la solidaritat?</span></div>
<div style="background: white; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph; vertical-align: baseline;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Existeix també el risc d’adoptar exclusivament plantejaments
defensius, de focalitzar-se únicament en la -necessària- denúncia del perill de
l'extrema dreta i de la descomposició europea. Així, molts d’aquests actors,
que haurien de prioritzar una proposta avançada d’integració democràtica
europea, al tenir al seu interior aquestes recances i frens no intervenen
políticament amb la suficient força, generant un efecte gairebé de suma zero. Auto-bloquejant-se
la capacitat d’intervenció política es pot acabar sent un mer espectador passiu
dels fets que van succeïnt. És més, no centrar la qüestió pot ser a més una ajuda
i reforçament involuntari de l'statu quo (en el necessari acord de síntesi
entre partidaris de la reforma profunda de la UE i els partidaris del
manteniment de l'actual arranjament). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><u><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">3. La necessitat
d’una integració democràtica a la UE i a la UEM</span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">No
és possible sortir, recloure’s o aïllar-se de les relacions i camps de forces
econòmics existents. Sembla doncs necessari l’aprofundiment de la integració
política-democràtica europea. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div style="background: white; margin-bottom: 14.4pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Actualment
l’intergovernamentalisme executiu (i el xoc de legitimats nacionals) sumat al
dislocament de sobiranies (o desajust d’àrees jurisdiccionals) és la base de la
present impotència democràtica i de l’estretament de la finestra de polítiques
sòcio-econòmiques alternatives, especialment als països perifèrics. El moviment
de capitals és global; el mercat interior és i es regula en àmbit UE; l’espai
econòmic ja presenta interdependències, subordinacions i especialitzacions a
escala europea; la política monetària es defineix entre els països de la UEM
(amb certa autonomia i discrecionalitat dels òrgans del BCE); les orientacions
fiscals es decideixen en espais intergovernamentals, com l’Eurogrup; i la
política fiscal i la hisenda-tresor és a escala estatal (així com les
polítiques de benestar, la legitimació democràtica directa i els actors
polítics i els contra-poders).</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"> Esdevé doncs una
urgència que la UEM sigui profundament transformada, tant per fer-la resilient
a noves crisis (evitant l’especificitat i gravetat de la crisi a l’eurozona)
com per democratitzar-ne les institucions i dotar-la de la major legitimitat
democràtica.</span><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Apareixen unes
necessitats d’integració diferenciada en la UE i en la UEM. La necessitat de
dotar-se d’eines, capacitats i institucions democràtiques pròpies de la UEM per
tal de democratitzar-ne la governança econòmica no va en detriment dels
requeriments d’aprofundiment democràtic per al conjunt de la UE. Un criteri
compartit per ambdues necessitats és l’anar posant fi al mètode
intergovernamental per tal d’avançar cap a institucionalitats comunitàries
legitimades democràticament, i alhora limitar la discrecionalitat de les
agències i organismes tècnics que generalment actuen de forma tecnocràtica, amb
biaix neoliberal i sense tenir en compte l’interès general europeu.
Metodològicament en l’estadi final ambdues necessitaran de reforma dels
Tractats</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">No
obstant, la simple idea de “més Europa” en abstracte ja no és útil. Es fa
imprescindible concretar i explicar quina integració europea es vol. I
confrontar-la amb altres models, com els que persegueixen un aprofundiment
tecnocràtic i intergovernamental.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Les
raons per a una major integració europea són diverses. Una primera raó de
present i és que ja actualment l'espai polític europeu permet en diferents
dimensions més garanties, drets i proteccions com s'ha vist recentment tant en
regulacions com en resolucions judicials (en l'àmbit mediambiental o financer,
per exemple). Un segon element és que només amb una unió econòmica i monetària
completa, amb competències i capacitat fiscal, i legitimada democràticament,
l'eurozona (i els seus territoris) podrà ser un espai de prosperitat
compartida, que respongui a l'interès general i que tingui mecanismes per
contrarestar amb certa efectivitat les crisis que puguin venir. Sols amb
l'equalització dels marcs jurisdiccionals i fiscals amb els espais econòmics,
de moviment de capitals, productius i de mercat és possible democratitzar
l'economia i governar les interdependències productives. Això vol dir
transferir sobirania, riscos i capacitats econòmic-financeres a un espai
democràtic comunitari europeu. Per molt que es desitgi, el camp de forces i les
interdependències i subordinacions productives i econòmiques no desapareixeran
per l'absència o per la voluntat de prescindir de marcs polítics
jurisdiccionals amb mida suficient. En tercer lloc, pensant en el conjunt de la
UE, molts dels reptes que tenim com a societat, com a espècie i com a part del
planeta només poden abordar-se amb alguna garantia d'èxit des d'àmbits polítics
i jurisdiccionals que superin l'estat-nació, del qual sabem les seves
limitacions, mancances i insuficiències. Es requereix un espai polític
legitimat democràticament d'abast continental per contribuir a combatre el
canvi climàtic, per poder plantejar una justícia global i universal, i per evitar
l’espiral descendent de drets socials fruit de la competició entre unitats
estatals. Democratitzar els marcs, les institucions i els espais
jurisdiccionals per a l'acció política, i fer-los de mida suficient, és
condició prèvia per a poder desenvolupar projectes polítics diferents, i
segurament és la tasca fonamental de l'esquerra en aquest període històric. I
finalment, en quart lloc, necessitem d'una Europa aprofundida democràticament
per preservar un espai de pau, on es puguin minimitzar els conflictes econòmics
i d'identitat entre estats i on sigui possible maximitzar i projectar a la
resta del món els valors de la fraternitat, l’ internacionalisme, la vida en
comú i la preservació del multilateralisme per evitar el caos geopolític.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Així una Unió Econòmica i Monetària
funcional i garantidora de prosperitat compartida per al conjunt de països requereix
mecanismes (o fluxos) de solidaritat basats en transferències fiscals, tals com
inversions (especialment inversions contracícliques) i estabilitzadors automàtics
(el primer a desenvolupar seria segurament un assegurament d’atur pan-europeu).
On polítiques econòmiques, monetàries i fiscals puguin coordinar-se i definir-se
democràticament. Això implica transferir sobiranies a instàncies comunitàries.
Alhora disposar d’un Banc Central Europeu (que respongui democràticament a
l’interès general europeu) que pugui fer de prestamista d’última instancia i
que el seu mandat també inclogui la plena ocupació. Per trencar el cercle
viciós entre deutes sobirans i crisis bancàries necessitem que la garantia de
dipòsits i el mecanisme de resolució tinguin la capacitat i siguin per al
conjunt UEM. Resumint, es necessita una governança econòmica legitimada
democràticament, amb un govern econòmic efectiu per al conjunt de la UEM, un
pressupost suficient i que estigui escollit, controlat i fiscalitzat per un
parlament específic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Algunes prioritats</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">El
repte és clar per als propers anys. Fer possible disposar de marcs
jurisdiccionals amb capacitat democràtica real i plantejar l'horitzó de la
sobirania europea, dit sigui, l'única possible. És a dir aprofundir la
integració supranacional i democràtica. En un continent cada cop més
interdependent econòmicament i amb uns poders financers globals, el dilema –en
paraules d’Oriol Costa- no pot ser més clar: o més integració política-democràtica
o més globalització neoliberal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">El
repte és enorme, i malgrat la urgència, vistes les barreres, requerirà un
desenvolupament gradual. No cal dir que serà més fàcil amb governs estatals pro-europeus
preferentment progressistes. Per operativizar-ho i temporalitzar-ho és útil la
idea de la integració diferencial (segons temàtica pot requerir diferents
intensitats i diferents agrupacions de països). Això es pot traduir aquest any
en dos aspectes prioritaris ja que hi ha diferents factors que poden permetre obrir-hi
oportunitats. En primer lloc la democratització i capacitació fiscal de la
governança de l'eurozona. El debat sobre com augmentar els recursos propis i la
capacitat de transferències a la zona euro està obert, també a les institucions
europees. Alhora van apareixent diverses propostes gradualistes sobre com fer
més democràtica, transparent i responsiva l’actual governança, amb empoderament
dels òrgans executius comunitaris i capacitació parlamentària específica per a
l’eurozona. En aquest sentit la Comissió Europea presentarà a finals de març
una proposta de reforma de la UEM que pot catalitzar i aguditzar el debat. I en
segon lloc el desenvolupament d'una política europea exterior de seguretat i
defensa autònoma i pròpia. L’anunciat interès en la desvinculació de
l’administració Trump dels espais multilaterals i el qüestionament de la pròpia
OTAN, han fet emergir a Europa un ampli consens en la necessitat de reforçar i
dotar-se d’organismes i espais propis no subordinats de defensa i seguretat.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-84691903247364612612014-09-21T01:22:00.000-07:002014-09-21T01:53:40.919-07:00Impotencia democrática en los estados, proceso constituyente en la UE<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">(Apuntes y lecturas para las jornadas de Izquierda Abierta (20/9/14)
sobre los retos en Europa)<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Lluís Camprubí <o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">El retorno de las rupturas, reformas y transformaciones.<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">El <a href="http://www.izquierdabierta.es/images/escuela/programa-escuela-resumido.pdf">título
de la sesión</a>, planteando el dilema “<i>ruptura
o transformación en <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname></i>”,
me ha hecho recordar algunos de aquellos dilemas históricos (o disyuntivas
estratégicas) sobre los que la izquierda ha estado debatiendo apasionadamente
desde hace décadas. Ya hace tiempo fue el “reforma o revolución” y más recientemente,
en nuestro entorno sobre la transición, fue el “reforma o ruptura”. Es
interesante señalar la polisemia de ruptura, ya que mientras en la transición
hacía referencia a la cualidad e intensidad del cambio, en la sesión de hoy
entiendo que se señala ruptura en el sentido de reventar y despiezar
(controladamente o no) el área política, económica y/o monetaria en la que
estamos inseridos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">De todas
formas, seguramente el dilema más vigente es el de <i>“(eco)socialismo o barbarie</i>”; y la disyuntiva si “<i>en un solo país</i>” el (eco)socialismo es
posible, la pregunta que deberíamos intentar responder. Les anticipo que mi
respuesta es no. Por lo tanto, descarto la ruptura de <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname> y/o de la EuroZona (o UEM)
como estrategia activa a seguir por parte de la izquierda transformadora.
Apunto en formato titular algunas de las razones: la escala de <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname> es un nivel desde el que al
menos se puede intentar una harmonización de derechos y regular/domesticar el
capitalismo globalizado, neoliberal y financiarizado en el que también estamos
inseridos (y del que no se saldría en caso de vuelta al estado-nación y a la
peseta); una vuelta a los estados-nación implica austeridad auto-impuesta y
prácticas y normas basadas en la rebaja de estándares (fiscales, laborales,
ambientales y regulatorios) como estrategia competitiva; poder regular un
mercado interior implica disponer de un área político-democrática equivalente;
y “salir del euro” tiene a) unos costes de transición muy grandes, b) en el
corto y medio-plazo un impacto económico durísimo (recomiendo las ponencias de
las jornadas de la revista SinPermiso al respecto <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://bambuser.com/v/4505268" target="_blank">[1]</a></span></span><!--[endif]--></span>
<span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://bambuser.com/v/4505624" target="_blank">[2]</a></span></span><!--[endif]--></span>
o este artículo de A. Ramírez <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/ramirez.pdf" target="_blank">[3]</a></span></span><!--[endif]--></span>
), c) unas derivadas políticas que nos alejan de cualquier profundización del
área político-democrática de referencia y del área de solidaridad deseada, así
como, aunque parezca superfluo, d) unas complejidades técnicas que en este caso
no son menores y lo convierten –si se pretende hacer de forma controlada y
democrática y con unos <i>trade-offs</i>
asumibles- en una tarea cuasi imposible, como señala Eichengreen <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.nber.org/chapters/c11654" target="_blank">[4]</a></span></span><!--[endif]--></span>.
Recuerda recurrentemente un buen amigo que en casi todas las esferas de la vida
no es lo mismo salir que no haber entrado.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Sin embargo,
seguramente podemos estar de acuerdo que el diseño de <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname>, el sesgo que impregna los
tratados y la arquitectura institucional de <st1:personname productid="la EuroZona" w:st="on">la EuroZona</st1:personname> favorecen la
aplicación de políticas neoliberales, la incapacidad de respuesta frente a
shocks asimétricos, y unas ayudas a los países miembros con dificultades de
financiación basadas en una condicionalidad no definida en instituciones
legitimadas democráticamente. Ser capaces de poder criticar las insuficiencias
y perversidades del actual marco de <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la
UE</st1:personname> y <st1:personname productid="la EZ" w:st="on">la EZ</st1:personname>,
y sin embargo no proponer soluciones de repliegue nacional <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="https://www.diagonalperiodico.net/blogs/fundaciondeloscomunes/huir-del-repliegue.html" target="_blank">[5]</a></span></span><!--[endif]--></span>
(aunque estén apoyadas en el análisis compartido que así no podemos seguir),
debería ser hoy la tarea política principal. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Y plantear un horizonte de
esperanza en el largo plazo basado en una soberanía popular a escala europea
debería ser el motor para nuestra acción política. Todo esto me lleva a huir
del dilema “ruptura o transformación” y plantearles un reenfoque basado en una
propuesta secuencial y solapada (desde la asunción de la complejidad del reto).
Así que cogiendo varias de las palabras fetiche aparecidas, les propongo que
-conjuntamente y de forma tranquila en este y futuros encuentros de las fuerzas
aquí representadas- podamos repensar el reto europeo en distintos estadios: a)
cambios posibles con los actuales tratados; b) reforma de los tratados, que
permita la aplicación de políticas alternativas a escala europea; c)
transformación de las orientaciones políticas dominantes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Pinceladas de contexto y tendencias<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Aunque
naveguemos en “<i>uncharted waters</i>”, y
algunos apelen a aquello de los momentos de crisis “gramscianos” (lo viejo no acaba de morir y lo nuevo no
acaba de nacer) para insinuar un futuro más esperanzador, parece necesario
intentar prever los escenarios más probables y las tendencias globales de hacia
dónde nos dirigimos. Tanto por aquello de no generar frustraciones adicionales,
como por diagnosticar con cierta precisión, como por lo de intentar adecuar
propuesta, táctica y estrategia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Todo apunta
a una degradación (que no superación) del capitalismo, de la democracia
representativa, de las condiciones de vida y del medio ambiente. Recomiendo en
este sentido leer las recientes tribunas de Wolfgang Streeck sobre las
perspectivas del capitalismo en su fase actual <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://newleftreview.org/II/87/wolfgang-streeck-how-will-capitalism-end" target="_blank">[6]</a></span></span><!--[endif]--></span>
y de la democracia representativa <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://newleftreview.org/II/88/wolfgang-streeck-the-politics-of-exit" target="_blank">[7]</a></span></span><!--[endif]--></span>
. En la primera señala tres tendencias de fondo desde hace décadas que además
se retroalimentan: la tendencia decreciente de los niveles de crecimiento económico,
el aumento del endeudamiento público y privado, y el aumento de las
desigualdades socioeconómicas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Ciertamente
el futuro no está escrito y depende de la acción colectiva y las correlaciones
de fuerza, pero también conviene tener presente las barreras estructurales,
dificultades y limitaciones para impulsar una reversión en un sentido de
progreso de la involución generalizada en todas las esferas. Permítanme la
inmodestia y el auto-bombo de auto-citarme un artículo reciente <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.eldiario.es/piedrasdepapel/necesidad-perspectiva-amplia_6_238036218.html" target="_blank">[8]</a></span></span><!--[endif]--></span>
en el que intentaba listar los obstáculos y fuerzas opuestas que a mi entender
existen para aplicar en el corto plazo un programa de izquierdas en nuestro
entorno (hecho que, sin embargo, es imprescindible y urgente). Telegráficamente
serían: el aumento de la desigualdad política, los límites de la política monetaria,
la regresividad creciente de las políticas fiscales, la hegemonía neoliberal,
el destrozo de las organizaciones populares, la falta de un horizonte alternativo,
la financiarización de la economía, el paro y la precariedad, el desplazamiento
del poder hacia el ejecutivo y hacia agencias no democráticas, y la desconexión
entre fuerzas políticas y “representados”. En este sentido también recomendar
la lectura <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.politico.com/magazine/story/2014/07/the-new-normal-109616_full.html#.VB6QX_mKWCd" target="_blank">[9]</a></span></span><!--[endif]--></span>
del reciente libro de James K. Galbraith “<i>The
end of normal</i>” dónde se sitúan algunos de los factores estructurales
(energía y re-concentración del sistema financiero, entre otros) que hacen
imposible tan siquiera volver sostenidamente a unos estándares económicos
pre-crisis 2008 o menos aún de los años dorados (1945-1973).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Sin negar la
importancia y potencia política de las utopías de recambio (en expresión de
Marina Subirats) y de la ilusión (generalmente pivotando sobre aspectos
post-materiales) como motor positivo, es de justicia entender sus límites e
insuficiencias para transformar y mejorar las condiciones de vida de la gente.
Por ello me limitaré a los aspectos que considero centrales para evitar la
espiral de degradación en la que estamos inseridos. Sin abordar estos aspectos,
un muy deseable cambio/recambio institucional de mayorías –especialmente en la
escala estatal- puede verse al cabo de poco tiempo experimentando la
frustración de no poder tirar adelante las mejoras en derechos, igualdad y
bienestar prometidas. Es por esto que creo que la fuerza, la pasión y el empeño
que ponemos en las discusiones sobre las superestructuras a escala estatal,
también deberíamos empezar a ponerlas a escala europea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Especificidades de la crisis en Europa: “<i>O ecualización de marcos o barbarie”</i><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Al analizar
la situación socio-económica en Europa y sus impactos, creo que es importante
no olvidar ninguno de estos 3 factores: Crisis económica, austeridad y
contra-reformas estructurales <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://escoriallaan.blogspot.co.uk/2014/09/stop-structural-reforms-start-public_16.html" target="_blank">[10]</a></span></span><!--[endif]--></span>.
Es la suma y las interacciones de los tres lo que nos ha llevado a la situación
actual, excepcional, y que nos puede abocar a una tercera recesión con el
agravante deflacionario.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Algunas
pistas sobre la situación actual nos la da cómo se ha realizado la construcción
europea en las últimas décadas: realizada bajo hegemonía neoliberal; bajo una
lógica de intergubernamentalismo; con trasnsferencia de poder a agencias y
organismos sin legitimación democrática directa; y con desajuste entre marcos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> A parte de la hegemonía y orientación
neoliberal (también dominante en España, no está de más recordarlo para
prevenir coartadas replegacionistas), la principal causa y agravante de la
especificidad de la crisis socio-económica en Europa y en los distintos países
ha sido el disloque entre marcos o áreas geográficas: a) la político-democrática (escala
estado-nación; <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname>
no tiene una estructura de validación y legitimación democrática equiparable
para los aspectos que han asumido de hecho algunas de sus instituciones); b) la
monetaria (eurozona); c) la de integración económica (<st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname> más adjuntos); y d) la
fiscal (hacienda y unión de transferencias a escala estatal; fijación de
orientaciones en política fiscal por parte de conglomerados de “federalismo
autoritario” tipo Troika). Las diferencias entre estas áreas (lo hagamos
analizándolo a pares o las cuatro a la vez) es uno de los factores que nos
puede ayudar a entender parte de la impotencia política que actualmente
experimentamos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">A ello hay
que añadirle cómo se ha realizado el proceso de integración europea (en
expresión de Bickerton “<i>de los
estados-nación a los estados-miembro </i><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://uaces.org/documents/papers/1201/bickerton.pdf" target="_blank">[11]</a></span></span><!--[endif]--></span><i> </i>) con un diseño intergubernamental de
toma de decisiones significativas dónde se vacía de contenido a las
instituciones estatales y, al mismo tiempo, éstas se conviertan en sordas
(intencionadamente o no) a las reivindicaciones populares. Esta
desresponsabilización aparente es lo que hace la actual arquitectura
institucional perfecta para la aplicación de la agenda de los sectores
dominantes y a la vez letal para cualquier atisbo de ejercicio de soberanía
popular y acción política a escala europea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Los
desajustes entre áreas es también lo que nos sitúa en la camisa de fuerza del
trilema de Rodrik <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://rodrik.typepad.com/dani_rodriks_weblog/2007/06/the-inescapable.html" target="_blank">[12]</a></span></span><!--[endif]--></span>
entre área democrática estatal y área de integración económica europea. </span><span lang="EN-GB" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: EN-GB;">Planteaba
Rodrik en un artículo reciente: <i>In <st1:place w:st="on">Europe</st1:place>, economic policy needs more democratic
legitimacy, not less. This can be achieved either by significantly
strengthening democratic deliberation and accountability at the EU level, or by
increasing the autonomy of the member states to set economic policy. In other
words, <st1:place w:st="on">Europe</st1:place> faces a choice between more
political union and less economic union. As long as it delays making the
choice, democracy will suffer.</i></span><i><span lang="EN-GB" style="background: white; color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.5pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-GB;"> </span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Es decir, el dilema es mayor unión
política o menor unión económica. Les indicaba al principio las consecuencias a
mi entender regresivas del repliegue político nacional y de la salida de la UEM
(y la incapacidad de construir un proyecto de democracia avanzada, justicia
social y bienestar en un solo país), así que, a pesar de las dificultades y
enormidad del proyecto, la apuesta a seguir debería ser profundizar en la unión
política. </span><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">De central
importancia es el disloque entre el área monetaria y el área política y el área
de las haciendas. El diseño y mandato del BCE lo limitan para ejercer las
funciones típicas de un Banco Central (teniendo en cuenta además la paradoja de
la irresponsabilidad que sufre, según palabras de Martin Wolf “</span><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif";">A
central bank responsible to several governments is accountable to none”).</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> <span lang="ES-TRAD"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Es esta
falta de una fiscalidad, sistema de transferencias y hacienda comunes la que no
permite una respuesta a los shocks
asimétricos y que hayan estabilizadores (automáticos o no) que permitan
inversiones según necesidad.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Este
desajuste entre marcos permite también entender (que no compartir en su
concreción) la petición muy extendida entre las sociedades “prestadoras” de
querer tener control político sobre los créditos o transferencias a los países
destinatarios.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Si ponemos
atención a la fase de la crisis que se ha ido denominando como la de la “<i>crisis de la deuda pública</i>” podremos
entender algunas claves. El aumento imparable de la prima de riesgo podía
atribuirse a distintos factores (inter-relacionados entre si): unas
perspectivas económicas en algunos países muy negativas, operaciones
especulativas contra las deudas públicas basadas en un escenario de “pánico”,
una “consolidación fiscal” que producía los efectos inversos a los que decía
buscar (era y es evidente que la “austeridad expansiva” era un oxímoron con la
intención real de estrangular a los servicios públicos), y especialmente a la
incapacidad/bloqueo del/al BCE para que ejerciese cómo tal (prestamista de
último recurso). Ha quedado bien demostrado que fue la intervención del BCE <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.voxeu.org/article/panic-driven-austerity-eurozone-and-its-implications" target="_blank">[13]</a></span></span><!--[endif]--></span>
(Draghi) la que revirtió esa tendencia. Algún otro día será interesante
analizar los cambios entre la orientación de la era Trichet y la de Draghi, o
los límites de la política monetaria en solitario, pero no es el tema de hoy.
Lo relevante es entender que esa acción (que con unos marcos ecualizados y no
tan secuestrados ideológicamente se hubiese producido o se hubiese dado por
supuesta de inmediato) tuvo lugar después (no antes) de la aceptación de una
condicionalidad (el pack de contrarreformas estructurales) agendadas e
impuestas al margen de cualquier soberanía popular (parece lógico también
pensar que esa condicionalidad fue la clave para levantar las oposiciones
frontales de los sectores más reacios a cualquier intervención) .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Así mismo,
el no solapamiento entre áreas permite entender alguna de las perversidades
futuras del TTIP <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.eldiario.es/zonacritica/Tratado-Libre-Comercio-UE-EEUU-democratica_6_255884425.html" target="_blank">[14]</a></span></span><!--[endif]--></span>.
La ampliación del espacio de integración económica sin la correspondiente
ampliación del área política-democrática para poder al menos regularlo es la
garantía que blinda las consecuencias del TTIP: la rebaja de estándares, la
estrategia competitiva a la baja, el descontrol democrático sobre los servicios
públicos y un nuevo “constitucionalismo” que prioriza derechos de los
inversores por encima de los derechos de los ciudadanos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Las
crisis del estado-nación que van apareciendo en distintos lugares de <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname>(M) (en cada uno con
expresiones y especificidades muy diferentes) son seguramente síntomas de estos
disloques. No deberían pues desvincularse de la incapacidad de los
estados-nación de dar respuesta a lo que antes daban.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif";">Todo
esto me lleva a una conclusión, que espero no se malinterprete. En la
actualidad, con el actual estado de cosas, un poquito de TINA a escala estatal sí
que hay (aquello del <i>There Is No
Alternative</i>). Es evidente, por ejemplo, que a nivel estado-nación hay
ciertos márgenes en el ámbito fiscal (relativa discrecionalidad de gastos e
ingresos, y por supuesto una autopista en el combate del fraude fiscal) pero no
ya la soberanía ni la capacidad de decisión que algunos quisieran. En sus
inicios, los voceros de la derecha que iban con la letanía del TINA seguramente
lo usaban a modo de justificación burda de sus políticas y con una evidente
voluntad de profecía auto-cumplida. Otra cosa son los de hoy. Simplemente la
derecha política y económica es acomodaticia a la situación, les es muy
funcional y están encantados con la situación real de recorte y estrechamiento de
los márgenes de actuación. Especialmente en los países de la periferia europea.
Seguramente pues, para que podamos decir y hacer que “sí, hay alternativas”,
tenemos que empezar a construir la alternativa a escala europea, que insisto
una vez más, pasa necesariamente y previamente por la ecualización de marcos a
ese nivel. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;">
<b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Principales retos para Europa <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">A mi
entender, los principales retos políticos están en la dimensión europea.
Permítanme pero que únicamente los liste ya que creo que debe ser la tarea
principal de los partidos empezar a pensar colectivamente cómo abordarlos. Y
seguramente parte de la confluencia deseable entre las fuerzas aquí
representadas pasa también por pensarlo conjuntamente. Haríamos bien en admitir
que, para la mayoría de ellos, aún no tenemos respuesta ni propuesta concreta.
De momento, me conformaría con que empecemos a ver que éstas son las preguntas
relevantes que nuestra <i>cohorte</i> (el
conjunto humano que está viviendo estos tiempos, independientemente de su
generación) debería hacerse.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> <i>*Retos
institucionales<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Cómo romper
la <i>grosse-koalition</i> gobernante en
Europa. Pre-condición necesaria para programas políticos y mayorías
alternativas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Cómo
componer la unidad (primero de acción y programática) de las familias de la
izquierda roja y verde en la política europea.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> *<i>Retos
en la acción política</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Cómo
acompañar y empujar (son tiempos excepcionales seguramente) las medidas
expansivas y de estímulo fiscal (y monetario en el margen que quede) que
sectores de la gobernanza europea empiezan a proponer. En este sentido quizás
deberíamos empezar a disponer de un análisis fino de los matices que los
distintos sectores expresan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-En el
supuesto que la izquierda alternativa alcance el gobierno en algún país, cómo ejercer
inteligentemente el derecho de veto en el Consejo Europeo de forma que
contribuya a reconducir orientaciones.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Cómo dar
respuesta a la urgencia social a escala europea, siendo cómo son en el mejor de
los casos, lentos y en el largo plazo los cambios estructurales que entendemos
que son necesarios.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> *<i>Cambios
en la hegemonía</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Empezar a
preguntarnos con qué alianzas (cómo construimos el bloque histórico) entre
distintos grupos sociales y con qué acuerdos políticos con otras mediaciones
políticas (qué evidentemente están alejadas social, geográfica y políticamente
de lo que aquí pretendemos representar) queremos vertebrar la construcción de
una Europa federal-democrática y con unión fiscal y de transferencias. Éste es
a mi entender El Reto en política de alianzas. Si es que entendemos que una
Unión Europea con las áreas ecualizadas (es decir, una unión política
federal-democrática, fiscal, económica, monetaria y bancaria) es una
pre-condición necesaria para cualquier acción política democrática y de ejercicio
de la soberanía popular. Sin embargo hay que asumir que en la actualidad
significativos sectores liberales y de la democracia cristiana están encantados
con el actual desajuste entre marcos, y que en las condiciones actuales de
derrota de la izquierda social y política no ven ninguna necesidad de pactar
(como sí había pasado en otros momentos históricos).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Cómo
revertimos la pulsión creciente al repliegue nacional que va apareciendo
elección tras elección (este domingo pasado en Suecia y Alemania sin ir más
lejos). Lo que conlleva, el cómo convertir en mayoritario la necesidad de
ampliar las áreas fiscales, es decir, las áreas de transferencia o las áreas de
solidaridad. Y el desmontaje ideológico de las concepciones fiscales
insolidarias. Es decir cómo pasamos del repliegue nacional como propuesta de
salida de la camisa de fuerza del <i>trilema
de Rodrik</i> a una gobernanza democrática a escala europea (con los
instrumentos fundamentales de cualquier estado-nación, eso sí, sin olvidar la
consolidación e importancia de los estados-nación).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Cómo
construimos el <i>demos</i> europeo. Es un
hecho que actualmente no existe. Las iniciativas <i>top-down</i> desde las instituciones europeas (movilidad, discursividad
tipo “estamos en el mismo barco” o “compartimos valores,….”) bienvenidas sean
pero no serán suficientes. Así mismo,
las políticas que favorezcan la solidaridad pueden crear vínculos por la vía de
los hechos (aunque si no se hace cuidadosamente puede generar efecto rebote
desde posiciones de repliegue). No hay recetas mágicas. Evidentemente pasa también
por impulsar iniciativas políticas transnacionales. La propia acción política
es un constructor formidable. Quizás también tendremos que tomar apuntes sobre
cómo germinó de una forma rápida una identidad antifascista compartida y los
vínculos de solidaridad (aunque el contexto fuese absolutamente diferente). Y
así mismo empezar a tejer no institucionalmente redes de solidaridad
compartidas para paliar algunas de las necesidades básicas no resueltas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> *<st1:personname productid="la UE" w:st="on"><i>La UE</i></st1:personname><i> y su política exterior</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Hemos visto
como algunas de las principales intervenciones en política exterior de <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname> (como bloque formal o
informal) han contribuido al empeoramiento y degradación de la situación de los
países a los que se pretendía “ayudar”. Ello nos lleva a varios retos, para los
cuáles seguramente aún no tenemos los criterios y herramientas políticas que
nos permitan establecer una propuesta coherente <i>ex ante</i> frente a la mayoría de conflictos desde unos valores de
izquierda y desde la perspectiva de <st1:personname productid="la UE. Cmo" w:st="on">la UE. Cómo</st1:personname> discriminar lo que pueden ser políticas
legítimas para no perder áreas de influencia de lo que son políticas ofensivas
para ganar áreas de influencia a costa de los equilibrios geoestratégicos. Cómo
evitar los desarrollos imperialistas y de “<i>regime
change</i>” de los conflictos que legítimamente podrían caer en el paraguas “<i>responsability to protect</i>” (actos de
genocidio, limpieza étnica, crímenes de guerra y contra la humanidad).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> <i>*Soldar
el corto y el largo plazo<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Arial","sans-serif"; mso-ansi-language: ES-TRAD;">-Cómo
construir una hoja de ruta gradualista compatible con las transformaciones
profundas requeridas. Es decir, cómo hacer compatible una propuesta para la
acción política inmediata como <st1:personname productid="la Modest Proposal" w:st="on">la <i>Modest Proposal</i></st1:personname>
de Varoufakis, Galbraith y Holland <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://varoufakis.files.wordpress.com/2013/07/modest-proposal-4-0-in-spanish.pdf" target="_blank">[15]</a></span></span><!--[endif]--></span>
que no requiere una modificación de los tratados y que puede dar una respuesta
inmediata a la situación de emergencia en la que estamos, con aquellas
propuestas políticas más para el largo plazo que requieren una modificación
profunda de los tratados <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.1mayo.ccoo.es/nova/NNws_ShwNewDup?codigo=4471&cod_primaria=1458&cod_secundaria=1458#.VBdK1fmKWCe" target="_blank">[16]</a></span></span><!--[endif]--></span>
como es la propuesta-manifiesto para una unión política del euro, lanzada por
Piketty, Rosanvallon y otros <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://pouruneunionpolitiquedeleuro.eu/" target="_blank">[17]</a></span></span><!--[endif]--></span>
y las propuestas para avanzar hacia una unión política y fiscal europea,
lanzada por grupos de académicos como Glienicker <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.bruegel.org/nc/blog/detail/article/1173-towards-a-euro-union/" target="_blank">[18]</a></span></span><!--[endif]--></span>
o Eiffel <span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: 11pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.bruegel.org/nc/blog/detail/article/1250-for-a-euro-community/" target="_blank">[19]</a></span></span><!--[endif]--></span>.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div>
<!--[if !supportFootnotes]--><br clear="all" />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://bambuser.com/v/4505268">http://bambuser.com/v/4505268</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[2]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://bambuser.com/v/4505624">http://bambuser.com/v/4505624</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref3" name="_ftn3" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[3]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/ramirez.pdf">http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/ramirez.pdf</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn4">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref4" name="_ftn4" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[4]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.nber.org/chapters/c11654">http://www.nber.org/chapters/c11654</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn5">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref5" name="_ftn5" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[5]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="https://www.diagonalperiodico.net/blogs/fundaciondeloscomunes/huir-del-repliegue.html">https://www.diagonalperiodico.net/blogs/fundaciondeloscomunes/huir-del-repliegue.html</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn6">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref6" name="_ftn6" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[6]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://newleftreview.org/II/87/wolfgang-streeck-how-will-capitalism-end">http://newleftreview.org/II/87/wolfgang-streeck-how-will-capitalism-end</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn7">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref7" name="_ftn7" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[7]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://newleftreview.org/II/88/wolfgang-streeck-the-politics-of-exit">http://newleftreview.org/II/88/wolfgang-streeck-the-politics-of-exit</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn8">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref8" name="_ftn8" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[8]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.eldiario.es/piedrasdepapel/necesidad-perspectiva-amplia_6_238036218.html">http://www.eldiario.es/piedrasdepapel/necesidad-perspectiva-amplia_6_238036218.html</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn9">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref9" name="_ftn9" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[9]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.politico.com/magazine/story/2014/07/the-new-normal-109616_full.html#.VBXOUvmKWCc">http://www.politico.com/magazine/story/2014/07/the-new-normal-109616_full.html#.VBXOUvmKWCc</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn10">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref10" name="_ftn10" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[10]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://escoriallaan.blogspot.co.uk/2014/09/stop-structural-reforms-start-public.html">http://escoriallaan.blogspot.co.uk/2014/09/stop-structural-reforms-start-public.html</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn11">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref11" name="_ftn11" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[11]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://uaces.org/documents/papers/1201/bickerton.pdf">http://uaces.org/documents/papers/1201/bickerton.pdf</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn12">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref12" name="_ftn12" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[12]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://rodrik.typepad.com/dani_rodriks_weblog/2007/06/the-inescapable.html">http://rodrik.typepad.com/dani_rodriks_weblog/2007/06/the-inescapable.html</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn13">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref13" name="_ftn13" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[13]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.voxeu.org/article/panic-driven-austerity-eurozone-and-its-implications">http://www.voxeu.org/article/panic-driven-austerity-eurozone-and-its-implications</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn14">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref14" name="_ftn14" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[14]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.eldiario.es/zonacritica/Tratado-Libre-Comercio-UE-EEUU-democratica_6_255884425.html">http://www.eldiario.es/zonacritica/Tratado-Libre-Comercio-UE-EEUU-democratica_6_255884425.html</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn15">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref15" name="_ftn15" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[15]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://varoufakis.files.wordpress.com/2013/07/modest-proposal-4-0-in-spanish.pdf">http://varoufakis.files.wordpress.com/2013/07/modest-proposal-4-0-in-spanish.pdf</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn16">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref16" name="_ftn16" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[16]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.1mayo.ccoo.es/nova/NNws_ShwNewDup?codigo=4471&cod_primaria=1458&cod_secundaria=1458#.VBdK1fmKWCe">http://www.1mayo.ccoo.es/nova/NNws_ShwNewDup?codigo=4471&cod_primaria=1458&cod_secundaria=1458#.VBdK1fmKWCe</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn17">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref17" name="_ftn17" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[17]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://pouruneunionpolitiquedeleuro.eu/">http://pouruneunionpolitiquedeleuro.eu/</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn18">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref18" name="_ftn18" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[18]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.bruegel.org/nc/blog/detail/article/1173-towards-a-euro-union/">http://www.bruegel.org/nc/blog/detail/article/1173-towards-a-euro-union/</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
<div id="ftn19">
<div class="MsoFootnoteText">
<a href="file:///C:/Users/Acer/Desktop/notas_izquierdaabierta_europa_lluiscamprubi_final.docx#_ftnref19" name="_ftn19" title=""><span class="MsoFootnoteReference"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US;">[19]</span></span><!--[endif]--></span></a>
<a href="http://www.bruegel.org/nc/blog/detail/article/1250-for-a-euro-community/">http://www.bruegel.org/nc/blog/detail/article/1250-for-a-euro-community/</a></div>
<div class="MsoFootnoteText">
<br /></div>
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-86568084193767285752014-02-17T08:41:00.000-08:002014-02-17T09:11:25.738-08:00Dotar a l’esperança d’una perspectiva llarga<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7260592841021467162" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">We shall overcome...some decade.</span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7260592841021467162" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Uns temps en que serien imprescindibles i urgents canvis
dràstics per tal d’assegurar unes condicions materials de vida digna, estable i
protegida, i on tot apunta que aquests canvis no són possibles en l’horitzó
pròxim. En aquest context és on ens hem de preguntar el vell “Què fer”. El
repte no és menor. Cal un canvi en l'escala temporal (abandonar l'immediatisme)
i en la geogràfica (passar de l'estat-nació a l'escala europea). A la primera
part intentaré descriure perquè algunes barreres i realitats que
s’auto-reforcen impedeixen millores i canvis significatius. A la segona,
explicar les que entenc que són respostes de reflex automàtic errònies de les
esquerres. I a la tercera, algunes idees per a fer compatible els requeriments
molt diferents per al curt i el llarg plaç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_qQFyM-EQDQpftC9Iw3HvXh0Ovn-TJ3jZVZy8Wqtj5nrwNfSPxteejASjP5ym-OcV9gcEuuobNiBNGb-zDjYi8pWVaMtpc1IGYHd8Cyk0PQ2JOZE_gEsDTO1zYlQqJZhVuE3kC6CIDT0/s1600/jaures.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_qQFyM-EQDQpftC9Iw3HvXh0Ovn-TJ3jZVZy8Wqtj5nrwNfSPxteejASjP5ym-OcV9gcEuuobNiBNGb-zDjYi8pWVaMtpc1IGYHd8Cyk0PQ2JOZE_gEsDTO1zYlQqJZhVuE3kC6CIDT0/s1600/jaures.png" height="172" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">1. Entendre bé la realitat, el drama, i els mecanismes
que reforcen la perpetuació de les tendències. </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Ens trobem ara mateix inserits en dos “grans”: La Gran
Recessió i la Gran Divergència. On la combinació de “crisi+austeritat+contrareformes
estructurals” ha canviat profundament el panorama. La gran injustícia i
perversitat de la situació actual -que hauria de ser la base justificativa per
a impulsar una agenda de canvi profund- és precisament el què en dificulta la
factibilitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Alguns autors ja parlen d’un </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.project-syndicate.org/commentary/joseph-e--stiglitz-argues-that-bad-policies-in-rich-countries--not-economic-inevitability--have-caused-most-people-s-standard-of-living-to-decline">estancament
secular</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">. La projecció optimista pels propers anys és d’un
lleuger creixement econòmic, previsiblement ínfim si hi afegim la consideració
de la </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.sinpermiso.info/articulos/ficheros/2mr.pdf"><span lang="CA">tendència decreixent dels increments de PIB</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> de les últimes dècades en els països del nostre entorn. És un creixement,
a més, que sembla clar que </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.ilo.org/global/research/global-reports/global-employment-trends/2014/WCMS_233953/lang--en/index.htm">no
comportarà una creació significativa d’ocupació</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">. I on més enllà dels riscs coneguts és possible també que entrem en un
escenari de </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.economist.com/blogs/freeexchange/2014/01/deflation-euro-zone-1"><span lang="FR">deflació</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">. L'absència de perspectiva d'un model productiu i de creixement al
radar per al nostre país que no sigui deute/bombolla
induït fa pensar que es mantindran nivells alts d'atur (</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=6657">20-25% d’atur</a>)</span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> en alguns col.lectius cronificat,
en que s'aprofundirà la precarització, i en la devaluació interna via
salaris com única estratègia governamental a impulsar. La pressió a la baixa
que exerceix aquest exèrcit de reserva (d'aturats i sub-ocupats) fa la resta per tal d'anar degradant
condicions laborals i salarials i impedir segones oportunitats per als que
s’han enfonsat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Estem atrapats de ja fa temps en la </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://rodrik.typepad.com/dani_rodriks_weblog/2007/06/the-inescapable.html">camisa
de força (golden straitjacket) del trilema de Rodrik</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">. El desajust entre l’àrea política democràtica i l’àrea econòmica i
monetària real. La incapacitat democràtica dels estats per regular i controlar
el capitalisme globalitzat (que almenys seria modulable des d’una sobirania
popular d’àmbit europeu). L’actual impossibilitat per respondre des d’uns estats-nació
fixant a escala continental (sembla impossible a nivell global) uns estàndards
socials, fiscals, ambientals i laborals que evitin el dumping. Amb l'afegit
d'una eurozona on l'àrea monetària no es correspon amb la política i fiscal i per
tant que es pugui minimitzar </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.policyreview.eu/europe-has-failed-to-learn-the-lessons-of-history-when-tackling-the-economic-crisis/">l’especificitat
afegida de la crisi a la zona euro</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">. Si no s’avança
cap a una UE/eurozona de tipus federal, els patiments, desajustos i
possibilitats de tornar a patir shocks assimètrics tenen assegurada la seva
continuïtat i repetició. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">El mur del<b> desajust entre els marcs necessaris de
lluita i de democràcia i els marcs reals mai havia sigut tant esterilitzant</b>.
O Unió política i fiscal europea o barbàrie. O equalització dels marcs i
hisenda compartida en l’àrea monetària de l’euro (1 moneda,1 hisenda ) o llei
de la selva. Actualment les lluites polítiques són d’àmbit estatal/nacional i
formalment les polítiques fiscals i socials també. Però no així la política
monetària ni tampoc la presa de decisions en les qüestions centrals. Els estats
tenen menys capacitat sobirana (transferida a espais inter-governamentals) fet que en paral.lel n’augmenta la
desresponsabilització i en redueix el vincle i
la capacitat de control i de correcció per part de la ciutadania. Amb
l’actual estructura institucional a la UE i amb el disseny inter-governamental
de la presa de decisions significatives es buida de contingut les institucions
estatals i alhora es converteixin en sordes (volgudament o no) a les reivindicacions
populars. Aquesta desresponsabilització aparent resulta letal per al control
democràtic. És també aquesta incapacitat d’acció política segurament un dels
factors corresponsables amb el fet que a
la majoria de països de la UE s’hi han instal.lat uns debats específics
(aparentment centrals) fortament regressius (cada un amb les seves
característiques i raons). Aquest debat
públic dominant, a més,
dificulta/impossibilita/distreu la necessitat d’articular un demos europeu (un
“nosaltres” popular d’escala continental), situa un nosaltres versus ells de
replegament i col.loca en l’agenda de valors, uns valors contraris a la
solidaritat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">La </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="https://www.jacobinmag.com/2014/01/the-left-and-the-state/">reorientació
dels interessos i funcionament dels estats</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> també esdevé fortament dificultadora d’una
agenda de progrés. N’anem experimentant un buidament democràtic, en
alguns països accentuat per pròpies especificitats: La priorització de crear
entorns facilitadors a l’acumulació del capital i satisfer les necessitats de
l’oligarquia; el trencament de l’equilibri consensuat fa dècades; i el
decantament cap al “poder” en la tensió entre “poder” i els “contrapoders” tant
institucionals com populars. A més, tot
i que els estats han perfeccionat la repressió de la dissidència sense
necessitat de massa força, segueixen recolzant el seu poder i l’acceptabilitat
de les decisions preses en el consens. Un consens diferent segurament al què
coneixíem de la segona meitat del segle XX, basat en les expectatives i la
satisfacció de les necessitats, i que ara es basa en la por i en la incertesa
respecte el futur i en una necessitat de seguretat.</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">En el </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.lacaixaresearch.com/documents/10180/166176/IM+376+Febrero+2014+CAST.pdf/dea94130-6e90-4842-9cfe-4f7d6d16c2da">repartiment
de rentes dins els països</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> pesen cada cop més les
empresarials i menys les salarials. Això es veu acompanyat per la Gran
Tendència de fons d’acumulació i concentració del capitalisme patrimonial i
d’increment de les desigualtats descrit per </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://mpra.ub.uni-muenchen.de/52384/">Piketty</a></span><span class="MsoHyperlink"><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">.</span></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> Una tendència que només
s'ha vist trencada en el parèntesi 1940-1970. Ara, però, no podem observar </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.nytimes.com/2014/01/29/opinion/capitalism-vs-democracy.html?_r=0">cap
dels factors</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> que dels 40 als 70 del segle XX van trencar aquesta </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.eldiario.es/piedrasdepapel/Capitalismo-desigualdad-siglo_XXI_6_224737531.html">tendència
a l’augment de les desigualtats</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> en els països del
nostre entorn: l’augment de la fiscalitat especialment en les rentes altes, la
nacionalització de grans indústries, els nivells d’inflació, la pèrdua de poder
del “mercat” i la limitació de l’auto-regulació d'aquest, i la destrucció
física de capital que les dues guerres i la gran depressió van causar. Aquest <b>augment
de les desigualtats</b> (d’una forma </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://krugman.blogs.nytimes.com/2014/02/11/me-me-me-blogging-inequality-metaphor-division/?_php=true&_type=blogs&smid=tw-NytimesKrugman&seid=auto&_r=0"><span lang="CA">fractal</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">) (deixant ara al marge dels molts </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://thinkprogress.org/economy/2014/01/28/3201741/income-inequality/"><span lang="CA">efectes negatius coneguts</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> ) té un impacte letal per la cerca de respostes col.lectives: </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.ecosfron.org/wp-content/uploads/DOSSIERES-EsF-9-DESIGUALDAD.pdf"><span lang="CA">descohessiona</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> el gruix social, </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://opinionator.blogs.nytimes.com/2014/02/02/how-inequality-hollows-out-the-soul/?module=BlogPost-Title&version=Blog%20Main&contentCollection=The%20Great%20Divide&action=Click&pgtype=Blogs&region=Body"><span lang="CA">atomitza</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">, treu capacitat de poder a la majoria (concentrant el poder en l'oligarquia), divideix i fragmenta
(malgrat il.lusions d’aglutinació abstracta
tipus ” 99 vs 1%” o “80 vs 20%”). Al meu entendre la indignació moral
que causa la falta de perspectives i l’augment de les desigualtats és una força
molt menor a la que opera en sentit contrari de desarticulació,
desorganització, individualització i retirada de recursos materials i
comunitaris. Semblaria que ara mateix és molt més poderosa la força del cinisme
i la desafecció.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">El domini neoliberal és aclaparador. L’acumulació i
persistència de la creació d’aquesta <b>hegemonia fa difícil pensar que sigui
“líquidament” reversible.</b> Les liquiditats van venir després. Del
neoliberalisme, se’n critiquen difusament els impactes, però molt
majoritàriament se n’accepta la lògica i els mecanismes. La “<b>societat de mercat</b>” (que parlava
Polanyi i que </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.societat.cat/2013/04/11/la-sociedad-de-los-iguales/">Rosanvallon</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> i Sandel han tornat a posar sobre la taula) és la penetració del mercat i el poder
econòmic en cada cop més esferes de la vida. Aquesta genera (més enllà de
l’impacte en els espais públic invadits) una densitat d’interaccions i una
teranyina on a major densitat cada cop augmenta més la complexitat del seu
desmuntatge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">A la disminució de la capacitat adquisitiva fruit de
devaluacions internes explícites o implícites hi hem d’afegir la <b>pèrdua de
drets que implica la degradació d’allò garantit pels estats del benestar</b>.
El poder, les forces de la dreta, el capital a la recerca de rendiments
creixents i diversos sectors de negoci (de les àrees que abans quedaven fora de
la societat de mercat i que es consideraven serveis públics) fa temps que estan
trencant el contracte social a través del desmuntatge i desballestament de
l’estat social, democràtic i de dret, incloses les seves parts més populars com
són l’educació i la sanitat. La necessitat de dedicació d’una immensa part del
temps vital i mental a garantir per al nucli més proper unes condicions de vida
digna afegeix dificultat a la cerca de sortides col.lectives.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Proliferen, doncs, la <b>cerca de taules de salvació individuals</b> al llarg del gradient social.
Cerca reforçada en el nostre país també per el desmontatge d'eines d'acció
col.lectiva com és la negociació col.lectiva. El vector individual més poderós és voler
mantenir-se al grup dels que s’han salvat més o menys, i allunyar-se del grup
dels que s’han enfonsat i han quedat pel camí. L’impacte de la
“crisi+austeritat+contrareformes” ha sigut especialment dur en els sectors més
vulnerables/precatitzats/exclosos/enfonsats (inclús si ho mirem amb una mesura
“central” com pot ser les </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://elpais.com/elpais/2013/12/17/media/1387305234_193319.html"><span lang="CA">variacions salarials per decils</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> de la devaluació). Això genera voluntat de seguretat en amplis sectors del
què s’anomena confusament “classes mitjanes” (en molts imaginaris enteses com
els decils centrals i superiors d’ingressos). Com en altres períodes de </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://politikon.es/2014/02/05/preocupaciones-peligrosas/"><span lang="CA">perspectiva de sortida de recessions</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> els que es creuen salvats és possible que adoptin posicionaments
conservadors, de trencament emocional amb els enfonsats i de manteniment de
posició i del sistema. Aquest posicionament bloqueja la recerca de majories
socials i polítiques amb els enfonsats (degudament invisibilitzats). I més en
un perfil de “recuperació” que accentua el gradient social. Una fractura
profunda enfonsats-salvats seria letal per a una sortida justa. Malauradament, la manca d’homogeneïtat, la
manca de consciència de conjunt i la manca d’organitzacions compartides poden
ajudar a solidificar aquesta <b>fractura entre enfonsats i salvats</b>
(entengui’s aquesta distinció enfonsats/salvats com la distinció entre aquells
que han aconseguit surar en la crisi i els que no, no pas en el sentit de Primo
Levi). La por, la incertesa, l’adaptació material i mental a la baixada d’expectatives, l’acceptació
resignada de les noves condicions, la naturalització que comporta que amplis
sectors es socialitzin en aquestes circumstàncies poden fer la resta. Crec que
aquests són els vectors emocionals dominants que expliquen l’atomització i
desorganització. I estan estesos completament,
excepte en espais molt concrets i concentrats, on existeix certa
organització i resistència efectiva, en el nostre cas la marea blanca, la PAH,
i algun sector/empresa molt sindicalitzat, malgrat el trinxament patit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">El procés de les últimes dècades de convergència (que ha
tendit cap a la dreta) programàtica i d’acció institucional dels partits amb
opcions de govern (i dels altres en menor mesura) tradicionalment s’ha explicat
amb allò dels “catch-all parties”. Allò de difuminar perfil ideològic i
proposta per tal d’atrapar a l’electorat “central” (obvio les indocumentades cantarelles de la
fi de les ideologies o de la incorregible voluntat de traïció dels equips
dirigents). Sense negar la pulsió “catch-all”, ni oblidar l’hegemonia
neoliberal ni la desaparició de l’efecte por del “bloc de l’est” als països de
l’oest, tinc la hipòtesi que aquesta
crisi en l’<b>esquerra és en part per la impossibilitat de poder aplicar
propostes pròpies significativament diferents</b>. Els programes dels partits
(més enllà d’inevitables brindis al sol i excessos retòrics) poden ser una bona
manera d’entendre el què intel.ligències col.lectives que defensen interessos
diversos entenen què és possible fer institucionalment en un determinat moment.
El domini neoliberal i la camisa de força han constrenyit enormement el terreny
de joc. El TINA de la Thatcher va camí de convertir-se en desig auto-complert als
nivells estatals (especialment en els deutors). Ara per ara, malauradament, les
alternatives semblen modestament limitades. La situació és tant complicada que
el moment de major debilitat organitzativa de l’esquerra coincideix amb el
moment de més nivells a vèncer. No és que sigui difícil assolir el control de
les institucions, que també. És que hi ha molts nivells a guanyar. Els dos
primers, més coneguts: L’hegemonia (a ser guanyada en cada espai de la societat
civil i de l'estat), la qual està protegida -en cas de ser modificada- per la
cuirassa de la coerció. Però aquest és un conjunt que a la vegada ha guanyat un
nivell de protecció addicional: la camisa de força.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan més pitjor, comporta encara més pitjor. L'”a tocar”
s'allunya. A la perspectiva econòmica, social, de dominància de valors i idees,
i de dificultat present d’acció a escala europea hi hem de sumar: les esquerres
estan derrotades i debilitades i en una històrica baixa força organitzativa,un
moment d'estancament i reflux de la capacitat mobilitzadora (a part de la de
resistència), l’absència de cap posició de poder significativa que sembli que
es pugui decantar i la perspectiva que no hi ha cap canvi a la vista. Que això
sigui insuportable no vol dir que no pugui ser. Llistar això no és per redactar
una denúncia més del sistema, sinó per assenyalar les dificultats per a
transformar-lo o superar-lo. I per fer palesa la necessitat d'explicitar
aquestes dificultats. Tinc la impressió que hi ha una profunda incomprensió de <b>perquè
i perquè no (i com, quan i en quines circumstàncies) passen les coses.</b> Allò
del “quan pitjor, millor” no funciona, però no funciona especialment aquí i
ara.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh79ym8U3eQLrpEYpNaNggdP-ncCezVGYFMfNS6yG2RDS6JtZu9hx4rA2k19HC8gIPR-0xUEkFV1zPm-QlgcUGHeShv38wsOP6r1KvHQ1X1X6ueGPNbELzzlWDPbcCYpyOkcdfIddaql_U/s1600/hopper1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh79ym8U3eQLrpEYpNaNggdP-ncCezVGYFMfNS6yG2RDS6JtZu9hx4rA2k19HC8gIPR-0xUEkFV1zPm-QlgcUGHeShv38wsOP6r1KvHQ1X1X6ueGPNbELzzlWDPbcCYpyOkcdfIddaql_U/s1600/hopper1.png" height="293" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="page-break-before: always;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="page-break-before: always;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="page-break-before: always;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">2. Algunes limitacions i insuficiències de les esquerres. </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /><br /><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">En l'actual conjuntura és lògic que les esquerres es
vegin impulsades a abraçar algunes temptacions i elaborar determinades anàlisis
i propostes. Però segurament són contraproduents.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Malgrat la solidesa i rocositat de la realitat, la
discursivitat es torna líquida i la <b>temptació del presentisme</b> s’hi troba
còmode. Accentuat per la urgència de la necessitat de donar solucions a la
tragèdia. L’instint de pensar que hi ha grans solucions a curt termini i
d’agafar-se a qualsevol cosa que es mogui produeixen tres efectes
indesitjables. En primer lloc un “riscaldamento” organitzatiu i popular. En
segon lloc l’observar/interpretar qualsevol fenomen o esclat de conflicte amb
el -quasi paròdic per repetitiu- “<i>aquest
cop sí</i>” (que la xispa prèn i s'escampa l'impuls de canvi d'algun esclat).
Per molt visibles que siguin algunes protestes, la majoria tenen un caràcter de
resistència i local. S'oblida la manca d’organització/ns que vertebri/n el
conjunt d’àmbits (els cercles tuitaires no valen) i la correlació de forces.
Anem dient que el neoliberalisme ha trinxat la capacitat d’organització popular
i després sembla que no ho tinguem en compte. En tercer lloc l’adopció de
propostes sonorament extremes pressumptament aplicables de forma senzilla, en
un sol cop de diari oficial. Propostes on no està pensada ni la factibilitat ni
els impactes a la pròpia societat del rebot. On ha deixat de pensar-se el
“com”. Segurament degut a l'embruixament i la dolça captura que el <b>pensament
unilateral</b> fa de les propostes polítiques. Un exemple seria el “no paguem”
(en referència a decidir no pagar el deute unilateralment en contraposició a
una reestructuració acordada). En aquest sentit és interessant seguir el </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.macropolis.gr/?i=portal.en.politics.935">debat i la proposta
de Syriza</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">, segurament la força política d’esquerres que per varis
factors hi ha pensat més profundament. Aquests tres aspectes encaixen i es
retro-alimenten a la perfecció amb la predicció (més aviat <b>expressió de
desig) que el “sistema/règim/institucions/estat” està a punt de col.lapsar.</b>
Segurament aquí està l'error analític de fons: confondre “sistemes”
(econòmic,de poder, de partits, institucional, de democràcia
representativa,...) i pensar-se que la visibilització de certes misèries, que
un reajust en el mapa electoral (perfectament reversible) i que els estats deixin de fer algunes
d'aquelles funcions que el legitimaven són les senyals de col.lapse imminent i
substitució. Certament que hi ha una degradació, però res en fa pensar que cap
dels “sistemes” siguin substituïts per quelcom més progressiu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">En la profusió d’idees, les idees-força que a més doten
d’estratègia i sentit són especialment llamineres. <b>Bastir un horitzó
d'il.lusió encara que no es pugui concretar res del com, quan i amb qui.</b>
Una de les paraules de moda en molts àmbits és “procés” i precisament en el què
menys es pensa és en el com, en el mentrestant, en les transicions i
desenvolupaments dels canvis. Ha fet fortuna en aquests últims temps en alguns
sectors de l’esquerra la idea d’un “procés constituent” (em refereixo a la
proposta en el sentit de nou pack constitucional i contracte social, no a
l’organització concreta). Sense horitzó temporal en el curt plaç pot resultar
estimulant i útil vinculat a un procés (necessàriament llarg) d’acumulació de
forces. Però tinc la impressió que per l’ús i abús que se’n fa, per a moltes
persones s’acaba associant a quelcom necessari, possible i desitjable en la
immediatesa. Tot (en especial les circumstàncies que he intentat descriure en
la primera part del text) em fa pensar que si en el nostre entorn properament
s’obrís un <b>procés constituent explícit (n’hi ha un en marxa implícit de
“deconstituent” ) el resultat acabaria sent regressiu </b>comparat amb com
estem ara. Inclosa la constitucionalització d’un marc que afavoreixi el dumping
competitiu aprofitant l’actual desajust entre àrees (mercat-fiscal-monetària-política).
Les experiències de processos constituents amb resultat progressiu s’han
produït amb majories d’esquerres articulades prèviament que l’impulsaven, amb
una forta organització social que l’acompanyava i empenyia, controlant alguns
espais de poder i amb un decantament previ i paral.lel de l’hegemonia en
posicions i sectors claus. Primer s’hauria de tenir la majoria, després ja ho
provaríem. Però vaja, de totes maneres en l’actual context, el procés
constituent veritablement important hauria de ser a escala europea. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els <b>automatismes voluntaristes en les respostes i
missatges, i el retorn a dinàmiques pre-polítiques per fer comunitat</b>
acostumen a ser una altra de les respostes benintencionades. Algú podria dir
que s’està abusant del voluntarisme per sobre les nostres possibilitats. No tot
és possible. Aquest tipus de lírica certament motiva, però em temo que ha obnubilat
la capacitat de pensar políticament. Generalment va associada a propostes on preocupa poc tant la seva factibilitat com els efectes no desitjats
d’aquestes. La recepta perfecte per a la política líquida, declarativa i de
teatre. Certament tot plegat té un component necessari entussiasmant de curta
volada per intentar vèncer la desesperança, la dispersió, aquell </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://oriolbartomeus.blogspot.com.es/2014/02/la-politica-arraconada.html"><span lang="CA">sentit comú del no es pot fer massa res</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> (almenys en aquelles matèries que
afecten centralment les condicions materials de vida) i el previsible
nihilisme. Però les insuficiències i limitacions aconsellarien al meu entendre
no fer-ne un pivot central. Poden contribuir a victòries de resistència, i en
un pla institucional a canviar el mapa electoral, però l’efecte no dura sempre
i s’acaba topant amb les correlacions de força, també des de posicions de
govern, més si no han vingut acompanyades d’alts nivells d’organització.</span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">Aquesta promoció del voluntarisme certament troba bona
acollida en l’instint/intuïció que sempre hi ha la possibilitat de trobar
alguna sortida ràpida quan la situació és molt fotuda. Encaixa amb aquella
sensació que tot plegat és tant fastigós que quelcom ha de canviar/passar, que no
pot continuar així. Però el cert, és que ja fa temps que va “continuant” així i
cap element em fa pensar que no vagi per llarg. De fet, pensant en l’aposta
voluntarista que estem vivint recentment un podria imaginar que en els propers
anys ens trobarem una epidèmia de frustració i cinisme. Hi ha un gruix
significatiu de persones que a Catalunya la seva experiència inicial de
“socialització política” haurà estat a
través del 15m o de l’ANC. Dos moviments que no tenen gairebé res en comú,
excepte el compartir un “aquí i ara” en les seves propostes (siguin o no de
màxims), una apel.lació emotiva al “si es vol, es pot” com a mètode d’èxit, i
un ignorar les dificultats com a mètode per superar les barreres. És preocupant
pensar on estaran el gruix de persones d’aquests espais després de successius
xocs amb la realitat i anar saltant de frustració en frustració.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quan es percep l’enormitat de la tasca i la dificultat de
virar les tendències, apareixen les<b> temptacions al replegament. </b>El
període en el que estem requereix avançar cap a estructures de governança
democràtica supra-estatals per equalitzar-se a un capitalisme globalitzat d’una
forma irreversible (no veig que aquest tingui cap pulsió de replegament). En el
nostre cas anar cap a una unió política europea democràtica de tall federal. No
s'hi avançarà d’una forma determinista, sinó que requerirà un fort impuls dels
sectors populars (intueixo que els poders se senten especialment còmodes amb
aquest desajust de marcs desesterilitzant de l’acció col.lectiva progressiva).
I malgrat això, sectors de l’esquerra opten per sortides de </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="https://www.diagonalperiodico.net/blogs/fundaciondeloscomunes/huir-del-repliegue.html"><span lang="CA">replegament nacional-estatal</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> (explícitament o a través del què es deriva de la proposta de “sortir de
l’euro” per exemple). És possible que amb una mirada </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.fim.org.es/actividad.php?id_actividad=859"><span lang="CA">Thompsoniana</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> des del futur (sense condescendència i amb voluntat d’entendre’n les
circumstàncies i aportacions) es puguin interpretar amb serenor aquestes
pulsions; que ben bé es podrien analitzar com d’un tipus de ludites del segle
XXI. Altres replegaments temptadors poden ser el refugi en petites comunitats
aïllades, la creació d’espais d’organització popular inserits al sistema, o
l’impuls de sub-sistemes paral.lels. La discussió sobre si creant societats
paral.leles es pot desbordar la principal o sobre si omplint de bolets la
“societat de mercat” aquesta es transformarà és vella, però malauradament les
limitacions de les cooperatives i d’altres iniciatives ben lloables,
recomanarien no posar exclusius esforços en aquest camí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Després d'entendre resignadament l'enormitat del repte,
sovint apareix la impotència. La impotència acostuma a despertar <b>la recerca
recomfortant del traïdor/enemic proper. Sense intentar entendre els perquès i
les limitacions</b>. Bé, de fet aquesta recerca del traïdor proper també passa
abans d'haver-hi pensat massa. És evident que algunes coses que han fet algunes
esquerres en alguns països del nostre entorn es podrien haver fet diferent (el
drama és que segurament no tant diferent). Les<b> esquerres troben dificultats
per a tirar endavant propostes que democràticament surtin de la camisa de
força. Això és un fet. Cal analitzar-ho
a fons.</b> No pretenc dir que les esquerres s’hagin comportat igual que les
dretes (només cal veure com estan actualment arrasant amb tot les dretes de
diferents contrades). En aquests temps suposo que la distinció esquerra / dreta
és entre aquells que intenten contenir el tsunami neoliberal i els que
l’impulsen i aprofiten. És tradicional des de l’esquerra alternativa (per molts
motius generalment exclosa dels governs estatals) enllestir l’anàlisi de
qualsevol renúncia i viratge de l'esquerra socialdemòcrata amb l’ “<i>una traïció més de la socialdemocràcia</i>”.
Sense intentar entendre la recurrència d'aquests viratges. El gran canvi de
maig de 2010 i la reforma de l’article 135 a la Constitució espanyola, el
recent viratge d’Hollande, la impossibilitat de legitimar democràticament el
viratge del PASOK,... (aquests són exemples recents i dramàtics, però exemples
de “correccions” de rumb respecte quan s'havien intentat fer les coses
diferentment i amb una orientació progressiva en podem trobar des de ja fa
algunes dècades, i és com si no s'haguessin intentat analitzar profundament).
És evident que van tremolar moltes cames, que es podria haver negociat diferent
i millor i que no sembla que hi hagués una voluntat de confrontació dura. Però
no és menys cert que una alternativa fora d’un acord hagués estat calamitosa i
que la contrapart eren institucions tecnocràtiques (troika,...) sense necessitat de
legitimar-se democràticament que imposaven -a través d’una anàlisi interessadament errònia- una molt regressiva agenda i condicionalitat. S’ha acabat veient que
la "crisi de la prima de risc" depenia d’una <a href="http://www.voxeu.org/article/panic-driven-austerity-eurozone-and-its-implications">decisió
del BCE</a> ( executada i avalada per qui ho havia de fer un cop es va arribar
a un determinat nivell de condicionalitat i contrareformes). Certament es
podien haver intentat legitimar o rebutjar les negociacions i viratges a través
d’eleccions o referèndums (en el segon cas, és interessant recordar com va
“caure” la idea a Grècia). No sembla però que es pogués haver vist pressionada
la negociació per una pressió popular forta en forma de mobilització sostinguda
(per la manca de força mobilitzadora en aquells instants, però tampoc perquè
segurament els primers damnificats per un conflicte dur haguessin estat els
sectors populars). </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">A escala estatal no sembla que les esquerres en posicions
de govern poguessin haver actuat significativament diferent (excepte alguns
aspectes de fiscalitat, lògicament). En l’àmbit UE segurament amb un canvi
d'aliances podrien haver actuat d’una altra manera i oposar-se a determinades
coses d'una forma més efectiva. Penso que el gran retret que se li pot fer a la
socialdemocràcia tant a nivell estatal com europeu és <b>no haver començat a
efectuar un canvi d’aliances</b>, passar de “grans coalicions” explícites o
implícites a alguns països i a les institucions europees, a intentar fer un
front amb la resta d’esquerres. Per la resta de retrets, tinc massa dubtes.
Sigui com sigui, el què està clar és que el conjunt de els esquerres (amb diferents
graus de responsabilitat) no hem estat capaços de revertir (o hem assistit
passivament sense entendre massa el què estava passant) a la tendència en el
nostre entorn què ha portat a aquest desacoblament d’àrees democràtiques
nacionals i àrees econòmiques i monetàries continentals/globals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">És possible (com a símptoma en alguns països estan
canviant els mapes electorals, però insisteixo, pensar-ho des de la irreversibilitat
és un error) que diverses fragmentacions, reorganitzacions i recomposicions (o
substitucions i recanvis) de les esquerres, puguin donar en el mig plaç un nou
pal de paller de les esquerres i que aquest sigui alternativa de govern. Que
inclús en el seu procés de conformació aquest hagi experimentat el procés de
reconnexió amb moviments socials variats i que a través de dinàmiques
pre-polítiques i comunitàries hagi reimplicat a parts de la ciutadania
atomitzada. Volent-ho fer a través de focalitzar l'accent en les <b>pràctiques
on s'hagi volgut desdibuixar el caràcter polític per viure la il.lusió de
l'unanimisme ciutadà</b>. És una il.lusió adanista. Si aquestes pràctiques
tenen sentit i utilitat, hauran d'acabar adoptant mecanismes d'especialització,
organització, delegació i gestió de la discrepància. Segurament aquests nous
espais per pròpia maduració acabin incorporant força de les pràctiques amb les
que ara marquen distàncies. O acabaran evolucionant cap a ser espais sectorials
d'alguna força o bloc polític: la majoria de trets són cosubstancials a l’acció
d’intermediació, representació i síntesi que en societats complexes ha de fer
una organització que vulgui articular els interessos d’un determinat bloc
polític i social. Però un cop es tingui tot això, si no s’han alterat la
correlació de forces, l’hegemonia, la desorganització popular i sobretot s’hagi
superat el marc de l’estat –nació per poder articular i executar una alternativa de projecte polític per a un
espai democràtic UE, tornarem a topar impotentment amb el mur del desajust, i... “<i>muchos años después</i>” tornarem a sentir que la camisa de força no
deixa espai per a una política democràtica on es puguin desenvolupar
alternatives. Un espècie de cicle de la marmota, etern retorn i repetició de la
història com a farsa tot en un. I al cap d’un nou temps de desafecció i
desconfiança creixent cap a la política, es tornarà a buscar un nou cicle de
reafecció a través de pràctiques pre-polítiques, sense abordar el que
segurament és el principal agent causant de desafecció: la percepció sàviament
estesa en una bona part del sentit comú popular de la <b>inutilitat relativa de
la política estatal</b> front la combinació letal de des/governança actual:
sistemes democràtics a nivell estats-nació; inter-governamentalisme a escala
europea; i llei de la selva i combinació d’institucions no democràtiques i d’altres
intergovernamentals d’àmbit global.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; page-break-before: always;">
<!--[if gte vml 1]><v:shape
id="_x0000_i1027" type="#_x0000_t75" alt="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/4/47/Office_in_a_small_city_hopper_1953.jpg"
style='width:347.25pt;height:240pt'>
<v:imagedata src="file:///C:\Users\Acer\AppData\Local\Temp\msohtmlclip1\01\clip_image005.jpg"
o:href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/4/47/Office_in_a_small_city_hopper_1953.jpg"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; page-break-before: always;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhymk303vMHW1K5dP7EDBTRZHS04VT4eWFBZ2M4NS8axRHjIsw5tzih3ukYYHSRzCsiN1qaeqAuJ_CoKegCodn_AVIeI0lt7I_uEQuqSTKs3bCM5SsmUK38SYuW0bpnr5e1PHn9Xw85hyphenhyphenc/s1600/hopper2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhymk303vMHW1K5dP7EDBTRZHS04VT4eWFBZ2M4NS8axRHjIsw5tzih3ukYYHSRzCsiN1qaeqAuJ_CoKegCodn_AVIeI0lt7I_uEQuqSTKs3bCM5SsmUK38SYuW0bpnr5e1PHn9Xw85hyphenhyphenc/s1600/hopper2.png" height="275" width="400" /></a></div>
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; page-break-before: always;">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; page-break-before: always;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> </span><b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">3. Repensar les tasques de les esquerres.</span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Abordar les urgències i la solidaritat i pensar i
preparar el llarg plaç. Aquest podria ser el resum del “què fer”.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">És possible que un dels principals reptes per a
l’esquerra sigui<b> canviar l’escala temporal en què pensa</b> i <b>la
geogràfica en la que actua</b>. Passar del presentisme, de pensar gairebé únicament
en els propers mesos vista i tapar les noves fuites que apareguin, a intentar
fer compatible la resolució de les urgències amb donar un necessari horitzó
temporal llarg a l’esperança. No és qüestió de copiar, però potser un </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.mientrastanto.org/boletin-107/documentos/el-memorando-confidencial-de-lewis-f-powell-1971-o-del-acta-de-nacimiento-del">memoràndum
Powell</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> de les esquerres podria ser d’ajut<span style="color: #333333;">. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Reemprendre organitzacions que vertebrin els interessos
conjunts dels enfonsats i dels salvats. </span></b><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Actualment en l’esquerra social
trobem algunes organitzacions populars fent solidaritat de resistència
entre sectors principalment que no han pogut salvar-se del tsunami. La PAH,
xarxes de solidaritat i ajuda mútua i els bancs d’aliments no institucionals.
Simultàniament, les tradicionals organitzacions populars (bàsicament els
sindicats) es troben que responen bàsicament i com poden a la defensa de drets
dels que “suren” i experimenten enormes dificultats per connectar amb els
sectors més precaritzats o directament exclosos. És un fals debat plantejar-se
quin dels dos tipus s'ha de reforçar. </span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt;">Paral.lelament moviments com el 15m que podien haver
jugat un paper important en la necessària lluita per l’hegemonia de les idees i
pel canvi dels valors dominants, han deixat de jugar cap rol significatiu
víctimes de la seva </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt;"><a href="http://www.lavanguardia.com/cine/20140211/54400153575/berlinale.html">auto-referencialitat
i auto-imposició de desorganització</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10pt;">.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Segurament caldrà pensar en l’impuls d’amplis moviments
per la democràcia, els serveis públics i contra les desigualtats com a
aglutinadors i vertebradors de tots els sectors populars. Hagin surat o no. I
que aquests puguin actuar en la dimensió material i en la dels valors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">La meva impressió és que aquest presentisme fa que
majoritàriament les esquerres ofereixen un discurs/missatge/proposta amb dues
característiques que combinades són letals: una descripció possiblement acurada
de la realitat però descontextualitzada i una proposta dolça, motivant i
voluntarista que transmet facilitat i immediatesa. Directe a donar resposta a
la urgència. En un moment de duresa social extrema, apareix un discurs
massatjadoril, optimista, naïf i sobre-protector per al conjunt de la població
(diferent que el què es percep en els àmbits organitzats, certament). Que reconforta,
però no sé si ajuda.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">I si provem de fer-ho al revés, i en comptes
d’emplaçaments voluntaristes (les variacions dels “podem, guanyarem, ho volem
tot i ara...”) <b>comencem per explicar les dificultats ingents</b>? Amb una
discussió seriosa per cada àmbit d'activitat humana. Potser no és tant bonic,
però crec que la centralitat del què diuen les esquerres hauria d’incorporar
l’explicació de les limitacions i constriccions polítiques que operen en el
context, i de les múltiples forces que actuen en contra. Fet que també podria
permetre pujar el nivell de debat públic, potser. Només amb una pedagogia
extrema de les limitacions en l'acció dels governs dels estats-nació per fer
avançar agendes de progrés es podran començar a construir alternatives a escala
europea i evitar la temptació del replegament. Passar de la política
declarativa de principis a explicar també el “com fer-ho”. A aquestes alçades
de la pel.lícula certament les declaracions de principis semblen brindis al
sol. Incorporar l’anàlisi i pedagogia de les dificultats pot ajudar a fer
entendre la necessitat d’una perspectiva temporal llarga quan es proposa la
bateria de solucions alternatives al fangar en el què estem immersos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=7260592841021467162" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">De totes maneres això obre un dubte que no tinc resolt: <b>Com
explicar</b> a alguns sectors actius (acostumats a una discursivitat líquida i
basada en el canvi ràpid) i especialment als <b>sectors que necessiten
urgentment canvis per tal de tenir unes condicions de vida digna, que els
canvis van per molt llarg</b> i que ara
tot just podrem posar alguns pedaços. De fet, crec que seria interessant
esbrinar què (i com) han fet les esquerres en altres contextos de forta regressió,
reflux i recomposició -on no hi havia massa esperança en el curt termini- per
transmetre als sectors més actius i al gruix social la necessitat de mirada
llarga i alhora evitar caure en la desesperança (aquell fi espai entre deixar
d’invocar l’adveniment de futurs instants rupturistes, del gran esdeveniment, i
deixar que el devenir del temps recomposi passivament algunes coses).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">La tasca del moment és certament bastir i organitzar les
solidaritats i frenar en tots els fronts (també l'institucional) les polítiques
austeritàries i de contra-reformes. Oblidar qualsevol veleïtat d'ofensiva
frontal. I<b> reemprendre una lluita de posicions</b>. Quan cristal.litzi
l'enormitat de la derrota, certament caldran molts assaigs-errors per anar
trobant les maneres. Sense </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://weber.ucsd.edu/~rfrank/class_web/ES-200A/Week%202/Hall-Gramsci.pdf">repescar
a Gramsci </a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">no farem res. Estem a dos salts conceptuals que la presa
del poder pugui ser per la via de les “maniobres” frontals. Les societats civils es decanten per
“posicions”. Però és que a més no seria ni de l'àmbit geogràfic que toca. Tot ja
ha de passar pel marc continental. Una anàlisi i una proposta (o un simple
discurs) on no surti la dimensió europea ja no hauria de tenir sentit. Sens
dubte, però, serà un procés de construcció lent: reforçar el treball conjunt de
les </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.societat.cat/2013/10/18/10-peticions-a-les-esquerres-europees/"><span lang="CA">esquerres europees</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> (intra-famílies polítiques diverses i entre famílies) amb la perspectiva
d'anar possibilitant un procés constituent amb la corresponent </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://www.lse.ac.uk/europeanInstitute/LEQS/LEQSPaper57.pdf"><span lang="CA">unió política, fiscal i bancària</span></a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">. Pensar en institucions de govern mundials democràtico-federals sí que requereix una escala temporal que ja se
m'escapa. Tot i que per evitar dumpings regionals és lògic assumir que també
caldria recuperar la idea-força del moviment per una altra globalització:
Globalitzem els drets social i laborals, i els </span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://blogs.elpais.com/cafe-steiner/2014/02/manifiesto-por-una-democracia-global.html">democràtics</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">. El pensament seqüencial conduiria a pensar en un abordatge per etapes.
Però si no es comencen a <b>bastir aliances per superar la camisa de força i
avançar cap a un federalisme en primer lloc d’àmbit europeu</b>, l’escenari ben
bé podria ser que en el millor dels casos després de dècades per guanyar
trinxeres i posicions i haver vençut la coerció, trobéssim davant nostre un nou
mur infranquejable, el de la tela de la camisa de força. <span style="color: #333333;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="color: #333333; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">A mode de conclusió, no se m'acut millor forma d'acabar
que recuperar les paraules d'</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://mientrastanto.org/boletin-120/notas/politicas-de-malestar-pobreza-reformas-laborales-y-precios-publicos#sthash.0Bu6LaYf.dpuf">Albert
Recio</a></span><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"> de desig/proposta per a aquest any. Lúcides i valentes
en la vindicació d'una estratègia que vagi cimentant el llarg plaç. Únicament les
complementaria amb la necessitat d'abordar també el canvi d'escala geogràfica i
la necessària pedagogia de les dificultats de l'escenari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">El drama actual es el de la evidencia de lo insoportable
del neoliberalismo, de la imposibilidad de la vuelta al pacto del capitalismo
de pacto social (que al menos propició algo de bienestar) y la incapacidad de
ofrecer respuestas urgentes que cambien la situación y abran la vía a un nuevo
modelo social. A corto plazo, el sufrimiento y la sensación de impotencia son
inevitables. Por esto mi deseo de un año diferente es bastante modesto: que
colectivamente empecemos a trabajar para combinar tres tipos de iniciativas
necesarias: ideas bien articuladas de cambio social (capaces de generar un
discurso que, cuando menos, suscite un cambio de perspectiva en el enfoque de
los problemas, ayude a promover otro tipo de valores y aspiraciones sociales),
políticas de resistencia bien organizadas, que incluyan, cómo no, una mejor
capacidad de organización de las clases subalternas para cortocircuitar las
políticas imperantes e introducir distorsiones en ellas, y un clima de debate,
reflexión y fraternidad entre los distintos sectores capaz de generar una
verdadera respuesta colectiva a lo que constituye una tragedia social. Sin esta
última, las otras dos tareas son misión imposible. </span></i><span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Imatges:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;"><a href="http://france.jeditoo.com/MidiPyr/toulouse/Toulouse-capitole.htm">http://france.jeditoo.com/MidiPyr/toulouse/Toulouse-capitole.htm</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://una-isla-en-la-luna.blogspot.com.es/2012/03/edward-hopper-1882-1967.html" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">http://una-isla-en-la-luna.blogspot.com.es/2012/03/edward-hopper-1882-1967.html</a></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/4/47/Office_in_a_small_city_hopper_1953.jpg" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 10pt;">http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/4/47/Office_in_a_small_city_hopper_1953.jpg</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-38929174389377108742014-01-06T09:39:00.004-08:002014-01-06T09:40:37.623-08:0010 peticions a les esquerres europees<br />
Reflexió publicada el 18 octubre 2013 a societat.cat :<br />
<br />
<a href="http://www.societat.cat/2013/10/18/10-peticions-a-les-esquerres-europees/">http://www.societat.cat/2013/10/18/10-peticions-a-les-esquerres-europees/</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-14044220670560178122013-10-07T02:57:00.000-07:002013-10-07T02:57:00.084-07:00Epílogo: la aparición en el debate sobre la independencia de la salida de la UE y la UEM. Duelo y negación.<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 261.0pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 261.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">Escribí esta columna anterior (un poco larga, disculpas) durante la
primera mitad de septiembre (</span><a href="http://lcamprubi.blogspot.com.es/2013/09/4-reflexions-i-1-proposta-modesta-per.html"><span style="font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">aquí en catalán)</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;"> con
la mezcla de sorpresa y preocupación por la ausencia del factor “UExit” en la
centralidad del debate (había intentado también expresarla en el primer
artículo). Hasta entonces, a pesar que distintas voces (</span><a href="http://meritxellbatet.blogspot.com.es/2012/11/sobre-la-independencia-de-catalunya-una.html"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">aquí un ejemplo</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">, pero
hay muchísimos) <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">ya habían alertado que
la independencia de Catalunya implicaba la salida de la Unión Europea</b> (y
sus espacios derivados como es la UEM) y que se requeriría unanimidad de los
Estados Miembro para su “re-entrada”, la cuestión no había permeabilizado en el
debate, siendo tan relevante en un debate sobre soberanías. Filias y fobias al
margen, han tenido que aparecer voces muy cualificadas de las instituciones
europeas ( </span><a href="http://politica.elpais.com/politica/2013/09/16/actualidad/1379358339_203516.html"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">El vicepresidente
de la Comisión Europea</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">, la </span><a href="http://politica.elpais.com/politica/2013/09/16/actualidad/1379358339_203516.html"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">portavoz de la
Comisión Europea</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;"> , el </span><a href="http://www.catradio.cat/videos/4677835/Jaume-Duch-assegura-que-Catalunya-quedaria-fora-de-la-UE-si-optes-per-la-segregacio"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">portavoz del
Parlamento Europeo</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;"> o el </span><a href="http://politica.elpais.com/politica/2013/09/30/actualidad/1380566774_696773.html"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">ex juriconsulto
del Consejo Europeo</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">) para hacerlo aflorar. Y aún así, guste o no,
hay quién se resiste a asumir la realidad del derecho internacional y
comunitario (y cómo funcionan la política y las relaciones internacionales,
dicho sea de paso).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Voces próximas
igualmente cualificadas han seguido insistiendo en la cuestión, como </span><a href="http://www.caffereggio.net/2013/09/29/catalunya-en-la-arena-internacional-de-joaquim-muns-en-dinero-de-la-vanguardia/"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">Muns</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;"> o </span><a href="http://theparapanda.blogspot.com.es/2013/09/catalunya-i-la-unio-europea.html"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">Granell</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">, e
incluso opiniones en el mismo sentido pueden leerse tirando de hemeroteca de
los más altos responsables de </span><a href="http://lizoain.tumblr.com/post/62231288244/una-cataluna-independiente-quedaria-fuera-de-la-union#.UksmrNK8Dit"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">CiU</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">.
Cuesta entender el empeño de muchas personas en no asumir que el
independentismo también tiene problemas, así como los mecanismos mentales para
negarlos. Podemos discutir si la UExit es un problema o El problema, si los
costes son asumibles o no en función de lo que se esté dispuesto a sacrificar,
pero no puede minusvalorarse el hecho. Lo que sí es evidente es que la
argumentación que la independencia es para vivir mejor se desmorona. La
discusión pasa a ser cuánto peor van a ser las condiciones de vida de la
sociedad. La perspectiva de salir de la UE ciertamente da miedo, pero eso no le
quita un ápice de realidad (un apunte: para impulsar un proyecto alternativo,
el camino no es señalar simplemente los errores de otro, aunque tenerlos
presente parece relevante en este caso). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">Resulta curioso después de tanto hablar de soberanías que
algunos no hubieran pensado en Europa. Que nadie se enfade, pero no se pueden
mezclar deseos y realidades. Honestamente, y desde el mayor respeto (ya que
tiendo a pensar que son los cuadros políticos y sociales dirigentes del proceso
quienes les habían silenciado la cuestión), vistas en conjunto, la amalgama de
reacciones del independentismo ilusionado se asemejan mucho<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>al patrón de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">las 5 fases del duelo</b>, a veces de forma desordenada: Negación, Ira,
Negociación, Depresión y finalmente Aceptación (espero que se llegue a la
aceptación, si no se hace muy difícil reflexionar e intervenir sobre la
realidad). Y ahora mismo, con mucha gente dentro de la fase de negación,
tristemente aparecen demasiadas similitudes con las <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">fases/estrategias del negacionismo del cambio climático</b>: Negación
que el problema exista, Negación de ser la causa (como hecho, no en ningún
sentido de "culpa"), Negación del consenso sobre el tema (recurriendo
a la difusión de informes –generalmente poco rigurosos- paralelos para parecer
que es un tema en disputa), y finalmente Negación que sea un problema (con dos
variantes: sosteniendo que acabaría siendo una suerte, delirante en el caso
catastrófico de la </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=aNDgVj-F_uk"><span style="background: white; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;">salida/expulsión
UEM/Euro</span></a><span style="background: white; color: black; font-family: Verdana; font-size: 9.0pt;"> o pensando que se podría renegociar la entrada desde una
posición de fuerza). Es posible que las analogías sean desafortunadas,
disculpas otra vez, pero no lo sé explicar mejor. Ciertamente todo es
negociable políticamente (tanto pre- como post-), pero hay que entender el
terreno de negociación, los cambios que se producen, las debilidades
adquiridas, los incentivos y asumir cuándo uno es la parte frágil. No hacerlo
resulta grotesco, ridículo e irresponsable. Si el caso es que determinadas
llamaradas forman parte del faroleo negociador hay que tener cuidado ya que
éstas tienen un impacto en la gente que las compra, de manera que aumenta el
riesgo de pasarse de frenada.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-1078446513485847902013-09-15T13:44:00.003-07:002013-09-15T14:59:06.742-07:00 4 reflexions i 1 proposta (modesta) per al “Procés” a Catalunya<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;"><br /></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Recapitulant...<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Fa unes setmanes vaig escriure un <a href="http://www.societat.cat/2013/06/27/l%E2%80%99unica-resposta-canviar-la-pregunta/">article</a>
reflexionant sobre el “procés” polític que es viu a Catalunya. Una situació de
conflicte polític (i de vivència social del mateix), d’àmplia insatisfacció amb
l’actual articulació i de desplaçament de la societat catalana en l’eix
nacional. Situació que ha canviat
substancialment en els últims temps, que és fruit de molts determinants, que
requereix ser abordada i on ara mateix el marc de discussió gira al voltant de
la independència. Així que hi volia reflexionar críticament i constructiva.
Sense que ningú perdi de vista que l’adversari en l’eix nacional és la pulsió
centralista. Resumint molt, situava <b>cinc
idees per les quals no crec que la proposta independentista –dominant en
l’escena- fos desitjable</b>: a) la societat catalana –malgrat alguns canvis- segueix
sent extremadament i tossudament complexa, plural i molt majoritàriament dual
en les seves identificacions, vincles emocionals, identitats nacionals
subjectives i en els seus sentiments de pertinença Catalunya-Espanya (el
viratge s’ha produït més en les propostes polítiques a les que es dóna suport
que no pas en les identitats subjectives); b)
les sobiranies que tradicionalment s’han reclamat per a si els
estats-nació són les que haurien de ser transferides cap a instàncies
democràtiques europees; c) la independència
paradoxalment faria “dependre” de l’estat espanyol la re-entrada a <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname> (com algú va dir
poèticament: “o DUI o UE, però les dues coses no poden ser” ) i la participació
de/en institucions clau com l’Eurogrup o el BCE (àmbits on està el més proper a
la <a href="http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=6043">sobirania real</a>
que podem tocar quedaria en massa limbs); d) els costos de transició i les
dificultats polítiques s’intueixen immenses –i més en un context de crisi com
l’actual - (el debat no és sobre la viabilitat futura, sinó sobre la duríssima
travessia del desert) i e) l’hegemonia –al meu entendre no modificable en el curt-mig
plaç sense que deixi de ser mainstream- del procés és profundament conservadora.
I les raons i arguments diferencials de l’independentisme majoritari respecte
altres opcions que plantegen una alternativa a l’actual articulació entre
Catalunya i Espanya es basen en el
fiscal-sobiranisme, cert supremacisme i una voluntat/instint latent de replegament
nacional. Trets que entenc com el fet diferencial de l’independentisme dominant (certament hi ha un independentisme no dominant que planteja unes raons de progrés),
ja que les raons genèriques o difuses d’insatisfacció amb la situació actual i la voluntat de superar-la són
àmpliament compartides. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Finalment plantejava <b>tres requisits/condicions</b> per a una proposta superadora de la
situació actual: Donar resposta a la insatisfacció amb l’actual status,
preservar la unitat civil del poble i ser acordada amb l’Estat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Tot això no pretenia
caure en l’anti-independentisme. Plantejar qualsevol sortida a la contra
d’aquest component importantíssim de la societat catalana és, directament,
absurd.</span></b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;"> Simplement
reflexionar sobre el que sembla que és el paradigma dominant i actualment
l’únic projecte polític capaç de presentar una proposta que connecti amb el
desig molt majoritari de superació de l’status actual. Però que fins ara no ha
sigut –penso- discutit/raonat prou seriosament. Confrontar els arguments de la
caverna i de la taverna i dibuixar terres promeses no val. A part de totes les virtuts politològiques
que ha tingut fins ara com a moviment polític i social (vertebració social,
intel.ligència, agregació de sectors molt diversos, capacitat de mobilització,
guanyar l’<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/independencia-Gramsci_0_174633098.html">hegemonia</a>,
capturar per a si tot els altres eixos de conflicte,...) és de justícia
reconèixer-li que ha aconseguit fins ara coses molt positives, importants i molt
significatives com són que es vegi viable i necessari plantejar un canvi
d’status i acumular força al respecte, que el PSOE es plantegi abordar reformes
constitucionals en un sentit federal i que components del PP assumeixin i
s’obrin a que les coses han de virar en un sentit contrari al centralisme. Són
oportunitats a aprofitar. Fet molt notable si tenim present l’hegemonia
dominant a l’estat (i la insuficiència de les veus que des del conjunt de
l’estat reclamaven un canvi d’articulació estatal) i el conjunt d’incentius perversos
a efectuar qualsevol canvi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;"> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Però explorant l’argumentari i el projecte de
l’independentisme –proposta que seddueix sincerament a una part molt
significativa de la societat catalana- <b>segueixo
sense trobar resposta a les principals preguntes</b>: Com participar sense
interrupcions de la necessària construcció d’una Europa federal (existeix un <a href="http://www.youtube.com/watch?v=5B-99E6gYeQ&feature=player_embedded">vídeo
que explica les implicacions vers Europa</a> de la independència que està fet
per partidaris del “sí”, però és veure’l i anar corrents a buscar la papereta
del “no”) ; com preservar la unitat popular i el respecte als diversos
sentiments de pertinença en un inevitable tensionament identitari; com negociar
la independència si s’argumenta que des de l’Estat és innegociable una via
federal. I per tant, sembla que caldrà seguir reflexionant per a què una
proposta alternativa pugui ser atractiva, viable i acceptable per a una àmplia
majoria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;"> En aquesta nova
entrada voldria aprofundir sobre alguns aspectes relacionats amb <b>com pensem i vivim el “procés</b>”: les
disjuntives que a vegades no queden prou clares; el no menysteniment del
component emocional del procés; les dificultats de pensar la complexitat; les conseqüències del tensionament intern de
la societat i finalment, desglossar <b>una
proposta modesta </b>concreta a mode de full de ruta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Disjuntives: Tot no
pot ser.<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Sempre s’han de fer eleccions. Hi ha disjuntives i aquestes
van bifurcant les tries. No pot ser tot. I encara menys alhora. Comencem doncs
per la disjuntiva que hauriem de situar en primer lloc si parlem de sobiranies:
Volem que <b>l’àmbit de la sobirania
política/econòmica/fiscal correspongui a l’àrea monetària i al tamany del
mercat que es pretén regular</b>? (si la resposta és negativa convé recordar
que aquest és l’escenari actual: desajustos que causen incapacitat de regulació
i <a href="http://yanisvaroufakis.eu/2013/09/15/why-asymmetrical-monetary-unions-are-bound-to-fail-unless-they-feature-an-effective-extra-market-surplus-recycling-mechanism/">especificitat
de la crisi a Europa</a>). Si la resposta és que sí aleshores es presenta la
dicotomia: o unió política europea o replegament nacional-estatal (en el cas
que es trïi pel replegament, aquest en les actuals circumstàncies no distarà
molt d’una autarquia vulnerable; aplicable a una hipotètica Catalunya
independent, i a qualsevol país de la perifèria europea). Si l’aposta és per
una unió política europea amb la corresponent transferència de sobiranies
(fiscal inclosa), resulta impensable quedar-se fora de <st1:personname productid="la UE" w:st="on">la UE</st1:personname> per un temps indeterminat i
en una posició encara més subalterna (menys capacitat de decisió) en política
monetària. Desconec que farà l’independentisme quan ho constati, però només
albiro 3 opcions: que es torni euroescèptic (i propugni retorn competencial als
estats-nació), que mantingui fictíciament que es pot seguir amb l’actual
distribució competencial afegint-hi simplement un nou estat (raonament tipus “Europa
és secundari + si volem, hi entrem”), o que rectifiqui algun aspecte de la seva
proposta/projecte/calendari/estratègia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Una altra de les disjuntives a tenir en consideració
és si aquest procés es vol fer <b>unilateralment
des de Catalunya o si s’han de tenir present tots els actors rellevants</b>. Hi
ha moltes raons per qüestionar la <a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/la-referencia-canadenca-2586994">unilateralitat</a>
però segurament la més poderosa per als amants de les raons instrumentals és
que aboca a un lose-lose, un llarg conflicte i la sortida de <st1:personname productid="la UE. Si" w:st="on">la UE. Si</st1:personname> ens situem en
l’escenari que l’actual situació de conflicte haurà de ser negociada, llavors
afloren els límits i la necessitat de tenir present les condicions materials en
què s’opera i què opinen tots els actors
rellevants (tant l’Estat com altres actors internacionals i tot i que costi
assumir-ho, els poders fàctics: fer les coses a la contra de tots aquests
actors alhora és potser èpic però implica desconèixer les correlacions de força).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;"><br />
També cal aclarir si el què es vol en el
curt plaç és la <b>independència o bé
frenar la <a href="http://elpais.com/elpais/2013/08/05/opinion/1375715499_882204.html">recentralització</a>
que ve, impulsar la pluriculturalitat, plurinacionalitat i el plurilingüisme de
l’Estat, delimitar satisfactòriament els marcs competencials i acordar un
sistema de finançament que respecti l’ordinalitat i l’anivellament</b>. Tot no
pot ser. Si l’aposta i la solució per a tot és la independència és lògic
articular un bloc social i polític rupturista. Però si el que es vol és
resoldre els principals nusos polítics del conflicte Catalunya-Espanya, no
sembla massa assenyat haver trencat el bloc polític i social catalanista (i més
que es trencarà tant el bloc com els seus components si s’hi aprofundeix) per
tal d’abordar-los amb una mínima garantia de solució eficaç.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Les emocions formen
part de les “raons”.<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Que <b>les emocions, els sentiments, els esgotaments i
les percepcions de greuge juguen un paper important en l’impuls d’aquest procés
és un fet, no és cap crítica</b>. Qualsevol procés/projecte polític té en aquesta
dimensió un component necessari. A la discussió
política-jurídico-administrativa competencial, de respecte de l’autogovern,...
s’hi ha de sumar el component emocional, si no, la fotografia és incompleta.
Les raons sentimentals/emocionals s’han retroalimentat amb suposades raons instrumentals,
convertint les emocionals en impuls i sostenidor. Si no s’aborden de forma
diferenciada i específica, però, la
resolució del problema polític pot ser desastrosa. I per això mateix, per la
força que tenen les emocions i sentiments a l’hora de mobilitzar s’hauria de
ser extremadament curós en quines s’exciten. Si es basteix un projecte que es
basa en el greuge i en el relat que l’altre és pervers, es genera una pulsió
identitària excloent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">És també en aquesta dimensió emocional que cal tenir
present la <b>previsible frustració</b> de
totes aquelles persones que s’han il.lusionat en la promesa d’una independència
fàcilment assolible, sense costos i solucionadora de tots els mals. Amb
l’afegit que les emocions empenyen cap a la rapidesa i immediatesa. Tots
aquells que han alimentat el discurs de la facilitat i meravellositat haurien
d’intentar corregir el relat malgrat la frenada sigui cada cop més difícil.
Evidentment però, quan la realitat aflori, tothom haurà de contribuir a
canalitzar la frustració de la millor manera possible. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">En la vessant emocional, o almenys la no racional , un
factor addicional a tenir em compte és la <b>temptació
subjacent a un replegament nacional/estatal</b> (sigui el que sigui). Un impuls
–comprensible- a pensar que des d’aquell territori que un pot sentir com a
propi i més conegut és més fàcil domar i regular les forces neoliberals. Que
refugiant-nos en la proximitat es pot canviar millor allò que ens angoixa com és
la regressió social i democràtica. Una creença (irracional) a que la crisi a
tots nivells és més manejable des de la proximitat. La voluntat de refugi en la
seguretat de l’entorn generada pel “nacional-proteccionisme” més la percepció
que les decisions regressives es prenen únicament en nivells superiors o
allunyats és dificultosament rebatible únicament des de la racionalitat. Crec
que és un cas d’aquells que les emocions/creences romanen, i les dades
rellisquen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">I cal tenir present la dimensió emocional i el xoc que
produiria a una part molt significativa de la societat catalana que es sent
vinculada a Espanya. Si es destapa la caixa identitària i es trenquen els
equilibris construïts (que han canviat sí, però no de forma tant significativa
com alguns es pensen) és fàcil que es toquin sensibilitats i <b>formes de viure el fet nacional molt
íntimes i diverses</b>. Les emocions són molt poderoses i tenen una gran
capacitat de mobilització i il.lusió. Fariem bé de tractar-les amb la cura que
es mereixen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Del pensament màgic
i determinista al pensament de la complexitat<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Encara és un error molt estès pensar <st1:personname productid="la Histria" w:st="on">la Història</st1:personname> com un avenç
imparable a nivells cada cop més elevats d’igualtat, llibertat i benestar. <st1:personname productid="La Gran Regressió" w:st="on">La Gran Regressió</st1:personname> que
vivim des de fa dècades n’és un exemple. Josep Fontana ha escrit llargament al
respecte. També era presonera d’aquesta forma de raonar bona part de l’esquerra
transformadora: estava interioritzat el determinisme segons el qual el
capitalisme inexorablement es veuria sepultat per les seves contradiccions i
superat pels processos emancipadors.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Res avança línealment
per un suposat mandat històric</span></b><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">. Tampoc un procés independentista. Ni el conflicte augmenta sempre fins a
límits insostenibles. Ni en societats complexes de forma indefectible s’acumulen
més partidaris d’una opció concreta. Els canvis polítics depenen (a part de les
condicions materials) de la quantitat de persones que el recolzen, però també
de la intensitat amb la que ho fan i de quin lloc en les seves
prioritats/preocupacions figura. No cal recórrer a les teories de la
liquiditat, però tot és més dinàmic i canviant del què sembla (i això val per
totes les parts). De fet, si en algun moment s’entra a discutir seriosament i
de forma informada pros i contres d’una opció rupturista com és la secessió, és
imaginable pensar que els vinculats sentimentalment/emocionalment en la posició
del “sí” s’hi mantinguin, però que moltes d’aquelles persones que han “comprat”
l’argumentari instrumental a falta d’alternatives, s’ho repensessin pels costos
i incerteses. Així mateix pot passar amb el grup dels “expectants”, si les
institucions de l’Estat accedeixen a una proposta de nova articulació que doni
resposta a la centralitat d’inquietuds i aspiracions.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Un dels errors del pensament simple i/o <b>màgic</b> és pensar-ho tot des de la
unilateralitat. És creure’s que desitjant una cosa ja es té. Allò tant vell de “voler
és poder”.Com si els altres actors (interns i externs) no hi tinguessin res a
dir i com si les condicions materials i les correlacions de força no
influïssin. Tant costa entendre que primer hi hauria un xoc intern a Catalunya;
després un xoc amb l’Estat i finalment un xoc amb Europa? No són massa xocs per
a sortir sense esgarrapades significatives i per pensar que cada xoc augmenta
la complexitat de l’escenari?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">L’altre error és <b>pensar
linealment</b>. El pensament lineal acostuma a operar bé amb esquemes: 1 causa
- 1 problema – 1 solució (o, disculpeu l’analogia salubrista,: 1 factor de risc
– 1 malaltia – 1 tractament). A aquesta limitació s’hi afegeix que a més es
confon la part sentida/viscuda/coneguda pel tot: projectar la homogeneïtat de
part al conjunt. Però la realitat no va així. La dificultat és aplicar el
pensament de la complexitat: Situacions complexes, conflictes polièdrics, país plural, multitud de determinants,
Causalitat multi-nivell, diversitat d’agents implicats, derivades
imprevisibles, acceptabilitat de les respostes i equilibris inestables. Massa
variables per a no considerar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Tensionament
intern: les societats perden elasticita</span></u></b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">t.<o:p></o:p></span></u></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Un procés de ruptura d’un Estat compost, i més tenint
present les raons motivacionals de l’argumentari independentista dominant, <b>requereix un tensionament identitari</b>,
una necessitat de situar trinxeres “nosaltres/ells” tant en lo intern de la
societat catalana com en el Catalunya-Espanya. Exemples se’n poden trobar en la
vida i converses quotidianes de cadascú, en el discurs dominant i és lògic que
acabin <a href="http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/polemica-cartel-ciu-redes-sociales-2619813">generant
monstres</a>. No es tracta de contraposar declaracions/exhibicions extremes de
nacionalisme català versus espanyol tipus "i tu més" (que afortunadament
ni en un cas ni en altra il.lustren al conjunt dels territoris invocats) per
assenyalar la intolerància/inacceptabilitat de l'altra part. Simplement són un
símptoma de quan els processos estan hegemonitzats per la dreta i un senyal
d'una escalada de tensió. La necessitat de tensionar el debat identitari es
converteix en quelcom imprescindible en un procés de ruptura (tot i que pugui
ser no volgut) perquè si no es tensiona és molt possible que aflorin propostes de síntesi que en trenquin la
dialèctica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">En la vessant interna cal llavors <b>col.locar en l’altra banda de la trinxera</b> a aquells qui
tradicionalment han format part del bloc polític i social del catalanisme però
que no desitgen el nou objectiu polític. És un fet que repugna a molta gent,
però a l’haver de tensionar políticament i identitàriament costa molt imaginar
que no es recorri a destriar i voler clarificar els grisos interns i els
plantejaments de síntesi. El salt d’aquí a titllar d’enemic o qualsevol altra <a href="http://unmonaguanyar.wordpress.com/2013/08/20/un-insult-a-la-intel%C2%B7ligencia-del-lector/">etiqueta</a>
és facilíssim .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">En societats complexes com és la catalana i quan es
persegueix la separació d’un territori que en principi no s’hi mostra favorable
(Espanya) es requereix per part dels impulsors del procés en la construcció
metafòrica/imaginària de l’adversari extern un fenomen que és letal per a la
convivència/”conllevància”: <b>s’intercanvien
els conceptes de persona i del país advers</b>: Es deshumanitzen els ciutadans
de l’altre territori, desposseint-los de pluralitat i complexitat interna per
tal d’assemblar-los al suposat negatiu de l’ideal d’un mateix, i alhora
s’antropomorfogeneitza el territori/país
adversari dotant-lo d’una caracterització humana amb els trets a
rebutjar (lladre, espoliador, malvat, agressor, paràsit, mandrós,...).<b> <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;"><br />
Tot és reversible, però <b>les societats no
són perfectament elàstiques</b> i tornen instantàniament al seu punt d’origen
en quant a convivència quan se les sotmet a determinada pressió. Les
conseqüències per a la unitat civil, el respecte a les identitats i vivència
del fet nacional i el respecte recíproc internament a Catalunya i entre els
diferents pobles i societats de l’estat, requerirà esforços per a
cicatritzar-se.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Una proposta
modesta<o:p></o:p></span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">L’escenari és molt complicat. I més <b>si no es surt de la lògica del xoc de trens
o del cul-de-sac</b>. No hi ha receptes màgiques ni cap proposta és òptima ni
satisfarà les aspiracions de tothom. L’encaix federal (autogovern més govern
compartit) en un Estat plurinacional és una solució de part de la societat
catalana, però té una virtut que no tenen les altres tenint present la
complexitat, i és que pot ser una bona síntesi i complir amb els tres
requeriments que plantejava a l’anterior article. Però <b>el federalisme hauria de fer una proposta proactiva ja que no sembla
que sigui massa desitjable arribar a una solució relativament federal fruit de
ser la síntesis negociada dels dos antagonismes que ara mateix plantegen ambdós
governs</b>. De federalismes, n’hi ha de tots colors i formes. Ara mateix és
evident que no és una proposta seductora i motivadora, però parteix de
l’avantatge que –crec- almenys pot ser acceptable per un 70-80% de la societat
catalana. I donar resposta al triple repte d’encaixos
–Catalunya-Espanya-Europa- cada nivell amb les seves complexitats i pluralitats
internes. També és clar, que ara per ara està plantejada com una alternativa
amb un cert aire de “<a href="http://tcomin.blogspot.com.es/2013/08/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html">resignació
loser</a>” i que cal dotar-la d’atractiu, ambició i visualització que és una alternativa
que pot resoldre millor els reptes i valors que afloren en societats complexes.
Si us plau, que algú la doti d’èpica i estètica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Partim que bona part de les <b>raons instrumentals</b> o de “benefici” que s‘addueixen per a
justificar la independència serien molt més fàcils d’abordar i solucionar ( i
alhora més justes i solidàries) en un encaix federal que respectés les
plurinacionalitats, culturalitats i lingüismes de l’estat. El dèficit fiscal excessiu
(sistema de finançament Catalunya-Espanya) -que és la raó principal segons el
CEO per desitjar la independència- i que permet a alguns dibuixar una <a href="http://queganoyoconelestadopropio.cat/">terra promesa</a> (amb unes
falàcies econòmiques escandaloses) seria corregible conceptualment amb un
sistema de finançament que respecti els principis d’ordinalitat i anivellament
entre parts i seria neutralitzable econòmicament amb un combat decidit del frau
fiscal. Per una altra banda, per abordar les qüestions d’identitat i
emocionals, no sembla pas que una solució trencadora sigui positiva, ja que és
desitjable ser curós, fi i respectuós
amb el màxim de vivències que operen a Catalunya. Segueix sent, per tant, necessària una solució satisfactòria per a la
immensa majoria de la societat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Un referèndum/consulta de sí/no a la independència pot
semblar una bona proposta desllorigadora i democràticament impecable.
Certament. Però les propostes de consulta “d’expressar un desig” o del “tot o
res a priori” tenen alguns problemes/limitacions. En primer lloc perquè sembla
evident que no aconseguiria una <b>majoria
“consensual”</b> del 70-80%. Simplificant, ens hem de fer la pregunta honesta
de si internament volem una situació de 55-45 (en el sentit que sigui) amb una
meitat entusiasmada i l’altra “derrotada” o buscar una proposta/alternativa que
no sigui tant entusiasmant per una part però que sigui acceptable per un 70-80%
de la societat. Aquí està la importància de la pregunta/objectiu. En segon lloc
cal contemplar el què podríem dir-ne les <b>conseqüències
imprevistes</b>. Què passa si després d’un debat (suposadament informat) surt el “sí” i es comencen a percebre les
dificultats immenses per a dur-ho a terme i va quedant en el mig-llarg plaç?
(això només és evitable si s’acorda amb l’Estat i es dissenya i planifica un
procés tranquil i contemplant totes les derivades; doble condició que ara
sembla inexistent). I si surt el “no”? Elimina el desig majoritari de blindatge
de l’autogovern i d’un nou encaix satisfactori? No deixa políticament més obert
el reflux i s’obre la via a la recentralització i als retrocessos que
empenyen, i es dificulta el defensar
l’autogovern i encarar els reptes pendents?. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Crec per tant que es poden explorar altres vies “dins
del dret a decidir” per buscar una millor solució que també sigui participada
per la ciutadania. Prèviament, però, cal calmar les presses i dissenyar <b>horitzons temporals que portin a on vulgui
el gruix de la societat però que ho facin sense brusquedats traumàtiques</b>.
Si la voluntat popular és sòlida i no
conjuntural, un procés tranquil hauria de beneficiar a tothom. Una possible
solució passa per la necessitat de buscar un <b>acord (de mínims) polític intern</b> a Catalunya ampli basat en alguns
pilars/punts sense que cap part renuncïi a plantejaments estratègics propis: a)
Acceptació íntegre de l’Estatut d’Autonomia aprovat previ a la laminació del
Tribunal Constitucional; b) Blindatge de les dimensions cultural, educativa i
lingüística; c) Negociació d’un nou sistema de finançament (2014) amb l’Estat
que respecti els principis d’ordinalitat i anivellament; d) Reconeixement del
dret i la forma d’exercici del dret a l’autodeterminació; e) Buscar un nou
“status” i promoció dels canvis constitucionals necessaris per tal de fer-ho
efectiu i reconeixement constitucional de la pluriculturalitat, plurinacionalitat
i plurilingüisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Aquests punts poden ser un mínim comú denominador
intern a Catalunya d’objectius a assolir molt majoritaris que haurien de ser
acordats/concretats a través de <st1:personname productid="la Comissió" w:st="on">la
Comissió</st1:personname> i el Pacte pel Dret a Decidir. Caldria llavors <b>consultar/preguntar</b> (és una consulta
que pot ser més acceptable tant internament a Catalunya com per les
institucions generals de l’Estat) a la ciutadania sobre si es vol engegar <b>un procés de negociació i concreció sobre
aquest pack amb l’Estat</b> (entre parlaments i entre governs). És previsible
que això generi un consens molt ampli. Si la resposta és afirmativa es pot iniciar un procés de
conflicte-negociació amb l’Estat i que aquest arribi a un resultat o proposta
d’encaix (o no). Llavors caldrà <b>refrendar
el nou marc proposat</b>. Sintetitzant: pacte a intern a Catalunya sobre els
aspectes a decidir, referèndum/consulta previ, conflicte-negociació amb l’Estat
i referèndum conclusiu. I sí, això hauria d’impulsar un procés de canvi
constitucional on s’hi pugui reflectir la concreció del dret a l’autodeterminació
per a la independència. Per a tot això, un horitzó d’immediatesa no sembla viable.
No hi ha cap garantia d’”èxit”, però en un horitzó temporal més laxe, sembla almenys
una mica més viable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Paral.lelament, entre Estat i Generalitat, i per la
importància que dèiem de les emocions, s’hauria de produir el què podriem
denominar de forma obtusa i un xic ripiosa un “<b>pacte/acord pel respecte a les identitats i sentiments nacionals</b>”. Està
clar que aquest és el pitjor títol possible. I no tinc clar si hauria de ser de
forma privada o pública. Pot sonar a acudit naïf, però que les institucions i
agents i organitzacions polítiques i socials que els fan de paraigües i suport
es comprometin a no usar en el conflicte polític l’insult a la identitat, a
eliminar supremacismes i odis del discurs, relats de guanyar-perdre i
vencedors-derrotats i respectar la vivència individual dels fets nacionals pot
contribuir poderosament a desactivar una part de la part del conflicte no
político-administrativa o de poder. És evident que no es tracta de limitar la
llibertat d’expressió d’individus, però sí que és un fet que si els actors
rellevants no acompanyen/aplaudeixen/incentiven aquesta part de la tensió entre
persones de territoris diversos, part de la “norma social” que els premia/tolera
s’eliminaria i es veurien abocats a una forta desincentivació i deslegitimació.
És possible que ja n’haguem experimentat almenys un aminorament, d’algunes
parts, tant des de <st1:personname productid="la Brunete" w:st="on">la Brunete</st1:personname>
mediàtica com dels sectors essencialistes de l’independentisme català.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="background: white; line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: #444444; font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-language: ES;">Venen temps difícils. La complexitat requereix
solucions complexes. Però la ignorància de la complexitat no eximeix de la seva
realitat. Tampoc sembla que esperar al post-xoc permetrà construir una
alternativa en millors condicions i una societat millor. Una llàstima, però és
així.<o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-73426313665591864042013-08-08T03:33:00.003-07:002013-08-08T03:35:27.931-07:00L'única resposta, canviar la Pregunta (sobre el "procés" a Catalunya)Reflexió sobre el procés que està succeïnt a Catalunya:<br />
<br />
-Publicada en català a Societat.cat :<br />
<a href="http://www.societat.cat/2013/06/27/l%E2%80%99unica-resposta-canviar-la-pregunta/">http://www.societat.cat/2013/06/27/l%E2%80%99unica-resposta-canviar-la-pregunta/</a><br />
<br />
-Publicada en castellà a Debatecallejero.com : (2 parts)<br />
<a href="http://www.debatecallejero.com/la-unica-respuesta-cambiar-la-pregunta-12/">http://www.debatecallejero.com/la-unica-respuesta-cambiar-la-pregunta-12/</a><br />
<a href="http://www.debatecallejero.com/la-unica-respuesta-cambiar-la-pregunta-22/">http://www.debatecallejero.com/la-unica-respuesta-cambiar-la-pregunta-22/</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-50095564198031627672013-05-31T01:09:00.000-07:002013-05-31T01:09:51.306-07:00Les meves raons per a un “No” (en cas que la pregunta no canviï)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:UseFELayout/>
</w:Compatibility>
<w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156">
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]--><!--[if !mso]><img src="//img2.blogblog.com/img/video_object.png" style="background-color: #b2b2b2; " class="BLOGGER-object-element tr_noresize tr_placeholder" id="ieooui" data-original-id="ieooui" />
<style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style>
<![endif]--><!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style>
<![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Vagi
per avançat que no sento (des de les vessants emotiva, emocional o sentimental)
la necessitat de separar-me políticament d’Espanya. I tampoc m’interpel·len les
crides a un suposat determinisme o “mandat de la Història”. Dit això, per
tal de situar els termes per a un diàleg, intentaré plasmar les meves raons per
al “no”, en cas que se’m preguntés si voldria que Catalunya fos un estat
independent. Pregunta que m’agradaria respondre (tot i que jo faria una altra
pregunta) tranquil.lament, després d’un procés de debat lliure i informat, i no
subjecte a presses degudes a un calendari auto-imposat. Desconec, però, si
s’acabarà preguntant, quan, en quin format, enfoc, validesa, i quina seria la
pregunta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Des
d’una posició d’esquerres, catalanista i autodeterminista, crec que la millor
articulació possible, tenint present la complexitat social, de forces i vectors
que operen, seria un estat federal (autogovern + govern compartit), plurinacional,
pluricultural i plurilingüístic; articulació per a la qual falta encara un
llarg camí, evidentment. Tenint present que tot és dinàmic i que alguns
components han anat canviant: tendència recentralitzadora, canvis i
desplaçaments en la societat catalana respecte al fet nacional, i la dimensió
europea.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Al meu
entendre hi ha massa raons tant de procés, de resultat i de conjuntura que no
fan aquesta separació ni probable ni desitjable.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Hi ha
una qüestió de procés que no deixa de sorprendre’m. Sembla evident que declarar
unilateralment la independència , per a qui hagi pensat una mica en les
correlacions de força és una opció descartable. Com més s’hi pensa més absurd o
perillós és: un estat té moltíssims instruments per fer-ho insostenible i
existeix l’oposició de tots els poders i actors forts i rellevants tant d’àmbit
català, espanyol, europeu, internacional i mundial. Per tornar a un marc de
realitat, sembla doncs que qualsevol procés haurà de ser amb un cert grau
d’acord i negociació; qüestió exigible a tots els actors, lògicament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Una
sola raó, però, hauria de ser suficient per reconduir el debat del pensament
màgic al pensament polític: Europa. Si un mira què diuen els Tractats de la Unió Europea (UE) i fa una
observació ràpida a les correlacions de forces i posicions dels diferents
actors, queda força clar que una Catalunya independent, abans de poder iniciar
qualsevol procés lent de re-entrada a la
UE, en quedaria fora, i hauria d’abandonar l’Euro o, en el
millor dels casos, seguir-lo usant d’una forma més subalterna i vulnerable,
sense accés a intervenir en la definició de la política del BCE ni poder ser
receptora dels seus mecanismes d’intervenció, liquidesa i finançament.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Quedar
fora del marc i del paraigües de la
UE és un retrocés polític i democràtic majúscul i quedar fora
de la Unió Econòmica
i Monetària (UEM) aboca a una fictícia sobirania econòmica. Fora d’aquests dos
marcs, fa molt fred i no es té la massa crítica suficient (pre-condició
necessària) per poder exercir un contrapoder realista al neoliberalisme i a
l’oligarquia del capitalisme financer transnacional. Si hagués de fer una sola
observació a l’independentisme d’esquerres seria aquesta, seguir pensant la
sobirania en clau estats-nació previs a la realitat de la UE i la UEM i la necessitat de
resistències i alternatives d’escala. S’ha parlat molt del trilema polític de l’economia
global, formulat per Rodrik: Integració econòmica, Estats-Nació i/o Democràcia
Política. Les diverses combinacions de dos dels tres elements són possibles,
però els tres alhora no. En el cas de la Unió Europea això voldria dir
triar entre: aprofundir en la UE,
defensar els estats-nació (el que sigui) i/o mantenir la democràcia als estats.
L’opció independentista al meu entendre implica renunciar, com a mínim durant
bastant temps, tenint present que és un període de reconfiguració clau i definitori,
a la major integració de/en la UE
(no és menor recordar que un dels factors agravants de la crisi a Europa és el
desajust entre les àrees fiscals –estats- i la monetària –eurozona-).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Les
competències o components de sobirania que tradicionalment s’han reservat/reclamat
els estats-nació, són precisament les que s’haurien de transferir –a instàncies
democràtiques- cap a espais europeus. Entenc que és l’única manera de poder
tant contribuir a sortir de la crisi com de plantejar una alternativa al
neoliberalisme i disputar la direcció del procés a l’oligarquia financera.
D’una forma ineludible sembla necessari l’existència d’u<span style="mso-bidi-font-style: italic;">n govern europeu amb un pressupost efectiu comú, una política econòmica,
exterior i de defensa comuna, un sistema bancari i una banca central amb els
poders de tots els bancs centrals dels països sobirans. És a dir, avançar cap a
una unió política, fiscal (i de transferències) i econòmica. No sembla
aconsellable transferir aquestes sobiranies cap a àmbits territorials més
petits.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Els
marcs de sobirania han de ser entesos com a espais on sigui possible exercir un
contra-poder a les forces que pretenen laminar la democràcia en les seves
dimensions política, econòmica, social o cultural. I per tant han de tenir al
meu entendre un àmbit o mida en consonància com a mínim al del poder que es
pretengui limitar. És per això que pensar en sobirania, o àmbit de decisió
efectiu, s’ha de fer en funció de l’objectiu. I per tant, caldrà compartir
sobiranies.</span></div>
<div style="border-bottom: dotted windowtext 3.0pt; border: none; mso-element: para-border-div; padding: 0cm 0cm 17.0pt 0cm;">
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">S’està conduint aquest procés de tal
manera que genera dos aspectes preocupants per a la voluntat de ser “un sol
poble” i per a la cohesió social. En primer lloc comença a apreciar-se signes
de fractura social i tensionament intern. Separacions segons l’etiqueta si/no i
una lògica de trinxera que trenquen el bloc social i polític del què
representava el catalanisme. I en segon lloc, una previsible enorme frustració
en amplis sectors significatius de la societat ja que no sembla que en el
curt-mig plaç aquest procés hagi de desencadenar en la creació d’un estat
independent. És preocupant pensar quina pot ser la reacció quan cristalitzi la
impossibilitat d’allò desitjat de tots els sectors que s’han il.lusionat en
aquest procés. És pensable que es produiran fenòmens de replegament identitari,
cerca de l’adversari interior i allunyament de les formes d’intervenció
col.lectiva populars. Aquestes no semblen les millors receptes per a poder
construir un projecte socialment avançat per al conjunt de Catalunya.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">El fet nacional pot ser abordat des de
posicions conservadores, lligades a una visió romàntica i ahistòrica de la Història (per exemple) o
des de posicions de progrés, de voluntat de ser. També passa en la voluntat
d’esdevenir estat. La meva percepció (tot i que em falten dades per afinar
l’anàlisi) és que els vectors dominants i l’hegemonia en l’actual composició
del moviment independentista és profundament conservadora (en les raons,
plantejament i arguments del moviment; no necessàriament en l’auto-ubicació
ideològica de les forces i persones que el composen). I sembla que en aquest
flux o onada del moviment això serà difícilment modificable. Quan n’analitzo
l’argumentari afloren tres components principals: fiscal-sobiranisme (al meu
entendre insolidari quan deixa de respectar algun dels dos components:
ordinalitat i anivellament), percepció de superioritat (combinat amb cert
essencialisme) i reactivitat vers les agressions de l’estat. La principal raó
esgrimida per desitjar la independència segons el Centre d’Estudis d’Opinió és
el “finançament”. Existeix, també, un fil argumental molt seductor en un moment
socialment tant dramàtic que és la consigna que amb la independència es podria
sortir millor de la crisis. Però això és confondre balances fiscals injustes
amb el conjunt de l’activitat econòmica i és no entendre res de les causes de
la crisi econòmica i financera i de la seva especificitat a Catalunya, Espanya
i Europa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Sense oblidar els costos de ser forçats
a abandonar l’euro o la UEM. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Fer-ho forçadament encara és
pitjor que fer-ho voluntàriament, opció ja de per sí, <a href="http://www.youtube.com/watch?v=A5Mq_TmQ3UU">catastròfica</a>. En
l’aspecte econòmic hi ha dos aspectes negatius addicionals no menors, tant de
procés, com de resultat. Són els inevitables costos de transició i els de
frontera (relatius <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a mercat interior i als
fluxos comercials). Aquests costos no tinc idea com interaccionen amb una
situació de recessió/depressió, si ho fan de manera sumativa o multiplicativa;
sigui com sigui, però, sembla clar que farien disminuir encara més la demanda
agregada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Alguns escocesos partidaris del “sí”
estan discutint com fer compatible amb la seva proposta el sentiment de
“britishness” d’una bona part de la seva societat, el qual no té res a veure amb
proximitat a “westminster/whitehall”. Crec que molta part dels partidaris i
promotors del “sí” de per aquí ignoren aquest fet ja que han interioritzat el
marc conceptual (el paradigma del qual seria la pluja fina que fa l’apm) que
vincula/equipara Espanya a “moncloa” o la caverna i per tant el sentiment
d’identitat o fraternitat compartit amb Espanya a simpatia pels components de la Reacció. Una
separació política de dos territoris amb percentatges tant alts de sentiments,
vincles i identitats compartides (tot i els canvis que s’han produït) seria
traumàtic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">L’esquerra catalana sempre ha fet
compatible drets socials i nacionals. Defensar i lluitar per més autogovern i
respecte al fet nacional alhora que s’intentava protegir i augmentar els drets
de ciutadania i la justícia econòmica. Però els esforços i les energies no són
infinites. Una aposta independentista no acordada implica sostenir un conflicte
total i totalitzant. En un context de crisi, desmantellament de l’estat del
benestar i contrareformes estructurals, un enfrontament absolut amb l’Estat
aniria en detriment dels esforços, resistències i aliances necessàries per
preservar els fonaments d’un estat social, democràtic i de dret. Entenc que és
compatible mantenir un grau de conflicte relatiu amb l’Estat i la “guerra de
posicions” contra el tsunami neoliberal. Però no si l’escenari és de conflicte
absolut.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Existeixen en l’actualitat múltiples
conflictes o dissensos amb l'Estat o algun dels seus poders (legislatiu,
executiu, judicial). Conflictes competencials, interferències en l’autogovern i
l’estatut, intents recentralitzadors, un sistema de finançament que no respecta
els principis d’ordinalitat i anivellament, incapacitat de participar en àmbits
de definició i decisió compartida, manca de reconeixement i respecte de la
plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme... Qüestions conflictives
que no tenen fàcil resolució i que depenen de correlacions de força, però que
la recepta independentista per abordar-los, no sembla que sigui la millor o única
manera d'abordar-los. De fet, malgrat les dificultats i incerteses, sembla
infinitament més fàcil abordar-los exercint el conflicte dins l’estat que optar
per un xoc de trens o un intent unilateral de fuga sent una vagoneta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="border: none; mso-border-bottom-alt: dotted windowtext 3.0pt; mso-padding-alt: 0cm 0cm 17.0pt 0cm; padding: 0cm; text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: CA;">Dit tot això, és evident que cal cercar
un nou marc de relació entre Catalunya i la resta d’Espanya. Entenc que es
necessita reformular l’objectiu (i la hipotètica pregunta). Abans, però, que
Catalunya es “cogui” internament com a poble i la frustració esdevingui
reaccionària. Caldrà reformular les aliances i tornar a un bloc catalanista exigent
que permeti frenar l’ofensiva recentralitzadora, defensar l’autogovern, i
reformar la constitució per tal que Espanya esdevingui un estat europeu federal
plurinacional, pluricultural i plurilingüístic on el dret a l’autodeterminació de
les nacions/pobles hi estigui garantit. I una Catalunya que hi pugui encaixar
federalment. A això, sí que votaria “sí”.</span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-6410100061480887882013-01-19T04:26:00.003-08:002013-01-19T04:26:46.930-08:00Desigualdades socioeconómicas en la salud: ideas sobre ciudades y sindicalismo<br />
Artículo publicado en Cuadernos de Políticas de Salud 13:<br />
<br />
<a href="http://www.1mayo.ccoo.es/nova/NNws_ShwNewDup?codigo=4158&cod_primaria=1171&cod_secundaria=1171#.UPqQpScQeSo">http://www.1mayo.ccoo.es/nova/NNws_ShwNewDup?codigo=4158&cod_primaria=1171&cod_secundaria=1171#.UPqQpScQeSo</a><br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-68364887916748001922012-12-07T07:29:00.004-08:002012-12-07T07:29:47.726-08:00Desigualdades: también en salud, también a nivel urbanoArtículo en Agenda Pública:<br />
<br />
<a href="http://www.eldiario.es/agendapublica/Desigualdades-salud-nivel-urbano_6_76002417.html">http://www.eldiario.es/agendapublica/Desigualdades-salud-nivel-urbano_6_76002417.html</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-51386005736418040552011-02-18T06:33:00.000-08:002011-03-15T09:26:29.786-07:00La batalla de les idees: El cas del copagament<style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style> <style>
st1\:*{behavior:url(#ieooui) }
</style><br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA"></span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;"><i><span lang="CA">Aquest text està basat en l’article publicat al <a href="http://dempeus.nireblog.com/post/2011/02/02/una-tarda-per-trobar-nos-per-pensar-participar-celebrar-us-esperem">llibre de DEMPEUS sobre el copagament</a>. L’article va ser lliurat a l’octubre així que hi afegeixo al final una actualització sobre l’estat de la qüestió i les noves formes de copagament que proposen els seus defensors.</span></i></span></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><br />
</div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA">Copagament, privatització i equitat:</span></b></div><div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;"><b><span lang="CA">Evidències en la literatura científica</span></b></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span lang="CA">(…) Comprendí que el trabajo del poeta no estaba en la poesía;</span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span lang="CA"> estaba en la invención de razones para que la poesía fuera admirable;</span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span lang="CA"> naturalmente, ese ulterior trabajo modificaba la obra para él, </span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><i><span lang="CA">pero no para otros. (…)</span></i></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div align="right" class="MsoNormal" style="text-align: right;"><span lang="CA">El Aleph. Jorge Luis Borges.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Quan els metges, gestors sanitaris o altres professionals sanitaris, i ciutadans es queixen, generalment, tenen una base fonamentada per a fer-ho, i convé escoltar: Pressió assistencial, insuficients temps de visita, sobreutilització en alguns casos dels serveis, consum en farmàcia sovint no justificat,... Tot i que en general hi ha consens en afirmar que la qualitat i eficiència del sistema sanitari aquí és bona, hi ha aspectes que cal millorar, i aquests junt amb les llistes d’espera i la manca de confort són alguns dels principals problemes en el sistema públic.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El què ja no sembla tant raonable és que la resposta a tot plegat sigui el copagament. Encara que es digui que és una solució parcial. Ens trobem davant un salt (o pirueta) lògic, d’un buit explicatiu de la relació en el binomi “problema-solució” per part d’aquells que recepten copagament a les insuficiències del sistema.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Antonio Gramsci parlava de la importància de “les idees dominants”. El debat sobre el copagament es troba en un moment de disputa per l’hegemonia de les idees, i per guanyar la batalla de la raó convé aportar evidència científica per tal de justificar qualsevol posicionament. I és això al què pretén modestament contribuir aquest article. Fer una revisió de l’evidència que trobem a la literatura científica sobre el copagament i el seu impacte en la salut i els sistemes sanitaris, bàsicament referit a qualitat, equitat, eficiència i ús.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">De totes maneres convé no ser ingenu. I en una qüestió com aquesta, amb una profunda base política, ideològica, de model, i d’interessos contraposats, el debat no es limita a la confrontació dialèctica i cavalleresca d’evidències empíriques. George Lakoff preocupat per com algunes idees i valors neoconservadors i/o neoliberals havien guanyat tantes ments nord-americanes (la majoria de les quals objectivament per propi interès havien de ser-hi contràries) intenta contribuir a explicar perquè algunes idees tenen una alta penetrabilitat i resistència a la refutació empírica. Estructurem part del nostre pensament en base a metàfores i marcs conceptuals. Un cop s’activen aquestes estructures mentals inconscients ens tornem bastant refractaris a tot allò que hi vagi en contra, encara que siguin dades contrastades. Semblaria doncs que en el cas que ens ocupa els promotors del copagament hagin aconseguit incorporar en una part significativa dels destinataris el marc: “el copagament solucionarà els problemes de la sanitat, ja que desincentiva el mal ús i per tant disminueix la despesa”.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Abans d’entrar en matèria, però, dos aclariments del context. S’ha de ser curós quan es discuteixen propostes que podríem anomenar “anti-crisi” en distingir si estem parlant de receptes per sortir de la crisi o en canvi camuflen propostes de com es reparteixen i sobre qui repercuteixen els costos de la crisi. I en segon lloc, sembla que ens trobem en una cruïlla històrica: de qüestionament profund del model social europeu i de desmuntatge de l’estat del benestar; per tant és lògic pensar a l’analitzar qualsevol proposta si es tracta de quelcom aïllat o es troba inserit en una estratègia de buidatge de l’estat del benestar. Resulten prou significatives al respecte les paraules del President de la Unió Catalana d’Hospitals en un reportatge a La Vanguardia del 3 de juny de 2010:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA">Sobre el tema del copago sanitario, el doctor Ruiz aseguró que en sí mismo no es ni un "problema" ni la "solución" sino una "posible medida más". Además, se preguntó el porqué de la no existencia de una "tarjeta rosa", como la del transporte de Barcelona, en la sanidad. "En función de la renta, porque no todos los jubilados la tienen", indicó. "Realmente, lo que habría que hacer es analizar si este Estado del Bienestar que hemos estado llevando hasta ahora nos lo podemos permitir. Si se nos preguntara, aquí tenemos mucho que aportar", advirtió. </span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTGspAfgPeyeRPyKx0smIhT9z9fc-gBZGC4J21_wU1qVopPe_ylmri_-fXJ8tCwajNDrxSxdYelHwQUdnIn7nOf4U-4hHL9ENrtyAoCvRDMHdDIgt1X77pm5nEbf0XKFyOMEosQlJfgrA/s1600/jornadacopago.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieLM8Lyfx4yOhaGns6nbWzc4ZQ1w9UvTaZ_h6RgkQbq1XUqQXxBK-CsAqw4fScmCSMS34xMLvt__WP-gM3jlA-T3FllqIGLHbwaVGif1eXTU4ITBmVOTx7AMG15QPv9Hw0DuhEzgT4IE4/s1600/jornadacopagoblau.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieLM8Lyfx4yOhaGns6nbWzc4ZQ1w9UvTaZ_h6RgkQbq1XUqQXxBK-CsAqw4fScmCSMS34xMLvt__WP-gM3jlA-T3FllqIGLHbwaVGif1eXTU4ITBmVOTx7AMG15QPv9Hw0DuhEzgT4IE4/s200/jornadacopagoblau.bmp" width="171" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Copagament: estem parlant de privatització?</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Arial; font-size: 8pt;"><br />
</span><span lang="CA">El terme "privatització" fa referència a un concepte a vegades imprecís subjecte a interpretacions molt diverses i de vegades erràtiques de manera que s'aplica a conceptes o pràctiques que poden no ser-ho. Tot i que des del corrent dominant sovint s’amaga el fenomen, es minimitza o es vesteix d’altres paraules com liberalització (quan són fenòmens diferents). Però des d’altres òptiques a vegades s'utilitza confusament, per descriure d'una manera general les tendències mercantilitzadores dels sistemes sanitaris, de vegades també s'utilitza com a sinònim de la introducció de mecanismes de mercat en la gestió, d'un canvi en la titularitat, o d'una situació d'autonomia funcional d'una agència respecte a l'administració; en altres ocasions, fa referència al conjunt de formes atípiques organitzatives i de gestió, o bé, a tècniques de gestió internes (1).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
Un possible punt de consens en la definició rigorosa d'aquest concepte es podria trobar al voltant d'aquells intercanvis, transferències i moviments que es realitzen en un eix públic-privat associat una situació dinàmica i canviant al llarg del temps, on l’àmbit públic s'ha d'entendre com el del govern central, però també els altres nivells verticals d'administració, així com amb les agències i empreses de titularitat pública que depenen d'ell. L'àmbit privat pot ser amb o sense ànim de lucre (2).<br />
<br />
Aquesta visió es recolza en diferents aportacions: l'Organització Mundial de la Salut ha proposat una definició operativa de "privatització", que podria ser un bon punt de partida ja que amplia el tradicional enfocament restringit a finançament i provisió: "<i>la transferència d'actius i béns públics a propietat privada, on aquests actius i béns són les infraestructures del sistema sanitari, els seus edificis, equips i el control dels seus recursos i funcions</i>" (3). La Government Accountability Office dels Estats Units, insistint en la importància de les funcions, defineix la "privatització" com "<i>qualsevol procés dirigit a transferir funcions i responsabilitats, totalment o parcialment, del govern al sector privat</i>" (4). Per la seva banda, Savas, anant més enllà de la simple transferència de propietat, ha proposat una conceptualització àmplia, però alhora útil i pedagògica: <i>"Fonamentalment, la privatització és molt més que una acció financera o de gestió, és una posició filosòfica respecte a les funcions i les relacions entre les institucions privades, la societat i el govern. Les principals institucions privades de la societat són el mercat, les associacions voluntàries sense ànim de lucre de tot tipus (societat civil), i la família. La privatització és l'acte de reduir el paper del govern o d'augmentar el paper de les institucions privades de la societat per a la satisfacció de necessitats de la gent, significa atribuir més al sector privat i menys al govern</i>" (5).<br />
<br />
Per tant es podrien sintetitzar les idees-força de cadascuna d’aquestes concepcions sota la següent proposta de text: Transferència o desplaçament, parcial o total d'un actiu o capacitat pública al sector privat pot fer referència a qualsevol de les funcions o recursos que pertanyien a l'esfera pública.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La privatització és, doncs, un fenomen que pot produir-se en moltes més dimensions que les tradicionalment estudiades de finançament i provisió. Es pot produir en les següents set dimensions: econòmica, política, assegurament, provisió, jurídica, gestió i formació (6). Però no estem parlant d’un simple debat semàntic o de categorització, ja que és un fenomen rellevant amb implicacions per a la salut pública tant en equitat, sostenibilitat, accessibilitat i qualitat (7).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Situem per tant el copagament dins la dimensió econòmica de la privatització dels sistemes sanitaris. En l’apartat “finançament/despesa privada” on hi trobem tant l’assegurament privat, la despesa out-of-pocket (pagament privat individual total del bé/servei) i el copagament.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Què entenem per copagament?</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Intuïtivament més o menys podem saber de què parlem, però per a sistematitzar-ho ens pot ser útil la definició que proposa Andreu Segura (8): <i>Un copagament significa contribuir parcialment en el cost d'un servei per part del consumidor. Un servei que almenys en part hauria de ser públic i gratuït, però que per algun motiu, convé que no sigui absolutament gratuït.</i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Un dels valors d’aquesta definició és el <i>“però que per algun motiu”</i> ja que aquests motius poden tenir diversos orígens i motivacions: tècnics, interessos, concepció ideològica...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A Espanya el copagament bàsicament es concentra en la part de farmàcia, sent del 40% per als medicaments prescrits pel Sistema públic a beneficiaris no pensionistes; 30% en el cas de funcionaris (MUFACE).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però en l’actual debat s’escolten propostes d’ampliar-lo (9) a diversos àmbits: visites a l’atenció primària i a urgències, per a prestacions actualment cobertes, per a les proves complementàries en l’atenció especialitzada, per les estades hospitalàries,...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I trobem diverses modalitats segons: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">a) la població diana: universal o a sub-grups concrets (segons renta, edat,....)</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">b) el nivell o grau: que podria ser constant o fixe, per trams, progressiu, amb sectors exclosos,...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">És per tant que quan entrem en el debat sobre el copagament s’ha de mirar des de diferents perspectives, i tenir present què s’està discutint en cada moment: l’eix ideològic o de concepció de la salut, la plausibilitat de la seva aplicació, la finalitat que es persegueix i el seu impacte (en salut, equitat, consum, eficiència).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt;"></span><span lang="CA"></span></div><style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12pt;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvfNqzgLFhMuH1K_riE4n4Sp-JKjpgGqHMeWgn09S5REJaMt93fu44SzUYPiMqr3kiiS_nWOpCKI5spHws8oCBGGhjUzow1o_fbaucb6x8QvuVeOYh4loWvW64nzO6iu4oppwxroVGnaQ/s1600/fig1.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjvfNqzgLFhMuH1K_riE4n4Sp-JKjpgGqHMeWgn09S5REJaMt93fu44SzUYPiMqr3kiiS_nWOpCKI5spHws8oCBGGhjUzow1o_fbaucb6x8QvuVeOYh4loWvW64nzO6iu4oppwxroVGnaQ/s1600/fig1.bmp" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> Figura 1. Elements a tenir presents en el debat sobre el copagament,</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Evidència sobre les conseqüències</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La literatura científica existent al respecte refuta d’una forma aclaparadora totes les premisses sobre les que es defensa el copagament sanitari. En eficiència, ús/consum, salut i equitat.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><b><span lang="CA">Impacte en l’Eficiència</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Al justificar el copagament des de la perspectiva d’eficiència dels sistema sovint es diu que seria un mecanisme de desincentivar el mal ús, així com de reduir els costos i per tant de fer sostenible econòmicament el sistema sanitari. La bibliografia disponible mostra com l’impacte econòmic que aquestes mesures podrien tenir seria molt moderat (3). De fet, es planteja el dubte que els costos d’implantació (i els administratius i de gestió en el supòsit que es volgués implantar un copagament selectiu, en funció de renta o edat del ciutadà per exemple) podrien superar el potencial estalvi (7). Amb la circumstància que el copagament no pot discriminar els usos apropiats i efectius d’aquells que no ho són (mal ús, sobre ús,...) (10). </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtblvQEVJIO-XTqdtGlQ6UHyz3Yz4WKZFikN3PA443p6dJv6YPK_AVDu_df3fBizm6h4Ao-wDK7j_7zywddXTDDm_UvQDRRLrGDC2dcR-LIii_Q_OklHJT-T0hzS6_5sFyin94dOIDihc/s1600/fig2.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgtblvQEVJIO-XTqdtGlQ6UHyz3Yz4WKZFikN3PA443p6dJv6YPK_AVDu_df3fBizm6h4Ao-wDK7j_7zywddXTDDm_UvQDRRLrGDC2dcR-LIii_Q_OklHJT-T0hzS6_5sFyin94dOIDihc/s400/fig2.bmp" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> Figura 2. Punts clau de l’evidència sobre eficiència.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify; text-indent: 35.4pt;"><b><span lang="CA">Impacte en Ús i consum</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> Una altra de les argumentacions justificatives del copagament és la referent a l’efecte reductor del consum i d’ús de les prestacions sanitàries. En un experiment (11) fet a Estats Units a principis dels 80 (de forma experimentalment controlada i amb els usuaris assignats als diversos grups d’una forma aleatoritzada per tal d’evitar qualsevol mena de biaix) es comparava l’ús dels serveis sanitaris per part de poblacions sotmeses a diversos graus de copagament. Malgrat la difícil extrapolació dels resultats al nostre sistema actual, si que es veia com en les poblacions amb copagament l’ús de serveis era menor, però que aquest ús era menor tant en els serveis considerats apropiats com en els que no.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En una revisió de l’evidència sobre el copagament força recent (12) es constata igualment que la reducció de consum existeix, però que no permet discriminar entre el consum necessari i el superflu. Aquesta variació en l’efecte reductor del consum també es produeix depenent de si el responsable de la decisió de consum és el propi usuari o el metge (sent més accentuada la reducció quan és el propi usuari qui decideix). I el més important, es produeix de forma diferent segons quina prestació és (comportament més elàstic), sent serveis com els dentals o els preventius els que més pateixen una disminució del seu ús en funció del copagament. Cal tenir present que les accions preventives són de les que tenen efectes major impacte positiu sobre la salut, resultant de les més cost-efectives i eficients (un euro invertit en salut pública -que inclou intervencions preventives, però també de promoció, de protecció i de vigilància- és 50 vegades més productiu en termes de salut que no pas un gastat en assistència sanitària a la malaltia (13) (14) ).</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En un estudi fet a Estats Units en població anciana (15) també es pot veure l’impacte negatiu del copagament tant en ús com en salut. Es comparava a dues poblacions de persones grans sotmeses a diferents graus de copagament. I la conclusió principal és que si augmenten els costos del copagament ambulatori en pacients vells té conseqüències adverses per a l’ús total del sistema sanitari, per la seva salut i encareix la despesa total en salut, ja que els costos evitats per la disminució de visites causades per l’augment del copagament en les visites ambulatòries són menors als costos incrementats en l’augment d’ús d’urgències i internaments.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl6dQgcXYyTkbiQXgjEIM4piU9dRDBQRzFQK9Xhv2AqZMsquhp4uIAlElYaXBLglEd_5EBdZBCxG77hQYZmfisiiGeG_sKuXaf_RxSPiP2CU75Xa4avxab3wTJ5sTWIkdSZ81bIhaoxrc/s1600/fig3.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhl6dQgcXYyTkbiQXgjEIM4piU9dRDBQRzFQK9Xhv2AqZMsquhp4uIAlElYaXBLglEd_5EBdZBCxG77hQYZmfisiiGeG_sKuXaf_RxSPiP2CU75Xa4avxab3wTJ5sTWIkdSZ81bIhaoxrc/s400/fig3.bmp" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> Figura 3. Punts claus de l’evidència sobre ús i consum.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"> </span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"> Impacte en Salut</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Quan parlem sobre l’impacte en salut, un cert imaginari col·lectiu podria dir que el copagament no té implicacions per a la salut ja que simplement actua de filtre o barrera per als malalts imaginaris.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’evidència disponible, però, apunta en un altre sentit. Tot i que en aquest camp l’evidència és parcial i seria necessària molta més recerca per a tenir un coneixement més sòlid. Com hem vist redueix tant l’ús innecessari dels serveis sanitaris com l’ús apropiat (amb un efecte beneficiós per a la salut). Alhora en l’estudi RAND comentat abans es provava que el copagament en l’assegurament sanitari es relacionava amb resultats pitjors de salut en alguns camps: agudesa visual i pressió arterial. Això concorda amb l’evidència que el copagament té un impacte més negatiu en aquells serveis que depenen més de la voluntat del pacient (ús d’ulleres,...) i en les activitats preventives (de la hipertensió arterial,...). Trobem també un estudi (citat en (8)) que associa el copagament amb una reducció de l’ús i visites a urgències, tant les pertinents com les que no, d’on es pot deduir per tant que hi ha un impacte immediat en la salut d’aquelles visites a urgències pertinents que es deixen de fer.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd1-dxc3vaViLconOaSogdrOmQCbslmay63IJSD5RnRfCRx18JU8C1RbcfODGLEBkWQDu9u0jNWVyt25JEneVQ9wKevwKe-lTRYsSLIg3a1mEuoq7mhY_YVCMebFxHTMFhEGBGn_vGcpk/s1600/fig4.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjd1-dxc3vaViLconOaSogdrOmQCbslmay63IJSD5RnRfCRx18JU8C1RbcfODGLEBkWQDu9u0jNWVyt25JEneVQ9wKevwKe-lTRYsSLIg3a1mEuoq7mhY_YVCMebFxHTMFhEGBGn_vGcpk/s400/fig4.bmp" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> Figura 4. Punts claus de l’evidència sobre salut</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"> Impacte en l’Equitat</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’evidència que el copagament impacta inequitativament sobre la població i per tant augmenta encara més la desigualtat en salut entre els diferents grups socials és aclaparadora. De fet, segurament, per aquesta raó, alguna de les propostes articulades de modalitats de copagament són selectives, intentant reduir l’impacte, incorporant exempcions o reduccions en funció de renta, edat,...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Dels 5 eixos principals de desigualtat: Classe social, gènere, ètnia, edat i status migratori trobem evidència de l’impacte tant en la classe social com en l’edat. La hipòtesi que el copagament pot tenir un impacte desigual i eixamplador de les desigualtats segons gènere, ètnia i status migratori sembla raonable, però la revisió efectuada no ha trobat evidència científica al respecte (tampoc en el sentit contrari).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Veiem que el copagament té un impacte més negatiu (en redueix més l’ús) en la població amb menys recursos, tant en l’ús dels serveis assistencials (12) com en el de preventius (7) i per tant és generador-amplificador de desigualtat (3).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Així mateix la població infantil també es veu més perjudicada el copagament (12).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMLYmFHKEXWOcRGwHTvdaZnimYBTtTbWrQXKVFqUlGsGFhyphenhyphenhB8ZH9wnxa3tlzQg-_tRA4utulK8pEIx5KrN54rkdZGqysxjel3uzkNPSAqu8BVhIOMJzkABD4J6uJufur15uh1W4q0LKA/s1600/fig5.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMLYmFHKEXWOcRGwHTvdaZnimYBTtTbWrQXKVFqUlGsGFhyphenhyphenhB8ZH9wnxa3tlzQg-_tRA4utulK8pEIx5KrN54rkdZGqysxjel3uzkNPSAqu8BVhIOMJzkABD4J6uJufur15uh1W4q0LKA/s400/fig5.bmp" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"> Figura 5. Punts claus de l’evidència sobre equitat.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Conclusions</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Vista l’evidència en les diferents vessants sobre les conseqüències del copagament sanitari es fa difícil afirmar que es promou per raons tècniques, o de gestió, de sostenibilitat del sistema o d’ordenació i racionalització de la demanda. Sembla més aviat una confrontació de models, de posicionament en l’eix “públic-privat” o “dret-mercaderia” de la sanitat. On totes les forces polítiques i socials que es reclamen del “progrés civilitzatori i social” haurien de saber distingir allò urgent d’allò important. La urgència (que efectivament existeix) de la necessitat de més recursos, de reduir certes despeses, de disminuir la pressió assistencial no pot comprometre allò que des d’una concepció de progrés és l’important: evitar sortides de les situacions on els eixos es desplacin cap a “privat” i “mercaderia”. No cal oblidar que per a solucionar aquestes “urgències” hi ha propostes i solucions alternatives, factibles i que en canvi decanten l’eix cap a “públic” i “dret”.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">De fet, alguns països com Canadà i Austràlia quan van fer una revisió del què es sabia sobre el copagament van decidir retirar-ne i/o disminuir-ne algunes modalitats.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La pròpia OMS a Europa (3) literalment afirma: <i>“Malgrat</i> <i>aquestes objeccions [evidència sobre inequitat i feblesa com a instrument d’eficiència] els policy-makers continuen usant el copagament àmpliament, majoritàriament degut a raons polítiques i ideològiques”.</i></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Si volem un sistema de salut públic eficient i sostenible econòmicament, amb un consum dels recursos racional, mantenint els principis de qualitat i equitat potser haurem de començar a mirar cap a altres propostes per encarar els reptes que té el sistema, i abandonar el copagament que ja ha mostrat la seva insuficiència i injustesa com a solució. Augmentar els ingressos i recursos per la via dels impostos directes, ordenar i racionalitzar les visites donant una resposta no mèdica a les que són merament administratives, augmentar el temps de visita com a antídot a la receptació farmacèutica preventiva i per fer content al pacient,... són algunes propostes que l’evidència i la política comparada mostren com a més útils, efectives i justes. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> I per tal de no perdre la perspectiva i el context, permeteu-me acabar amb quelcom que el passat juny el professor d’Història Andreu Mayayo, ja escrivia: <i>El personal està grogui i entre les cordes a l’espera de tres cops de puny letals: l’ajornament de l’edat de jubilació, l’abaratiment de l’acomiadament i la introducció del copagament a la sanitat pública. El KO pot ser antològic i ningú sap si l’Estat del benestar es podrà tornar a posar <b>dempeus</b> o bé acabarà malvivint com els boxejadors tocats (…).</i> </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><b><span lang="CA">Actualització</span></b></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Cal dir que quan es va escriure aquest article Boi Ruiz era el president de la Unió Catalana d’Hospitals. Actualment és Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara mateix hi ha una certa sensació que s’ha pogut frenar una primera ofensiva d’imposició del copagament. En bona mesura aconseguir parar-ho ha estat degut a tota l’evidència generada des de l’àmbit científic; el desmuntatge de les fal·làcies, argumentaris i consignes generades pels partidaris; l’assumpció per part d’una majoria qualitativa de professionals sanitaris de la injustesa i inutilitat de la mesura i també a una certa penetració social dels arguments i idees contràries.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però no és un fre definitiu i ja es pot observar una nova onada de debat, amb nous arguments i propostes i una certa col·lisió de diversos sectors dels policy-makers.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Com deia Borges, sembla que els partidaris del copagament estiguin inventant raons per a fer el copagament admirable, però l’evidència científica és tossuda i fa que no es modifiqui la percepció per a la resta.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Es pot percebre que els promotors del copagament estan canviant recentment el discurs. Sembla que s’estaven veient incapaços de amb una certa honestedat intel·lectual (i amb una vocació d’utilitat) de seguir-lo defensant, usant arguments d’ús, de cost, de consum, de moderació i dissuasió. Ignorant tota l’evidència al respecte; ignorant que ja havien estat rebatuts i refutats i ignorant les conseqüències en equitat i salut.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Així que han sofisticat l’argumentari. Amb una obstinació ideològica que sorprèn. Hi trobem posicions matisades, amb propostes de diferents graus i modalitats.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ara proposen una nova tipologia de copagaments ponderats de dues maneres: proporcionalment en funció de la incertesa de la prestació i inversament proporcional a l’efectivitat coneguda de la prestació (sigui un medicament, la visita a primària o l’estada internada). Amb uns mínims i uns màxims. Un nou fil argumental més subtil. On el copagament seguint les lleis del mercat serviria per modular el consum d’aquelles prestacions que estan en una zona gris pel què fa a l’evidència i efectivitat.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Fins que algú els digui que l’efectivitat de les prestacions ha de ser avaluada per agències depenents de l’administració pública i, en funció d’aquesta avaluació, autoritzar-se i incorporar-se o no al catàleg de prestacions i a la cartera de serveis. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Alhora que s’intenta barrejar conceptualment per generar confusió amb el què seria el “copagament selectiu”; és a dir: que qui vulgui adquirir una prestació de luxe o de marca (en comptes d’una que s’ha demostrat d'igual efectivitat però més econòmica) pagui la diferència. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> En salut i en sanitat, poques qüestions són estrictament ‘tècniques’ o ‘de gestió’; així que com deia Wallerstein : « L’única pregunta pertinent és : A qui beneficia ? »</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxcsTWcmP_2YlDryona2z0MZ7qylVwQ980r_4jsvp6kgc0c7yDEj_ScwfZsflQ-3YQIFKPXfta7vyd1bKAd7CLeXiLsS-FS5jN6W0pDhLBO398Ua87d2-4nmIIdn2ELbqqBSBWTBbzaXY/s1600/puntsclau.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="375" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxcsTWcmP_2YlDryona2z0MZ7qylVwQ980r_4jsvp6kgc0c7yDEj_ScwfZsflQ-3YQIFKPXfta7vyd1bKAd7CLeXiLsS-FS5jN6W0pDhLBO398Ua87d2-4nmIIdn2ELbqqBSBWTBbzaXY/s400/puntsclau.bmp" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA">Referències:</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(1) Maarse H. The privatization of health care in Europe: an eight-country analysis. J Health Polit Policy Law 2006 Oct;31(5):981-1014.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(2) Saltman RB. Melting public-private boundaries in European health systems. Eur J Public Health 2003 Mar;13(1):24-29. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(3) The role of the private sector and privatization in European health care systems. World Health Organization-Regional Committee for Europe; 16–19th September 2002; Copenhagen: WHO Regional publications; 2002. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(4) U.S. General Accounting Office (GAO). Privatization: Lessons learned by the State and Local governments. Report to the Chairman, House Republic Task Force on Privatization. 1997 Washington, DC: Government printing Office.;GAO/GGD-97-48. </span></span><br />
<div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(5) Savas ES. Privatization and public-private partnerships. New York: Chatham House; 2000.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(6) Camprubí L., Benach J., Valverde C. Caracterización e indicadores de la privatización de los sistemas sanitarios: una aproximación al sistema sanitario de Cataluña. Tesina. Pendent de publicació.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(7) André C, Hermann C. Privatisation and marketisation of health care systems in Europe. En: Fragakis M, Hermann C, Huffschmid J, Lóránt K, editores. Privatisation against the European social model. 1a ed. England: Palgrave macmillan; 2009. p. 129-144.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(8) Segura A. La responsabilidad en el consumo de los servicios sanitarios y el copago. Revista de derecho de Extremadura 2009(5):30-46.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(9) Geli M. Cómo mantener la calidad y la equidad [en el sistema sanitario]. El País 2010 14 Abril 2010;Edición Electrónica(TRIBUNA: La sostenibilidad del Estado de bienestar).</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(10) Jemiai N., Thomson S. and Mossialos E. (2004). “An overview of cost-sharing for health services in the European Union”. Euro Oberver, vol.6, No 4. European Observatory on Health Systems and Policies</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(11) RAND Health Insurance experiment. Does free care improve adults' health? Results from a randomized controlled trial Newhouse JP et al.N Engl J Med. 1983;309(23):1426-1434. Y RAND Publications:1984: The effect of co-insurance on the Health of adults)</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(12) Rodriguez M. Los copagos en atención médica y su impacto sobre el gasto, la utilización y la equidad. Puig junoy,J. (ed). La responsabilidad individual en la financiación pública de la atención sanitaria. Informe nº1. Fund. R. Campalans. Barcelona, 2006; p-79-100.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(13) Bunker J (2001). Medicine Matters After All: Measuring the Benefits of Medical Care, a Healthy Lifestyle, and a Just Social Environment . London; The Nuffield Trust.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(14) Newbould J, Taylor D (2006). Action for Better Public Health. The School of Pharmacy. University of London, Boots.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA" style="font-family: Arial;">(15) Trivedi A., Moloo H., Mor V. Increased Ambulatory Care Copayments and Hospitalizations among the Elderly. N Engl J Med 2010;362:320-8.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><br />
<div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="Default"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-19155707578856229032011-01-11T10:18:00.000-08:002011-01-11T10:18:46.352-08:00Món complex, idees simples: El poder de les metàfores conceptuals com a eina política<!--[if !mso]> <style>
v\:* {behavior:url(#default#VML);}
o\:* {behavior:url(#default#VML);}
w\:* {behavior:url(#default#VML);}
.shape {behavior:url(#default#VML);}
</style> <![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:WordDocument> <w:View>Normal</w:View> <w:Zoom>0</w:Zoom> <w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone> <w:PunctuationKerning/> <w:ValidateAgainstSchemas/> <w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:Compatibility> <w:BreakWrappedTables/> <w:SnapToGridInCell/> <w:WrapTextWithPunct/> <w:UseAsianBreakRules/> <w:DontGrowAutofit/> </w:Compatibility> <w:BrowserLevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:LatentStyles DefLockedState="false" LatentStyleCount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
</style> <![endif]--> <br />
<div class="Section1" style="text-align: right;"><b><span lang="CA" style="font-size: 10pt;"> </span></b> </div><span style="font-size: x-small;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"></span></b></span><br clear="all" style="page-break-before: auto;" /><span style="font-size: x-small;"><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"> </span></b></span> <div class="Section2" style="text-align: right;"> <div class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;"><i><span lang="CA">"We have discovered, over the past decade and a half, that a conceptual system contains an enormous subsystem of thousands of conceptual metaphors -- mappings that allow us to understand the abstract in terms of the concrete. Without this system, we could not engage in abstract thought at all -- in thought about causation, purpose, love, morality, or thought itself. Without the metaphor system, there could be no philosophizing, no theorizing, and little general understanding our everyday personal and social lives. But the operation of this vast system of conceptual metaphor is largely unconscious. We reason metaphorically throughout most of our waking, and even our dreaming lives, but for the most part are unaware of it (...)” </span></i></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span style="font-size: x-small;"><i><span lang="CA">“Hem descobert, en l'última dècada i mitja, que un sistema conceptual conté un subsistema enorme de milers de metàfores conceptuals [entendre un domini conceptual o idea en termes d’una altra]<span> </span>que ens permeten entendre l'abstracte en termes del concret. Sense aquest sistema no podem pensar en abstracte - en el pensament sobre la causalitat, finalitat, l'amor, la moral, o el pensament mateix-. Sense el sistema metafòric, no hi pot haver ni filosofització ni teorització, i hi hauria molt poca comprensió de la nostra vida quotidiana i social. Però el funcionament d'aquest vast sistema de la metàfora conceptual és en gran mesura inconscient. Raonem metafòricament en la major part del temps que estem desperts, i fins i tot en els somnis, però en la seva major part no en som conscients (...)”.</span></i></span></div></div><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;"></span></b><br clear="all" style="page-break-before: auto;" /><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 10pt;"> </span></b> <div class="MsoNormal" style="text-align: right;"><b><span lang="CA">George Lakoff,</span></b><span lang="CA"> 'The Neurocognitive Self' (1995)</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Vivim en societats extremadament complexes, i en canvi necessitem d’idees (estructurades a través de metàfores conceptuals) molt senzilles per intentar entendre aquestes societats.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Idees que poden ser missatges curts, consignes o ja metàfores elaborades. I aquestes últimes agrupades generen un marc conceptual en les nostres ments que és el terreny de joc on entren, juguen, s’incorporen o es queden a la banqueta les noves idees que contínuament rebem. No té massa a veure amb les innovacions tecnològiques i l’abundància d’informació disponible; és quelcom més profund, més íntimament lligat al procés a través del qual seleccionem i incorporem idees. Tot i que es pugui il·lustrar amb alguns exemples recents: digerim i disfrutem molt més un “tweet” o un post al “mur del facebook” (no són més que metàfores elaborades o consignes sintetitzades) que no pas un text abstracte i espès com pugui ser aquest, per moltes metàfores que incorpori inevitablement el text. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En el terreny de joc (com a metàfora del sistema conceptual) no hi entren per igual totes les noves idees (en aquest sentit no és molt rellevant l’evidència i grau de veritat de que vagin acompanyades); la seva entrada i per tant la contribució dinàmica a anar construint el<span> </span>marc conceptual de cadascú va molt lligada a si està en consonància o s’adapta al marc existent.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però això, per la seva importància, <span> </span>no és un debat merament i únicament científic, mèdic i de les ciències del coneixement i del comportament. La paradoxa entre la complexitat del nostre entorn, i l’estructuració a través de metàfores senzilles de la nostra concepció del món, és segurament una de les principals explicacions del <i>mecanisme íntim</i> del perquè en unes societats durament colpejades pel neoliberalisme, les idees que se’n deriven segueixen sent tant majoritàriament acceptades.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">E<b>structurem el nostre sistema conceptual a través de conjunts de metàfores</b></span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Gramsci">Antonio Gramsci</a> parlava de la importància de “les idees dominants” socialment. I com aquestes generalment eren en un inici les idees de les classes dominants i després passaven a ser les idees de la majoria . Explicava que majoritàriament aquestes no eren imposades repressivament a la majoria, sinó vehiculades a través d’instruments socials i lliurement acceptades. I aquesta incorporació permetia construir l’hegemonia (la direcció intel·lectual i ètica) dels processos socials.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Així, en qualsevol qüestió hi ha una disputa per l’hegemonia de les idees, i per guanyar la batalla, la raó i la veritat són només una part. Per guanyar la raó convé aportar evidència científica per tal de justificar qualsevol posicionament. Però no és suficient. Convé no ser ingenu. I en qüestions amb implicacions en la societat, amb una profunda base política, ideològica, de model, i d’interessos contraposats, el debat no es limita a la confrontació dialèctica i cavalleresca d’evidències empíriques. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per això, resulta necessària una actualització, una espècie de Gramsci 2.0, per entendre el marc operatiu i el mecanisme íntim en les persones pel qual es produeix la incorporació a nivell d’individu de les idees. Els mecanismes i instruments a nivell social i col·lectiu són força més coneguts: escola, mitjans de comunicació,...</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ja fa uns anys <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/George_Lakoff%20">George Lakoff</a> <span></span>estava preocupat per com algunes idees i valors neoconservadors i/o neoliberals havien guanyat tantes ments i ”cors” nord-americanes (la majoria de les quals objectivament per propi interès havien de ser-hi contràries). I des del rigor científic (unint les disciplines cognitives, del llenguatge, i biològiques) intentà contribuir a explicar perquè aquestes idees tenen una alta penetrabilitat als caps i cors de la ciutadania i hi són tant resistents malgrat la refutació empírica. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Va evidenciar que estructurem part del nostre pensament en base a metàfores i marcs conceptuals. Les metàfores no tenen una funció simbòlica/literària només, sinó que sobretot organitzen el pensament. L’agregació i connexió d’aquestes metàfores és la que crea el nostre sistema de comprendre l’entorn (el marc/sistema conceptual). Un cop es connecten i s’activen aquestes estructures mentals inconscients ens tornem bastant refractaris a tot allò que hi vagi en contra, encara que siguin dades contrastades. És com si creéssim un circuit i només s’il·luminés si les idees noves que entren hi encaixen. I les contràries passessin de llarg o rellisquessin.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggJqNsmA-AimzUx3oTLz3v8lA4CaC2QuLsmUWl8p5nn3jeeooT-ncS62GkrfkeEqrd0EXYOZUUrDpsnjvXFOg9Mn0FxMzKmke0e1wDn8AGeI8i6dIQzlbneIZxS_7_Bpmvp9hPAV9RWbY/s1600/cervell+camp.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggJqNsmA-AimzUx3oTLz3v8lA4CaC2QuLsmUWl8p5nn3jeeooT-ncS62GkrfkeEqrd0EXYOZUUrDpsnjvXFOg9Mn0FxMzKmke0e1wDn8AGeI8i6dIQzlbneIZxS_7_Bpmvp9hPAV9RWbY/s1600/cervell+camp.JPG" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Crec que és important destacar que si pretenem ocupar àrees en les quals considerem inconscientment que hi tenim un buit, aquestes noves idees penetraran més fàcilment (existeixi “objectivament” o no aquest buit o novetat)</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A més, un cop hem incorporat aquestes idees i estructures és molt difícil el seu desmuntatge; tot i que no impossible (en aquest sentit la meva impressió és que per a desmuntar-les és més efectiu la gradualitat, la pluja fina i la constància que no pas el xoc o pretensió de substitució total, radical i immediata amb un nou sistema conceptual, fet que genera rebuig o estranyesa).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">D’aquí també s’explica l’autocomplaença i el reforç quan busquem la informació que més se’ns hi adapti (quan triem els mitjans, quan anem a buscar llegir allò amb que més sintonitzem,...). I les dificultats que suposa aprofundir en terrenys pantanosos, grisos i matisables que no estan en perfecta sintonia amb el què acceptem.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Lògicament<span> </span>la penetrabilitat de les idees també depèn d’altres aspectes: <span> </span>depèn del vehicle, que genera un gradient facilitador d’aquesta absorció i adsorció d’idees: si va acompanyades de música -sempre m’ha fascinat la quantitat de text/idees infumables que incorporem si ve acompanyat de musiqueta-, d’imatges,... i evidentment encara més fàcil si ja se’ns dona la metàfora conceptual feta; <span> </span>i també depèn molt de la repetició; I lògicament acaba depenent de multitud de circumstàncies individuals.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En els nostres sistemes conceptuals hi poden entrar idees en diferents formats però acaben traduint-se a “metàfores”; és important destacar: les imatges; les frases fetes i dites populars; les consignes (enteses com idees axiomàtiques que no necessiten justificació i que si encaixen, estan en consonància, s’activen o s’apoien parcialment amb alguna<span> </span>de les metàfores que tenim interioritzades penetren i són incorporades fortament); les noves idees estructurades directament com a metàfores conceptuals –idees per ser enteses en base a una altra- (si concorden amb el sistema són absorbides també molt ràpidament); i finalment allò que podem denominar com el sentit comú popular (que entenem que és la “norma social” o pensament majoritari, que pot ser de progrés o conservador i que també metaforitzem i incorporem amb facilitat).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I totes aquestes formes se’ns queden molt a dins: una de les millors proves és el conflicte intern que tothom té quan objectivament sabem que quelcom no és cert; però que costa molt d’acceptar si entra en contradicció amb allò que sabem, allò que tenim interioritzat o amb la cultura popular adquirida.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Aquestes noves idees incorporades generalment es veuen suportades i construïdes a partir de parcialitats; de connectar amb aspectes concrets més visibilitzats del nostre sistema; amb experiències personals que construeixen el sistema referencial de cada individu però que no són ni molt menys la “raó” o “veritat absoluta”. I sovint utilitza el què es coneix com a fal·làcies psicologistes o individuals; és a dir fer extrapolacions o inferències errònies; partint d’elements molt concrets, generalment individuals i parcials volent crear sistemes o lleis generals. Un dels exemples més divertits que trobo són els llibrets d’autoajuda d’empresarials, que es basen bàsicament en tenir una metàfora generalment ocurrent sobre una parcialitat, una persona o experiència d’èxit de la gestió i la direcció organitzacional que ben vestida vol servir com a nova llei universal del “management” i convertir-se en punt clau del sistema conceptual.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I tot això, tot i que certs sectors en treguin profit perversament, s’ha de tenir present per saber com estructurem el nostre pensament i comprensió del món; el què és cert és que la nostra ment no és una tabula rasa permanent<span> </span>i que per tant allò que anem incorporant contribueix a la posterior manera com comprenem i interpretem l’entorn. Anem construint la nostra forma d’entendre el món a partir de la incorporació de tots aquests inputs i de l’experiència personal. Totes aquestes idees (tinguin el format original que tinguin) a l’entrar-nos les transformem en metàfores, que s’aniran incorporant al nostre sistema conceptual.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaGaoem6BydGrsuT6Vf3S9aHbsWAIXjnLMKT8BCaLLYFZYWi_HGix5dFrK4stAWD6caSRtLLw8JzyWR2VvqWhFfQ3dxsqzJiymkSl12TGX4otruo21fCqAumhTQFtIo3HwNkHGJDkYOYA/s1600/esquema+idees.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaGaoem6BydGrsuT6Vf3S9aHbsWAIXjnLMKT8BCaLLYFZYWi_HGix5dFrK4stAWD6caSRtLLw8JzyWR2VvqWhFfQ3dxsqzJiymkSl12TGX4otruo21fCqAumhTQFtIo3HwNkHGJDkYOYA/s400/esquema+idees.jpg" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><i>Font: elab. pròpia: és una aproximació general </i>.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Lakoff (i altres) tot això ja ho va teoritzar fa temps. A mitjans dels 90 ja havia anat acumulant força evidència d’aquest sistema metafòric, el seu funcionament i les seves derivades en el camp lingüístic, cognitiu, psicològic,..). I aquest sistema segueix vigent (tot i que a vegades si<span> </span>se’l vol reduir a pamflet perd rigor; </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">I en el camp polític...</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però mentre Lakoff compilava les evidències, les fundacions<span> </span>neoliberals, conservadores, i centres de recerca que els donaven suport <span> </span>se li havien avançat: als 80’s s’havien gastat milionades en el camp de la recerca bàsica i aplicada de la psicologia, les ciències cognitives,... i ja havien arribat a conclusions similars. <span> </span>I estaven portant a terme les conclusions que se’n derivaven, paral·lelament i de forma necessàriament complementària a la contrarevolució neoliberal i conservadora que va implantar Reagan, Thatcher i companyia en l’esfera política i econòmica.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">I per tant els va ser més fàcil crear hegemonia i fer majoritaris els seus sistemes conceptuals (terrenys de joc), i per tant fer-hi més senzill entrar les idees/consignes en concret. Ja que van entendre abans quines són les millors formes i vehicles per a introduir les idees, i alhora van entendre la importància del factor temps: qui primer aconsegueix introduir amb èxit una idea/sistema conceptual referida a un camp concret té molt més resultat que aquell que després vol entrar la contrària o refutar-la.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A això se li ha de sumar que la majoria de processos mentals no els realitzem a través de “pensament científic” (no és un comentari despectiu, només descriptiu) i per tant es tendeix a inferir en les dues direccions: de la consigna a l’anècdota i de l’anècdota (generalment vivència o coneixement personal) a la consigna; sense parar-se a estructurar la seqüència de causalitat ni en l’evidència disponible.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Finalment, entrant més en el camp de la batalla política per les idees, percebo que hi ha tres nivells segons la seva profunditat i interiorització i que convé no barrejar i saber en quin s’està en cada moment: </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-el camp de les dades empíriques;</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-el camp dels valors i actituds; i finalment </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-el camp que estructura el marc conceptual.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Alguns dogmes/consignes/sistemes que dificulten el progrés civilitzatori i social</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La batalla de les idees és important.<span> </span>I hi ha idees que arrelen<span> </span>sense fonament científic a la societat, sigui perquè són les idees de la classe dominant, sigui perquè estan basades en creences no racionals, sigui perquè es cometen fal·làcies (individual o psicologista), extrapolacions o inferències no procedents (assumir que el què passa a l’individu passa a la societat, globalitzar experiències parcials i personals, convertir anècdotes en categories,...). Aquestes s’insereixen fortament en la manera de raonar, de com s’estructura el pensament de moltes persones i per tant es converteixen en repressors/obstaculitzadors de l’avenç sigui en el camp de la llibertat, de la igualtat o de la fraternitat.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">De conjunts de metàfores que generen formes de comprensió determinades dels fenòmens<span> </span>n’hi ha tantes com fenòmens o més; com a exemples, <span> </span>potser les que més m’impacten pel seu profund engany/falsedat, radicalitat i alhora que han aconseguit que estiguin profundament arrelades són:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-L’oligarquia financera són uns<span> </span>mercats financers invisibles i racionals (és evident que són un conjunt d’organitzacions i persones que actuen segons els seus interessos).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-La política són <i>decisions-tècniques-d’hiperlideratges (</i>és molt reduccionista ja que invisibilitza el procés decisional i es basa en la foto fixa de l’acord; generalment no són solucions tècniques, si no que respon a interessos i ideologies diferents; i on sovint els “líders” són els qui apareixen a la foto de la decisió però que les decisions s’han pres col·lectivament de forma més formal o informal; i per tant acabem explicant la política com quan la història s’explica a partir de les ventures i desventures dels monarques medievals). </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-L’esser humà és dolent per naturalesa (resumint molt, la base genètica explica pobrament el comportament. Aquest s’explica molt més pels factors ambientals, socials i culturals).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-El creixement econòmic per si farà que la riquesa acabi arribant a tothom (si no es regula, està més que comprovat que no decanta cap baix).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-La genètica i els estils de vida són la clau per als reptes de salut de la població (sense desmerèixer-ho; les condicions estructurals i ambientals pesen molt més en la salut).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-La conducta de la gent només es basa en incentius econòmics (oblidant autonomia, reconeixement, caràcter social, utilitat,...).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Els serveis públics són<span> </span>ineficients. Allò privat funciona millor (això és fals; mereixeria un desenvolupament llarg per explicar-ho).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Llibertat i seguretat són incompatibles, una va en detriment de l’altra.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-La culpa és del que “perd” ja que la igualtat d’oportunitats és real.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-El neoliberalisme és l’estat natural de les coses.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Tots aquests exemples tenen dues vessants: en primer lloc són utilitzats com a consignes repetides en formats similars a l’escrit per intentar entrar en consonància amb coneixements parcials que puguem tenir; però en segon lloc acaben formant part del nostre sistema conceptual si aconsegueixen vertebrar un conjunt metàfores parcials existents. És en aquest segon cas que el desmuntatge esdevé més difícil.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En política catalana també és significatiu com ha penetrat (al marge de l’evidència) el conjunt metafòric <span> </span>“El tripartit és un desgovern” (no és una única metàfora, és la unió de moltíssimes) que ha permès que la idea (mig consigna-mig metàfora) que CiU representa el bon govern s’implantés de forma natural (no estic dient però que això sigui l’explicació principal ni molt menys dels resultats electorals).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">De tots els exemples citats anteriorment <span> </span>hi ha molta evidència en sentit contrari: com a mínim hi ha disputa científico-ideològica i per tant no són idees assèpticament tècniques; però generalment l’evidència més aviat va en sentit contrari a aquest imaginari col·lectiu de forma “abrumadora”. I malgrat això aquests guions -i molts altres-<span> </span>segueixen sent la “veritat social”.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA"> </span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span lang="CA">Dificultats i reptes per a l’esquerra</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Partint del consens que en l’esfera de les idees hi ha una hegemonia neoliberal, tinc a més la percepció que les esquerres tenen més reserves que no les dretes a transmetre les consignes i metàfores sense evidència suficient prèvia. I això, que acadèmicament i des d’una perspectiva del rigor és bo, genera el problema que la dreta ja ha “ocupat” el terreny de joc. L’aspecte temporal és clau, i per tant és doblement dificultós si es vol convertir un sistema conceptual (sigui més global o d’algun aspecte en concret) en hegemònic si les dretes s’hi han avançat. Anar a remolc i no dur la iniciativa en generar comprensió dels fenòmens és una recepta infalible per al fracàs.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A més, cal considerar que les esquerres han sigut sempre molt bones amb les dades, amb la raó, amb les estadístiques i hi han basat el seu discurs; però han oblidat l’esfera no racional i s’han mostrat incapaces des de fa temps de connectar amb la part emocional/actitudinal i de com raona la majoria de la gent; i quan s’intenta connectar-hi generalment sona a extraterrestre, utòpic, (desconnectat de la realitat, sabut però impracticable, passat i ideològic per molts sectors populars.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’experiència d’Obama ens aporta alguns punts interessants. La victòria electoral del 2008 (a part del pes clau que tenien les condicions materials existents: polarització social, guerres,...) en la dimensió de les idees es va guanyar perquè va fer quelcom que les esquerres no tenien per costum fer: Obama va aconseguir traslladar i connectar amb la majoria (a part de programàticament) a través d’uns valors i actituds <i>“esperança, canvi, podem,...</i>” </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Això va ser quelcom millor al tradicional oblit de l’esfera no racional, <span> </span>però no ha anat acompanyat –almenys de forma efectiva- també d’esforços suficients per crear les metàfores, les estructures mentals que d’una forma més duradora i permanent impliquen el canvi en l’hegemonia de les idees i la forma de raonar.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">No és una crítica fàcil a Obama; és simplement constatar que d’això se’n deriva una dificultat extrema: jugar en terreny contrari en el camp de les idees és molt difícil i d’aquí part de les dificultats de convertir en positives per a la immensa majoria de la<span> </span>societat estadounidenca les reformes sanitària, fiscal, financera.....</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">De fet, una observació similar, es pot fer amb el govern d’esquerres de Catalunya: no va reeixir (o no ho va intentar prou, o no va ser capaç,...) en canviar el terreny de joc de les idees. Tot i l’enorme acció i inversió social feta; va seguir treballant en el terreny de joc de les idees i no generant el terreny propi en molts camps: principalment en l’econòmic, el fiscal i la dialèctica públic-privat que havia heretat de l’hegemonia pujolista i que va dominar l’escena i les formes de raonar de la majoria de la societat.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Si no s’aconsegueix canviar el marc conceptual (fet que és una tasca enorme, que no només depèn lògicament de la limitada acció d’un govern),quan canvien les condicions materials (i en aquest cas la crisi es manifesta en tota la seva duresa) es genera un canvi d’actituds; passant a ser dominant l’actitud de la por, una por paralitzant. I aquesta por, si no hi ha un sistema conceptual profund propi dominant de les esquerres, genera un viratge a la dreta més que evident.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">S’ha de dir, però, que la dreta ho té més fàcil en estructurar pensament. Sobretot en explicar els perquès i les causalitats dels fenòmens i situacions socials i també per tant les propostes i solucions. En el relat que fan les dretes (no dic en la comprensió del món; que en això crec que són més marxistes i gramscianes que les esquerres), en el discurs públic on explica el món la dreta ho té més fàcil ja que prioritza els fets immediats i espectacularitzats i oblida l’estructura sobre la qual succeeixen aquests fets. En aquest sentit el seu discurs explicatiu del món quadra més, s’adapta més a allò que els humans entenem més; allò més immediat, individual, més perceptible, més personalitzable i concret; i el relat comú de les esquerres segueix costant-nos més, ja que és basat necessàriament en les explicacions abstractes, allò més estructural, de les causes de les causes i de les condicions materials. No dic que sigui genètic; però sí que tenim molt interioritzada com a espècies aquesta visió de la importància de lo immediat; de difuminar i de relativitzar tot el què s’allunya de l’ara i aquí; de maximitzar el present; a costa d’horitzons temporals llunyans (siguin de passat en l’explicació de les causes; sigui de futur en la valoració de les conseqüències).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Al parlar dels mitjans audiovisuals, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Ramonet">Ignacio Ramonet</a> parlava de la necessitat que tenien aquests de l’espectacularització; de posseir imatges a mode de metàfores concretes instantànies per explicar allò que volien explicar; i on acabava passant que la disponibilitat d’imatges modulava el què era noticiable. Fins a l’extrem de quedar-nos sense el fil conductor dels esdeveniments ni fenòmens i per tant generant-se una comprensió del món com una successió de fets independents i no encadenats (es disposa de la informació dels fets; però costa entendre’ls i lligar-los). Aquests mitjans “immediatistes” contribueixen a aquesta comprensió del món: concentrant i maximitzant els fets presents i desconnectant-los del fil conductor, de causes, context i conseqüències. Crec que en la comunicació oral i escrita , en el cas de l’estructuració de pensament passa una mica el mateix, necessitem les representacions via metàfores (i d’aquí per exemple l’èxit dels missatges curts, de les consignes de “20 segons” o “dues línies” per construir el sistema o marc conceptual).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A títol d’exemple, aquestes dificultats es poden veure <span> </span>a l’analitzar el quadre que es fa servir quan estudiem “comunicació del risc”, quan estudiem amenaces a la nostra societat: on podem veure que la percepció del risc de determinats fenòmens es veu augmentada (i per tant més visibilitzada, més present, real i dominant) en situacions que responen millor a les explicacions de la dreta i en canvi atenuades quan les conjuntures del risc responen a contextos més estructurals, socials.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA">Taula: Característiques del risc i augment/disminució de la percepció de la importància o gravetat</span></i><span class="MsoCommentReference"><i><span lang="CA" style="font-size: 8pt;"></span></i></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0BYjQrf6rubfSsvUsDeB0rzH8KA-SCMagBf3fyu7hEx4h689hbbQ5D_4yC8aYEoYcn-XPOxOEOuaJ1PUiaAgGhn_R0y1ny_3xjyJjHDCGd4h1dAfpV7LMJjYroC6369WZE6v4KtItifA/s1600/riscs.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="382" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0BYjQrf6rubfSsvUsDeB0rzH8KA-SCMagBf3fyu7hEx4h689hbbQ5D_4yC8aYEoYcn-XPOxOEOuaJ1PUiaAgGhn_R0y1ny_3xjyJjHDCGd4h1dAfpV7LMJjYroC6369WZE6v4KtItifA/s640/riscs.JPG" width="640" /></a></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><i><span lang="CA"><br />
</span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> Font: basat en </span><i><span style="font-size: 8pt;">Covello VT “Risc perception and comunication”. Can.J.Pub.Health 1995</span></i></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En el quadre hi podem veure la importància que li donem subjectivament a les coses, allò que ens sembla més rellevant independentment del seu valor objectiu..Entenent el risc com a “gravetat x probabilitat” veiem quines causes i fets incorporem com a més significatius; sent subjectivament més importants (n’augmenta la percepció) les explicacions i situacions <span> </span>relacionades amb l’ara i aquí<span> </span>i els components fatídics; .menysvalorant les de caràcter estructural És per tant quelcom que lliga més amb el relat més relacionat amb la dreta.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Així mateix quan valorem (i per tant donem importància) a diverses <a href="http://books.google.es/books?id=qQcT1NCGc-QC&printsec=frontcover&dq=readings+in+risk&source=bl&ots=o_RmBvtqKT&sig=-v1lAWtw9aIMFmLObnedTXmzab0&hl=es&ei=ehQjTfiANsrv4Aaj8MGGAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&sqi=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false">situacions de risc relacionades amb quelcom tant proper com la salut</a> també constatem el mateix fenomen : on la percepció del risc en<span> </span>el cas de problemes de salut i de mortalitat per exemple sobreestimem els fets i les causes catastròfiques i accidentals –espectaculars- (brots epidèmics, causes noves, fets derivats de catàstrofes climàtiques-sísmiques,...) i infraestimem per exemple les situacions i causes més estructurals i de rutina (càncers, infarts,...).</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Per tot això el repte de les esquerres en l’esfera de les idees ha de ser competir pel sentit comú popular: actualment és dominant el conservador i el que hauria de ser el de progrés sona utòpic, extraterrestre, no natural i ideològic; mentre que el de dretes sembla natural i quasi intrínsecament humà i desideologitzat. No cal anar molt lluny per veure la comprensió i opinió de la ciutadania en molts aspectes; n’hi ha prou consultar el <a href="http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages">CEO</a> o el <a href="http://www.cis.es/cis/opencms/ES/index.html%20%20%20">CIS</a> .</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ajudar a construir uns sistemes conceptuals que facilitin el progrés civilitzatori i social i que siguin més compatibles amb les propostes de les esquerres plurals és quelcom que crec objectivament bo i beneficiós pel conjunt de les esquerres. És una tasca que les diverses sensibilitats i famílies de l’esquerra haurien d’entendre com a positiva per a totes i cada una d’elles i l’única manera que els seus projectes tinguin cert caràcter permanent.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">En aquest sentit els “think-tanks”, fundacions polítiques i centres de recerca universitària compromesos amb la majoria social haurien de realitzar les seves funcions amb una mica de coordinació i fil conductor, per tal de trobar un relat comú de les esquerres. Tasques que en el camp de la recerca i de la producció d’idees haurien de pivotar en tres aspectes:</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Compilar (en la majoria de casos és molt coneguda i disponible) i generar l’evidència (en els casos dubtosos) per desmuntar des de la raó els sistemes conceptuals i del sentit comú conservador.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Crear els propis sistemes conceptuals i construir les metàfores i els vehicles per fer què arrelin; així com en el cas dels valors i actituds.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">-Avançar-se contínuament als nous fenòmens i situacions per tal de ser els primers en descriure’ls, estructurar-los i conceptualitzar-los.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Només amb col·laboració i sinèrgies entre els centres de reflexió de les esquerres serà possible deconstruir l’actual situació d’arrelament tant fort del raonament neoliberal,<span> </span>substituir-lo per un raonament més objectiu i basat en uns principis més justos i avançar-se per a què les noves situacions socials siguin encarades des d’una òptica de progrés.</span></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-64244347969110474172010-12-22T16:38:00.000-08:002010-12-22T16:38:55.335-08:00Materialisme i marxisme en la salut. Una oportunitat per actualitzar les classes socials i les aliances.<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: right;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">“La medicina és una ciència social</span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: right;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">i la política no és res més que medicina a gran escala”.</span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: right;"><span lang="CA">R. Virchow.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">Party is over. La festa (de les idees<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i també la dels àpats gratis que deia Krugman) s’ha acabat. I després dels empatxos ideològics dels finals de la història, del final de les classes, del post-materialisme (que a vegades sonava a idealisme hegelià), del post-modernisme i del <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Trickle-down_economics">trickle-down</a> per a redistribuir la riquesa (vessament de la riquesa cap a baix per saturació de les copes dels de dalt), sembla que en la cruesa i duresa de la situació actual torna a ser necessari recuperar alguna metodologia analítica/explicativa que ens caracteritzi millor el què passa. Les fórmules ideològiques citades abans han quedat nues i completament insuficients (tot i que segueixen sent hegemòniques socialment). </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">Com deia el -possiblement- millor cartell reivindicatiu-festiu de la història, el Marx barbut s’havia pres unes vacances i ara torna (o seria necessari que tornés).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEV7q9KWPq41TeGYefppekDYVCABUbJJDgVmfcMz4fRX7I_fzdaoTgOePwGtBVSkHmET-JX2QqVvuj1BePX7FHDuSyXP8qT3u3d3yeQtiVWBKNeEVD0cxzha5BGmtVBKIS7Vr2MN1e6rs/s1600/marx+parranda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhEV7q9KWPq41TeGYefppekDYVCABUbJJDgVmfcMz4fRX7I_fzdaoTgOePwGtBVSkHmET-JX2QqVvuj1BePX7FHDuSyXP8qT3u3d3yeQtiVWBKNeEVD0cxzha5BGmtVBKIS7Vr2MN1e6rs/s200/marx+parranda.jpg" width="143" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA"><shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f"><stroke joinstyle="miter"></stroke><formulas><f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></f><f eqn="sum @0 1 0"></f><f eqn="sum 0 0 @1"></f><f eqn="prod @2 1 2"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @0 0 1"></f><f eqn="prod @6 1 2"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></f><f eqn="sum @8 21600 0"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @10 21600 0"></f></formulas><path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f"></path><lock aspectratio="t" v:ext="edit"></lock></shapetype></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA"><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f"> <stroke joinstyle="miter"></stroke><formulas><f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></f><f eqn="sum @0 1 0"></f><f eqn="sum 0 0 @1"></f><f eqn="prod @2 1 2"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @0 0 1"></f><f eqn="prod @6 1 2"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></f><f eqn="sum @8 21600 0"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @10 21600 0"></f></formulas><path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f"></path><lock aspectratio="t" v:ext="edit"></lock></shapetype></span> </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">En el camp de la salut, però, no se n’havia acabat d’anar mai. I les anàlisis per entendre les diverses dimensions de la salut basades en la causalitat de les condicions estructurals i materials i en la segmentació per classes tenen molt més poder explicatiu que qualsevol altra teorització.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Materialisme en la salut </span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">El materialisme (en la seva accepció filosòfica; no en la de “voluntat de consum” que cantava Madonna a “Material Girl”) serveix en el món de la salut per explicar les causes de les causes immediates de la salut (individual i poblacional) i de les desigualtats en salut. Un materialisme ric, no dogmatitzat, ni encarcarat, (que ha de tenir present la importància de l’hegemonia de les idees) que situa en les causes de les causes a l’estructura socioeconòmica i a les condicions materials; però que també té la capacitat de descriure la dialèctica, les interaccions i el “feedback” entre aquestes i els components en les idees, en les conductes i en els valors culturals dominants.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">A títol il·lustratiu podem veure-ho en el marc conceptual proposat per Dahlgren i Whitehead on s’explica la salut com el resultat de les interaccions entre les diverses capes de causalitat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUYrivkQ6xGcHLg0XXULT7ivCfWPLPJ4Vwc902sUtpv3mu-MtqdAuMAPV1wabPwSRquQjWZdTFxP4YIL-WXqR_jaEC9ke4pFpDW6KVnezK2JdYjtSXxXV8BKoHhoO8vk9CHZ4nKmF8rqM/s1600/dahlgren.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUYrivkQ6xGcHLg0XXULT7ivCfWPLPJ4Vwc902sUtpv3mu-MtqdAuMAPV1wabPwSRquQjWZdTFxP4YIL-WXqR_jaEC9ke4pFpDW6KVnezK2JdYjtSXxXV8BKoHhoO8vk9CHZ4nKmF8rqM/s1600/dahlgren.JPG" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><b><span lang="CA"><span style="font-size: xx-small;">Font: Modificat de Dahlgren y Whitehead per a l’informe de salut de Barcelona, 2007. </span></span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span style="font-size: xx-small;"><span lang="CA">Dahlgren G, Whitehead M. Policies and strategies to promote </span><span lang="CA">equity in health. Copenhagen: World Health Organisation; 1991.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">O d’una forma més sofisticada i rica en el marc conceptual proposat per <personname productid="la Comissi�" w:st="on">la Comissió</personname> de Determinants Socials en Salut de la OMS. Que suposa començar a parlar de desigualtats en salut. Explica com els determinants estructurals (tant de context com els diversos eixos de desigualtat) incideixen sobre els determinants entremitjos i aquests acaben generant les desigualtats en salut entre la població.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEH9sWspQhhKU8KtgCy7u2g_z5NbZCpBdpPUbFNZR9rmBLpGCHWmbt4LEFY1NwC-qb-K_L-UsZEVKy6_AV2_gaYokHzbm2vIktqk0XRWFKg-hqO5FFCy925cmJD6XFRjWT7_wjlUHmihQ/s1600/csdh.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEH9sWspQhhKU8KtgCy7u2g_z5NbZCpBdpPUbFNZR9rmBLpGCHWmbt4LEFY1NwC-qb-K_L-UsZEVKy6_AV2_gaYokHzbm2vIktqk0XRWFKg-hqO5FFCy925cmJD6XFRjWT7_wjlUHmihQ/s400/csdh.JPG" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: xx-small;">Font:Informe final Comisión de determinantes sociales de OMS.2007-2009.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" /></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Actualització de classes socials</span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Ha plogut bastant des de la distinció dicotòmica entre proletaris i burgesos. La societat s’ha tornat molt més complexa (tant si ho mirem <a href="http://www.idescat.cat/">objectivament en la seva estructura</a> com <a href="http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages">subjectivament en les seves opinions</a> )</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">com per analitzar i descriure la societat com si únicament hi haguessin dues classes amb interessos contraposats i homogènies internament. De fet sembla contraproduent (perquè genera una política d’aliances miop) per a qui vulgui defensar els interessos de les classes subalternes pensar en una clau binària simple. Una de les riqueses del marxisme és precisament no ser un sistema ideològic d’anàlisi tancat ni determinista; és ser dinàmic amb l’evolució de les societats.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Dit això, les classes socials segueixen existint i no han desaparegut (la lluita de classes tampoc; de fet, si algú en tenia algun dubte pot llegir el <a href="http://www.parlament.cat/activitat/dspcp/transcripcions/01_candidat.pdf#page=001">discurs d’investidura de Mas</a> ). És un debat amagat (també en l’àmbit salubrista no és un debat “asèpticament tècnic”), i que a vegades s’expressa de formes diferents: nivell educatiu, posició socioeconòmica, jerarquia basada en el poder, jerarquia basada en l’ocupació, ... ) però que acaba fent referència a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>grups socials amb diferent posició de poder econòmic i que tenen interessos no coincidents i sovint contradictoris.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify;"><span lang="CA">De fet, és brutal constatar que existeixen les classes socials a través de l’anàlisi de la salut. És indignant veure com segons la classe social hi ha diferències significatives en esperança de vida, en qualitat de vida, en afectació dels factors de risc, en mortalitat. Deia Martin Luther King:<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;">”Of all the forms of inequality, injustice in health is the most shocking and the most inhumane”</i>. I sabem que aquestes són desigualtats injustes, socialment produïdes, no naturals i per tant evitables (les diferències en salut creades per variacions biològico-genètiques tenen un pes molt modest).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-layout-grid-align: none; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">L’evidència de l’existència de gradient (nivells en escala) en salut (considerada en morbi-mortalitat, qualitat de vida, esperança, incidència i prevalença de moltes patologies,...) segons la classe social és abrumadora. A títol d’exemple (de fonts contrastades i que generen consens i en general no acusables d’estar obsessionades amb la categorització en classes socials) podem lincar com exemples algunes compilacions de l’evidència de les desigualtats en salut basades en el eixos de desigualtat –hi trobem classe, i també gènere, edat, status migratori, origen): a nivell de món l’informe de <a href="http://www.blogger.com/l’OMS%20sobre%20determinants%20socials%20en%20salut%20http://whqlibdoc.who.int/publications/2008/9789241563703_eng.pdf">l’OMS sobre determinants socials en salut</a> </span><span lang="CA">, d’Europa (alguns fets <a href="http://www.msps.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/promocion/desigualdadSalud/docs/hechosProbados.pdf">provats d’OMS Europa</a> , a l’Estat <a href="http://www.scribd.com/doc/40308855/Propuesta-de-Politicas-e-Intervenciones-para-reducir-las-Desigualdades-Sociales-en-Salud-en-Espana">l’Informe de <personname productid="la Comissi�" w:st="on">la Comissió</personname> per a <personname productid="la Reducci�" w:st="on">la Reducció</personname> de les desigualtats en salut</a> </span><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>o les dades de <a href="http://www.ods-ciberesp.es/clase-social/destacados/">l’Observatori de Desigualtats en Salut</a> </span><span lang="CA"> o a nivell de Catalunya podem trobar-ne al <a href="http://www20.gencat.cat/docs/pla-salut/La_salut/arxius_documents/0_Pla_de_salut_de_Catalunya_a_l_horitzo2010_1a%20part_tot.pdf">Pla de Salut de Catalunya</a> (pàgina 206 i ss.) o a l’Informe al respecte de <personname productid="la Fundaci� J." w:st="on">la <a href="http://www.blogger.com/goog_1681430002">Fundació J.</a></personname><a href="http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/414.pdf"> Bofill</a> .</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">La categorització pot fer-se seguint diferents criteris i s’obtindran perspectives diferents. Però el gradient roman. Des de l’auto-posicionament subjectiu en una enquesta a la classificació en funció d’ingressos, d’ocupació, de nivell educatiu,...</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Un gradient que apareix quan segmentem la societat en diverses classes.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Aquestes desigualtats en salut es mantenen i es fan més clares sovint quan comparem 2 grups únicament: propietaris versus no propietaris o professionals no manuals versus manuals. Però aquesta evidència més de blanc i negre ens desenfoca la fotografia. El fenomen que ens passa quan analitzem la societat en les dues velles classes: es veuen diferències clares; però perdem poder explicatiu i matís en la caracterització de la societat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">En l’estudi de les desigualtats en salut trobem dues grans escoles per a establir la categorització en classes socials. Una més neoweberiana i una més neomarxista. I tot i que en la polèmica acadèmica hi ha controvèrsia sobre quina usar, si ens ho mirem amb una mica de distància acaben il·lustrant bastant el mateix.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Majoritàriament s’usa la que es diu basada en Goldthorpe, de matriu neoweberiana i de referència per exemple per a <personname productid="la Societat Espanyola" w:st="on">la <a href="http://www.blogger.com/goog_1681430007">Societat Espanyola</a></personname><a href="http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S1135-57272001000100003&script=sci_arttext"> d’Epidemiologia</a> . </span><span lang="CA">Basada sobretot en el poder de decisió, en el control i la qualificació. I on es troba en la immensa majoria de paràmetres de salut un gradient que va d’1 a 5 (no cal dir que de millor salut a pitjor salut).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOcuYrrdaEWWaAsESA5pulznnvUda2ihMSV0vpnUOMzrqe-7-bFdUhrd-noDlvYdROc4bM7Dtn3QYFTV9KLaBF2HEOH3gUnlzUHgT7hcPS-sfIej_mR3L4TcDWqd4Te5kViZC5Y6RcObc/s1600/cs+see.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOcuYrrdaEWWaAsESA5pulznnvUda2ihMSV0vpnUOMzrqe-7-bFdUhrd-noDlvYdROc4bM7Dtn3QYFTV9KLaBF2HEOH3gUnlzUHgT7hcPS-sfIej_mR3L4TcDWqd4Te5kViZC5Y6RcObc/s400/cs+see.JPG" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">Tot i que no té un ús tant extès per la seva complexitat metodològica, des d’una perspectiva neomarxista <a href="http://www.ssc.wisc.edu/~wright/">Wright</a> ens proposa una categorització basada en tres eixos (com es pot veure a la taula de sota). En primer lloc una línia divisòria segons es posseeixin o no els mitjans de producció. Però també una segmentació basada en dos eixos més: la posició en la jerarquia (en l’organització) i el nivell d’expertesa/qualificació. Donant un quadre més ric que ens pot servir per entendre millor la pluralitat i complexitat social. On trobem que en diverses mesures i paràmetres de “salut” (i previsiblement en altres aspectes socioeconòmics i culturals) no tenim el gradient basat en la simple ordenació numèrica de les cel·les (1,2,3,4,5....) sinó més aviat en les agrupacions de les diagonals; és a dir que mirant la taula trobem 1 diferenciat; després que 2 i 4 comparteixen trets i nivells; seguits de 3-5-7, 6-8-10, 9-11 i finalment 12.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE0tpWlU5fPLCuvWBkc2ufHzyvgavComvDLJjNRPgfEzY4yKK8VI-My9vdgCxXoO-FGhWAiO7cecCtnoer9_aBP1uDn1QEFlJu07zzLZ-jKdXN4DOfW86pKAU79zTse8KXku5Xl43nqww/s1600/wright.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgE0tpWlU5fPLCuvWBkc2ufHzyvgavComvDLJjNRPgfEzY4yKK8VI-My9vdgCxXoO-FGhWAiO7cecCtnoer9_aBP1uDn1QEFlJu07zzLZ-jKdXN4DOfW86pKAU79zTse8KXku5Xl43nqww/s400/wright.JPG" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"></span><span lang="CA"><span style="font-size: xx-small;">(Traducció i adaptació gràfica de la tipologia proposada per Wright).</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Les dues classificacions tant la basada en Goldthorpe com en Wright tenen un alt poder explicatiu de les diferències en salut. I de l’estructuració en classes de la societat. Però no suficient com per explicar el conjunt de conflictes que apareixen en l’esfera econòmica de la societat ja que ambdós es limiten a la part productiva de l’esfera (sigui pública o privada).</span></div><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman", "serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br clear="all" style="mso-special-character: line-break; page-break-before: always;" /></span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">La necessitat d’un nou model</span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Una societat està travessada per eixos de desigualtat (generalment classe, gènere, edat, origen i status legal/migratori) i per eixos de conflicte (quan es contraposen interessos diferents). Però ni tots els de desigualtat ho són de conflicte ni a la inversa. I trobem eixos de conflicte que tot i plasmar-se en l’interior de la societat responen a relacions no estabilitzades amb l’entorn: sigui la qüestió nacional –respecte a l’entorn jurídico-polític o el repte de la sostenibilitat –respecte l’entorn ambiental-. Potser hauríem de començar a pensar en algun esquema del tipus que en epidemiologia es diu anàlisi <a href="http://www.paho.org/spanish/dd/ais/be_v24n3-multinivel.htm">multi-nivell</a> on s’integrin les influències més proximals, territorials, d’entorn, de la posició dins el sector econòmic (productiu públic, productiu privat, financer, informal i criminal) i de la pertinença a un determinat sector/sistema dins l’esfera econòmica.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Si ens referim a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">l’esfera econòmica</i>, la contradicció capital-treball (en el sentit de burgesos versus treballadors) ens serà necessària per entendre i caracteritzar alguns conflictes; però no suficient. És només una parcialitat del conjunt de batalles pel repartiment del pastís, del poder i del model econòmic que tenen lloc en aquesta esfera. Principalment perquè comença a ser una urgència històrica distingir bé entre el capital productiu/industrial i l’especulatiu/financer. L’oligarquia financera s’està convertint en nova “classe” social dominant en aquests dies de vertigen <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que estan commocionant al món.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Al meu entendre dins l’esfera econòmica hi ha un conjunt de sistemes (que podríem entendre també com esferes, classes o sectors econòmics, tot i que generaria confusió terminològica). Uns sistemes que tot i establir a vegades relacions de col·laboració els uns amb els altres es caracteritzen per tenir uns interessos no coincidents, conflictius i contradictoris amb la resta. Per no fer-ho llarg, si mentalment es confronten un a un, s’entendrà.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Una sub-esfera econòmica-financera; una productiva formal (que podem desglossar segons la seva titularitat pública o privada), una informal i el sector criminal. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">En cada un d’aquests sectors/sistemes internament sí que hi podem trobar l’estructuració en la forma que proposa Wright, distingint propietat o no dels mitjans de producció, mida, posició organitzativa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>jerarquia i qualificació.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estructura que també es dóna en les economies informals i criminals.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Si només penséssim en clau de mercat del treball perdríem esferes de la realitat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Quan es pensa en l’activitat principal de cada un d’aquests sistemes es fàcil entendre que molts dels seus objectius centrals no són compatibles amb els de qualsevol la resta. Està clar que cooperen en certs àmbits però en general no segueixen una estratègia “tots guanyen” vers la resta. En el cas del sector financer és obvi que són insaciables i que donar-los pastanaga només els alimenta; el pal en forma de regulació internacional sembla l’única via per mantenir als Estats tals com els coneixem.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Podem establir aquesta tipologia basada en molts criteris; però personalment n’hi ha dos que crec especialment intuïtius i rellevants: són el seu respecte per la legalitat i la seva utilitat social en crear béns i serveis d’interès general. Evidentment no podem situar cada sector en un punt concretíssim en un eix de coordenades, però crec que el sentit comú pot portar a una representació de zones com la següent:</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKM0C2R84HRI4Wazn-xhWEl3HVwArh5I5SfsRyZT_GioIMk5tQUaIS0LmR6RyFuG79Y-uMqdMptq0hdJlXD3WVaP7fOjyo0HL0T6FCuEvdjSW-2t1V2wqPirSZ8uJU1HC4xMkDV2Gi-ek/s1600/sectors+econ%25C3%25B2mics+act.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKM0C2R84HRI4Wazn-xhWEl3HVwArh5I5SfsRyZT_GioIMk5tQUaIS0LmR6RyFuG79Y-uMqdMptq0hdJlXD3WVaP7fOjyo0HL0T6FCuEvdjSW-2t1V2wqPirSZ8uJU1HC4xMkDV2Gi-ek/s400/sectors+econ%25C3%25B2mics+act.jpg" width="400" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: xx-small;">(font: elab. pròpia)</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">-<em>El sistema/sector financer</em>: Els bancs, fons d’inversió i les asseguradores quan fan la funció dels dos primers. Amb un desplaçament de l’activitat creditícia tradicional (que creava riquesa) dels bancs<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’activitat especulativa i amb un escurçament temporal de les inversions: d’aquelles estratègiques que blindaven sectors a aquelles especulatives de curt plaç que desestabilitzen (amb la modalitat extrema perversa de les <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Venta_corta">ventes en curt</a> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>–on s’ha de forçar que l’atacat, sigui un estat o un sector perdi valor). És el sistema que alguns amb ànim difuminador li diuen “mercats” (i és que costa entendre perquè se li diuen mercats: no compleixen cap dels requisits que s’expliquen a “<em>Economia I</em>” per definir-los: ni hi ha molts compradors, ni hi ha molts venedors, ni la informació és simètrica, ni transparent, ni les dues parts (en el cas més flagrant d’Estats versus especuladors) s’autosituen en un peu d’igualtat amb la voluntat de maximitzar la seva posició.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Si analitzem la composició interna del sistema veurem que la separació entre propietaris i no propietaris té poc interès ja que paradoxalment van ser els executius més qualificats<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no propietaris degut al sistema d’incentius perversos (els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“bonus”</i>) basats en l’assumpció d’altes dosis de risc de les operacions bonificades (risc que s’acabava externalitzant) els qui van crear bona part de la situació actual de quasi-col.lapse.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Dins el sector/sistema <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>productiu podem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>trobar la part pública i la part privada.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">-<em>El sector productiu públic</em>: Basat en la producció i la titularitat de béns i serveis d’interès general (allò dels mestres, metges i mossos, però també la poqueta participació que encara queda en alguns sectors productius més industrials) i en la redistribució indirecta de la riquesa. Tot i que s’ha de tenir present que l’interès general no és quelcom abstracte i immutable i que depèn de l’hegemonia social, de valors i política del moment i del lloc. Internament sí que té una estructuració com la proposada per Wright; tot i no existir les persones físiques propietàries).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">-El sector productiu privat: Aquell que produeix béns i serveis que la societat demanda i que en cobreixen necessitats d’aquesta. (sense entrar en el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>debat si són necessitats intrínseques o creades; ja que de “todo hay”). Amb una lògica última legítima d’obtenir beneficis. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">-<em>El sector o sistema informal</em>: Aquell que produeix béns i serveis lícits / legítims; però que utilitza mitjans no formals o legals (generalment en l’àmbit de les relacions d’ocupació i treball).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; mso-outline-level: 1; text-align: justify;"><span lang="CA">-<em>El sector criminal</em>: Aquella que té com a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“core-business”</i> una activitat (o vàries) tipificada penalment i que generalment també utilitza mitjans tipificats com a delictius.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Com en tota classificació hi ha zones grises i activitats que queden en terra de ningú i també s’ha de tenir present allò que és norma social, i que aquesta va canviant; però crec que és útil per veure els sectors que juguen la partida.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Unes aliances variables i àmplies</span></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Cal repensar les aliances en funció del què es vulgui. I no partint de les aliances existents modular els objectius. I per tant les aliances socials (i també les seves mediacions polítiques) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>han de poder ser adaptables al tipus de conflicte (intra-esfera, o inter-esferes) ja que els models conceptuals basats únicament en classes socials i/o segments no són explicatius de tots els eixos de conflicte (en l’àmbit econòmic) en la societat (i sense tenir en compte ara mateix els altres eixos de desigualtat i conflicte). Vaja, que no hi ha un sol eix de conflicte en l’esfera econòmica i per tant és reduccionista pensar en una sola política d’aliances entre sectors socials. I més si tenim en compte el paper de decantació de l’hegemonia en qualsevol conflicte que tenen els professionals més qualificats. En aquesta esfera econòmica s’haurien de distingir:</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">-<em>Conflictes de naturalesa “sindical”</em> (organització del treball, condicions laborals, distribució de la renta, repartiment de les plusvàlues/beneficis; contrareforma laboral,... ): on primarà l’eix assalariats-propietaris i per tant aliances àmplies dins els assalariats. Aquí la distinció en funció de la relació que es tingui amb els mitjans de producció sí que és clau. I una de les dificultats principals és precisament unificar els interessos dels diversos segments de classe; ja que no sempre són a priori coincidents i hi ha pressions per escindir-los. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">-<em>Conflictes sobre l’estat del benestar</em> (sanitat, educació, pensions, dependència i transferències redistributives<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de renta): Referent a la quantitat, cobertura, qualitat i intensitat del es prestacions i cobertures de l’estat del benestar i del paper redistribuidor de la riquesa de l’Estat. La riquesa de la societat no es distribueix en la població en forma d’una perfecta campana de Gauss. I per tant molt més de la meitat de la població es veu beneficiada objectivament pel paper redistribuidor de l’estat. De fet hi ha la majoria molt majoritària (bastant més del 50%) de la població per sota la mitjana aritmètica i unes minories minoritàries (la cua superior de la gràfica) amb altes rentes que “estiren” la mitjana creant una ficció de mitjana. Si ho mirem sobre <a href="http://www.ine.es/prensa/np601.pdf">l’estructura <em>salarial</em> actual a l’estat</a> veurem que el salari més freqüent (moda) és inferior al salari de la mediana (igual número d’individus per dalt que per baix) que alhora és inferior al salari mitjà (mitjana aritmètica) (sembla l’exemple ideal per a “Introducció a l’estadística”). Això si només tinguéssim en compte les rentes salarials ja donaria en el sentit econòmic estricte receptors-contribuents nets una ràtio de beneficiats per l’estat del benestar d’ aproximadament 70:30. Sense tenir en compte l’efecte de les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">externalitats positives</i> que comporten al conjunt de la població els serveis de l’estat del benestar en educació, sanitat,... </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Però, a més, seriem miops si ens quedéssim aquí. I per tant l’aliança objectiva encara és més àmplia. Si tenim present el conjunt de la “riquesa” (és a dir hi comptem les rentes del capital; productiu i especulatiu) podem aproximar (no tinc constància d’algun estudi que ho hagi comptat i dibuixat la distribució de la població segons ingressos siguin rentes del treball o del capital-) però bàsicament el que tenim és que la cua de la gràfica s’estira molt i per tant, intuïtivament fàcilment podem deduir que el 80-90% de la població (si l’estructurem segons nivell d’ingressos) es pot veure beneficiada objectivament per les cobertures de l’estat del benestar i la redistribució de riquesa que suposa l’acció de l’estat. Aquesta majoria social basada en ingressos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’aliança objectiva i natural per defensar l’estat del benestar. Lògicament si conservem i ampliem la progressivitat <a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/anda/mal/impuesto/renta/elpepuopi/20101019elpepiopi_12/Tes">fiscal</a> i s’amplia a en la seva intensitat i proporcionalitat a la part del capital (el criteri d’on situar el tall, per tant a través de la política impositiva és profundament polític).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9yNqQuwLZ5tupXL8Lpts3XRAG3imLovSvrXP2dTvnwIgR7sAsnBv4Kbt_aGpUlpvvxNQlTLfrmhaczthN7dPCt0ijJcXTeaP8Gm5WEGJfcU2SelTzxJwp3wFJZvHbRROqA5SecDcGt8k/s1600/estr+sal+06.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="121" n4="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9yNqQuwLZ5tupXL8Lpts3XRAG3imLovSvrXP2dTvnwIgR7sAsnBv4Kbt_aGpUlpvvxNQlTLfrmhaczthN7dPCt0ijJcXTeaP8Gm5WEGJfcU2SelTzxJwp3wFJZvHbRROqA5SecDcGt8k/s200/estr+sal+06.JPG" width="200" /></a></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: xx-small;">(Font: INE: enquesta estructura salarial 2006. </span><a href="http://www.ine.es/prensa/np525.pdf"><span style="font-size: xx-small;">http://www.ine.es/prensa/np525.pdf</span></a><span style="font-size: xx-small;"> En format gràfic no està disponible l’enquesta més recent i desconec representacions basades en tots els ingressos).</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: xx-small;">(Tenint presents les limitacions metodològiques de l’enquesta, poso aquest gràfic per il·lustrar per als no-amants de l’estadística<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la no-normalitat de la corba de distribució de la renta: en aquest cas del tram salarial; que vindria a ser com la zona visible de l’espectre electromagnètic; en aquest cas de l’espectre de riquesa); ja que com és ben sabut és la part més controlable; quedant més ocult la part de rendes del capital. No ho col·loco lògicament ni per situar l’enfrontament de les persones que estan en la zona inferior als 21000 cap a les persones que estan situades en el tram salarial 30000-60000 euros. ni tampoc cap el tram 60000-90000. De fet, aquesta és una de les tragèdies del nostre temps: “disparar” contra aquells que es tenen una mica més per sobre perquè són visibles oblidant aquells que queden fora del camp de visió).</span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">L’anàlisi de forces contràries no seria complet lògicament sense entendre el vector ideològic que empenys en sentit de transferir les prestacions i drets a la responsabilitat individual. I el sector de negoci productiu privat de l’àmbit de les prestacions i serveis bàsics que vol quedar-se totalment o parcial un potencial àmbit de negoci tant important com pot ser la sanitat o l’educació o la dependència.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">-<em>Conflictes en el “model<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i estructura productiva”:</em> Quins àmbits d’activitat es consideren estratègics i de valor afegit; de futur i per millorar la posició en el <em>sistema-món</em>; com s’incentiven o desincentiven determinats sectors productius; el foment de l’i+d, la qualificació professional, els graus de titularitat, supervisió i control de l’àmbit públic sobre els diversos àmbits en funció de la seva criticitat, sostenibilitat, mida, massa crítica, caràcter “too big to fail/to exist”...) i per tant si han de romandre o incorporar-se a l'esfera pública, quins han d'estar regulats, quins deixats a la iniciativa privada, quins controlats, quins supervisats, quins cedits/concedits, quins compartits,.. En aquest espai de conflicte també es situa la proposta que s’ha vingut a denominar el <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Green_New_Deal">green new deal</a></span><span lang="CA" style="color: #222222; font-family: "Arial", "sans-serif"; font-size: 10pt;"> </span><span lang="CA">- però sent rigorosos també incorpora mesures per evitar la financiarització de l’economia que es situen en el conflicte més estructural-. </span></div><div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="background: white; margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Les aliances socials passaran aquí pels sectors populars i professionals (amb les resistències d’aquells en sectors a extingir), però en canvi es podrà comptar amb els actors empresarials dels àmbits productius d’interès.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">-<em>Conflictes en l’estructura econòmica:</em> El pes i poder de cada una de les esferes: productives pública-privada, financera, criminal i informal; així com les seves relacions de parasitació. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">De fet, crec que és on s’hauria de concentrar el focus. Al meu entendre la contradicció principal (aquí i ara) és entre l’oligarquia financera (els responsables, titulars i directius dels grans bancs i dels grans fons d’inversió) versus economia productiva pública+privada i Estats. En altres moments i/o indrets les contradiccions eren/són entre altres esferes (criminal versus productiu per exemple) o dins l’esfera productiva (entre sectors). Ara ens trobem sota el què hauria de ser un estat d’alarma o excepció per frenar el domini financer que pretén reconfigurar el món i el paper dels estats (disculpeu si el to sona apocalíptic; però mirant l’escenari no se m’acut res més). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En una situació d’aprofitament -de la crisi creada pel propi sector, de les pors terribles de la societat sobre el futur i de les debilitats organitzatives socials- <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per imposar l’agenda dels poders financers.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Són per tant necessàries àmplies aliances en l’esfera pública i privada per combatre que l’oligarquia financera es pugui imposar com a nova classe social dominant. Aliances socials i polítiques, incorporant a aquelles dretes que encara conserven voluntat de ser mediadores de la burgesia productiva<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i no corretges de transmissió d’aquesta nova oligarquia. On s’han d’incloure als estats i la UE i els pocs òrgans de governança mundial existents (formals o informals; democràtics o no). Si pretenen servir a l’interès de l’economia productiva haurien de veure que els “mercats” financers no juguen a una estratègia negociadora “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">win-win</i>”; que els seus guanys no es reinverteixen en l’economia productiva de forma significativa; que són insaciables i provocaran la fallida dels estats o sectors que considerin per obtenir-ne el benefici especulatiu; fallides que més tenen a veure amb el mite de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">profecia induïda auto-acomplerta</i> que no amb la inevitabilitat; ja que hi ha receptes alternatives per sortir dels pous de dèficit i deute en que alguns països estan o de remuntar sectors productius que es considerin d’interès general). Lògicament això es veu afectat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i seriosament dificultat per l’hegemonia de dretes que hi ha Europa i el seu obstinament ideològic i de defensa i mediació del sector financer.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Tradicionalment els sectors dominants han intentat fomentar la divisió dels sectors populars utilitzant diversos elements on hi podia haver diferències per convertir-los en conflicte: qüestions lingüístiques, d’origen, de qualificació, de posició relativa,... Sense voluntat perversa, potser s’hauria de començar a descompactar el bloc dominant. Des de la menudesa algú hauria de fer veure a la burgesia productiva que l’economia de casino no els afavoreix tampoc: per l’abandonament de la funció de proporcionar crèdit (“lubricant”) per a l’activitat productiva; perquè l’activitat especulativa de curt plaç els pot ensorrar independentment del seu <i style="mso-bidi-font-style: normal;">valor d’ús i del seu valor de canvi</i> (ja fa temps que està més que demostrat que els “mercats” no tenen comportaments racionals/estratègics; sinó més aviat d’escorpí en la faula del riu, la granota i l’escorpí; tot i que canviant el final de la faula ja que l’entramat generat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“too big to fail”</i> fins ara els porta a ser irresponsables dels seus actes i del risc de pèrdues); i perquè l’obsessió antiinflacionista de la banca no permet polítiques anticícliques que estimulin el creixement econòmic, consum,... </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Tot i això, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>alguns propagandistes segueixen intentant explicar els “mercats financers” comparant-los amb el comportament domèstic/familiar en situacions d’oferta-demanda i de gestió de l’economia familiar: ignorant les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">fal·làcies individual i atomista</i> quan inferim mecànicament d’un nivell micro a macro i de forma intencionada ideològicament traient fora de l’equació les qüestions de poder, massa crítica i oligopsoni/oligopoli i l’actuació en forma de càrtel). On apareix el component destructor (que ningú es confongui, no té ni tan sols res a veure amb aquella força invisible de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“destrucció creativa”</i>) com a intrínsec al seu funcionament, basat en destruir sectors i àmbits (i estats) independentment de la seva contribució a la riquesa present i futura.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Seria hora de contribuir a què la burgesia productiva es desenganxi de l’oligarquia financera (amb l’afegit que no es tracta d’una estratègia per debilitar-la sinó que objectivament sembla que l’economia productiva està perjudicada per la financiarització de l’economia). I anar entrellaçant una aliança entre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>teixit productiu (empresaris i treballadors amb les seves organitzacions), Estats, i organismes supra-estatals per fer front a aquesta ofensiva sense precedents del capitalisme financer que té implicacions profundes en la concepció futura de l’estat, el benestar i la democràcia.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><br />
</div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7260592841021467162.post-49737150295317233752010-11-29T04:19:00.000-08:002010-11-29T04:19:46.650-08:00Unitat dels treballadors, Unitat de les esquerres, Unitat de l’esquerra transformadora<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt;"><br />
</div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: right;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">(...) Después de trastumbar los cerros, bajamos cada vez más.</span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: right;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Habíamos dejado el aire caliente allá arriba </span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: right;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">y nos íbamos hundiendo en el puro calor sin aire.</span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: right;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Todo parecía estar como en espera de algo. (...)</span></i></div><div align="right" class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: right;"><span lang="CA">Pedro Páramo, de Juan Rulfo. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Naveguem per aigües no cartografiades; “uncharted waters” deia <a href="http://www.ub.edu/graap/costaspremsa.htm">Antón Costas</a> sobre l’escenari polític-econònomic en el que ens movem. Vivim temps difícils. Un nou món, amb un poder oligàrquic financer i uns grans especuladors convertint-se en classe social dominant, amb els seus interessos contradictoris als de la resta (inclosos estats i economia productiva) i nous mitjans per assolir-los. Un model social europeu, un estat del benestar tal com el coneixem, amenaçat, per aquells que li volen treure el seu caràcter universal i per aquells que el volen empetitir a través de la inanició. Una crisi profunda que pot naturalitzar, perpetuar i normalitzar les precarietats que ha generat. Una ofensiva sistemàtica impulsada arreu que pretén retallar drets socials i laborals. Unes receptes dominants en l’agenda per a la sortida a la crisi basades en l’externalització de costos cap als treballadors i classes populars. Amb un escenari polític dels nostres contextos on les <a href="http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20101017/54023868622/el-mal-de-la-europa-del-bostezo.html">posicions dretanes semblen majoritàries a Europa i les ultradretanes guanyen centralitat, produint un desplaçament de la “normalitat” cap a la dreta. </a></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><shapetype coordsize="21600,21600" filled="f" id="_x0000_t75" o:preferrelative="t" o:spt="75" path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" stroked="f"><stroke joinstyle="miter"></stroke><formulas><f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"></f><f eqn="sum @0 1 0"></f><f eqn="sum 0 0 @1"></f><f eqn="prod @2 1 2"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"></f><f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @0 0 1"></f><f eqn="prod @6 1 2"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"></f><f eqn="sum @8 21600 0"></f><f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"></f><f eqn="sum @10 21600 0"></f></formulas><path gradientshapeok="t" o:connecttype="rect" o:extrusionok="f"></path><lock aspectratio="t" v:ext="edit"></lock></shapetype><shape id="_x0000_i1026" style="height: 183pt; width: 207pt;" type="#_x0000_t75"><imagedata o:title="" src="file:///C:\DOCUME~1\U27809~1.WS0\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image001.png"></imagedata></shape></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjna1Ewp_OuUmxslF46j7O2j6F4_yJ1JwAr9pyyoVDRGItwlTeyrz9oXO4Q6PuOMmXcwjCXa2JeqJ5SREsGdQy-cMMuknawlJz1gJLHSAmWRtXmRVFz8heRM2UGPlHKN5hK0izj12BanRs/s1600/vaixell.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" ox="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjna1Ewp_OuUmxslF46j7O2j6F4_yJ1JwAr9pyyoVDRGItwlTeyrz9oXO4Q6PuOMmXcwjCXa2JeqJ5SREsGdQy-cMMuknawlJz1gJLHSAmWRtXmRVFz8heRM2UGPlHKN5hK0izj12BanRs/s200/vaixell.JPG" width="200" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">A Europa hi ha una tendència general d’augment de les desigualtats. De creixement del coeficient Gini a la majoria de </span><span lang="CA"> <a href="http://www.caixacatalunya.com/caixacat/es/ccpublic/particulars/publica/pdf/ic0407e7.pdf">països del nostre entorn</a>. On amb molt de mèrit ( i no suficientment valorat i explicat) governs d’esquerres i progrés com el de <span lang="CA"><a href="http://www.idescat.cat/dequavi/?TC=444&V0=6&V1=17&VA=2008&x=10&y=8#T0">Catalunya</a> </span>(amb les seves limitades capacitats d’intervenció) han aconseguit frenar i parar el creixement de les desigualtats. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"> </div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">On l’externalització dels riscs cap als sectors més dèbils o desprotegits que sempre explica <a href="http://www.iceta.org/jc301010.pdf"><span style="color: purple;">Joan Coscubiela</span></a> <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pot seguir i augmentar en els diferents eixos (mediambiental, entre països, entre generacions, entre empreses, entre classes i entre sub-sectors de classe,...). <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>On és possible que les properes generacions visquin pitjor que les prèvies i que per primera vegada com a civilització (en la seva vessant de qualitat democràtica, d’igualtat i cohesió) anem a pitjor, quelcom que alhora es fa difícil de visualitzar, al xocar amb aquell determinisme tant íntim de la tendència imparable a millorar.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I amb un medi caracteritzat per una crisi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>energètica (crisi en el sentit que les velles energies no acaben de morir i les noves no acaben de néixer) i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una crisi climàtica (crisi<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>entesa com que estem transitant un punt d’inflexió i no retorn amb conseqüències per a l’habitabilitat del planeta).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Fa un temps algú escrivia, que a aquesta esquerra nostra li tocava transitar pel complicat i estret pas situat entre els cants d’Escila i Caribdis, entre l’esquerranisme impacient/deconnectat (estèril<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i de club d’opinió) i la renúncia a l’avenç en drets (sense saber qui era Escila i qui Caribdis). Ara s’hi afegeix que a la gent a la que volem arribar li toca resistir els cants de la prepolítica i de la postpolítica. On la pedagogia política torna a fer necessari retrocedir a explicar simplement la utilitat i necessitat de la política.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">És un “mondo difficile” i complex. Amb una dificultat real de conceptualitzar l’immens poder i capacitat d’influència dels veritablement poderosos. Fet que fa redirigir la crítica política i econòmica i el malestar de molta gent cap a aquells àmbits que veiem, comprenem i tenim més propers (formacions polítiques i sindicals, sub-segments de classe objectivament aliats). Sense la visió de conjunt és difícil encertar l’adversari. A això segurament hi ajudaria recuperar el marxisme com a mètode per a l’anàlisi (dic per a l’anàlisi, no parlo com a programa). </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">On l’hegemonia neoliberal en les idees i en les pràctiques apareix en la seva versió més dura i total, afavorida pel “quan pitjor la majoria, millor per a ella”. La legitimitat social del capitalisme neoliberal no es veu significativament afectada (quan és el què ens ha portat on estem ara); potser sí, però, (tot i que em falten dades) d’una forma difusa<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la legitimitat de l’oligarquia financera. I si en canvi apareixen qüestionaments de la legitimitat dels mecanismes de contrapoder, sigui la política o el sindicalisme.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Quan parlem d’hegemonia del neoliberalisme (entesa com la capacitat per dirigir intel.lectualment els processos), és que és real, i es nota. Hi ha un cert consens en qualificar el neoliberalisme actualment d’hegemònic, però a vegades s’actua com si això no fos així, com si no es generessin moltes dificultats objectives i subjectives per a articular i organitzar les respostes, per guanyar drets, en definitiva per seguir progressant. Si no s’entén i es fa pedagogia (complicada per altra banda) que estem en una fase defensiva, de resistir retallades i no pas d’ofensiva, ens equivocarem i generarem frustració. Són conceptes repetits però potser no prou entesos per analitzar com afecta a les condicions de vida de la gent i a les dificultats per intervenir i empoderar-se.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
I tot plegat té impacte electoral. I s'expressa amb un vot des cap a la dreta.<br />
<br />
<img height="160" src="http://isaacperaire.cat/wp-content/uploads/2010/11/eleccions_parlament_catalunya_2010.jpg" width="200" /><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Qualsevol dels paràgrafs anteriors ja seria suficient per si sol per posar-se a reflexionar sobre el què hem de fer. Però totes sumades creen un panorama que hauria de poder superar esquemes i concepcions molt establerts. I és un temps on les no-accions tenen conseqüències.</span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">I és en aquest context que té la major importància allò orgànic, allò organitzatiu, per poder arrelar-se i bé i articular respostes. I que agafa un sentit encara més important el valor de la unitat. La unitat no és un bé absolut, però és quelcom necessari, imprescindible i positiu (si és coherent) i més en els temps que corren. Bàsicament per saber donar respostes i ser útils. Sabem que les organitzacions tenen dues activitats fonamentals. Produir i reproduir-se. Produir intervencions per assolir els seus objectius. I reproduir-se per poder-ho fer al llarg del temps. I sabem que la unitat no només suma, sinó que multiplica i fa més fàcil guanyar majories socials. I que per economia d’escala, permet centrar més esforços<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en produir resultats, i disminuir els esforços en reproduir-se. Sempre si es donen les condicions subjectives i objectives, de necessitat, viabilitat i factibilitat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Tot i que existeixen raons que tenen poder explicatiu en el passat, moltes de les raons adduïdes per justificar separacions d’espai i compartimentacions-estanc ara mateix sembla que no tenen ja sentit.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Unitat dels treballadors</span></i></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">El moviment sindical i dels treballadors és l’únic moviment social real actual. És l’únic moviment que pot resistir en la defensa de les condicions laborals i salarials dels treballadors i és l’últim dic de contenció per evitar el buidatge i desmontatge de l’estat del benestar. La vaga general del passat del 29 de setembre n’és un bon exemple. Els dos sindicats de classe són els qui -amb la força que els donen- representen a la immensa majoria dels treballadors i és on estan organitzats els treballadors més actius. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><shape id="_x0000_i1027" style="height: 120.75pt; width: 161.25pt;" type="#_x0000_t75"><imagedata o:title="" src="file:///C:\DOCUME~1\U27809~1.WS0\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image003.png"></imagedata></shape></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><img height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4svrXE08LDplL8sLQNoxs_aPSvEVoaOOtgW2nrIq3Llw6GR6KwVFKjX69_ZDMIgUr1V9d0FrsMcfAZax11aSplGlh9D67ai7iNiOS5uOh6ePcJMpy-vqog79FsUHaiF4rXS9NQ5WhFMA/s200/VagaGeneral.JPG" width="138" /><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">És cert, tenen mancances i necessiten arribar als nous sectors no organitzats (joves, alguns sub-segments dels treballadors més qualificats –aquells que decanten l’hegemonia en cada àmbit-), alguns sectors productius amb presència corporativa, i les petites empreses i les més precaritzades).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Històricament s’han donat diverses raons (totes lògiques i entendibles) per explicar les diferències entre els dos sindicats perquè no ha sigut possible la unitat sindical: Les diferències d’intensitat que es posa en l’eix negociació-mobilització; el caràcter o no socio-polític; l’origen i les fonts diferents i conflictives; que són la representació de diferents fraccions dels treballadors; el caràcter de classe i nacional; la independència real dels partits polítics. Si es paren a pensar una a una semblen ja cosa passada. Segueixen existint certes diferències, en les pràctiques a empreses concretes, en les propostes dels punts de partida però són qüestions resolubles.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">És per això, que la unitat real dels sindicats, en una sola organització, més enllà de la unitat d’acció actual seria quelcom a reivindicar. Evidentment<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>des de la independència i autonomia, la no interferència, l’assumpció que lògicament són els homes i dones sindicalistes que han de liderar el procés i el respecte als temps i als àmbits, sembla que políticament seria quelcom a reflexionar quines passes es podrien realitzar per avançar cap a un únic gran sindicat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Unitat de les esquerres</span></i></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Les esquerres són plurals i ho seguiran sent. I en el seu conjunt polític i social són el bloc que representa a la majoria, també plural. Per fer-ho possible, des del respecte mutu, s’han de trobar més espais de col.laboració, per poder ser majoritària en cada àmbit d’intervenció humana i en cada espai on s’elaboren i es prenen les decisions.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><shape alt="" id="_x0000_i1028" style="height: 111.75pt; width: 171pt;" type="#_x0000_t75"><imagedata o:href="http://www.esacademic.com/pictures/eswiki/76/Le_Serment_du_Jeu_de_paume.jpg" src="file:///C:\DOCUME~1\U27809~1.WS0\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image005.jpg"></imagedata></shape></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><img height="130" src="http://www.esacademic.com/pictures/eswiki/76/Le_Serment_du_Jeu_de_paume.jpg" width="200" /><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Tenim unes experiències prèvies molt positives d’interrelació que han d’ajudar a aquesta cultura unitària: òbviament el govern catalanista i d’esquerres, però també experiències més petites i parcials, en l’esfera de la reflexió la universitat progressista d’estiu, o en l’esfera social les experiències unitàries de les molt diverses mobilitzacions hagudes. Però segueix molt instalada la cultura dels compartiments (amb la no implicació en els que són dels “altres”).</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Es necessita més, molt més. Per crear una hegemonia d’esquerres, per articular i aconseguir aplicar propostes que objectivament beneficiïn a la majoria i guanyar per al bloc a aquelles persones clau que decanten i fan tendència en el seu àmbit.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Hi ha molts sectors, massa, que s’ha optat per -segons la correlació de forces- no colaborar en les diverses esferes d’influència. En el món de la salut, per exemple. Hi ha diferències molt enquistades –en la gestió, en el model, en els accents,..- entre les esquerres, és cert. I s’ha optat per la solució còmoda. Cadascú en el seu àmbit, els seus equips i amb autisme cap a la resta: Serveis sanitaris; salut pública; recerca puntera. I sense possibilitats gairebé de colaboració i interrelació entre els professionals, acadèmics i gestors que en cada camp i especialització lideren, i marquen el camí. Amb la pèrdua immensa de potencial que això significa per les parts, pel conjunt i pel resultat.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Els espais s’haurien de retro-alimentar. I comptar amb suficient suport social al darrere per acompanyar les mesures de progrés i frenar les agressions i retallades. Una de les lliçons més evidents d’aquests temps és que la política institucional per si sola no pot fer front als poders fàctics, als atacs en curt, ni als atacs en llarg. I una altra és que hem de conèixer de primera mà el funcionament del sistema per dins i ser conscients del terreny de joc.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Una de les primeres coses a fer seria posar en comú els think-tanks i laboratoris d’idees diversos. I començar a treballar en contra-restar amb l’evidència i alternatives aquelles idees que han penetrat tant profundament en els cors i les ments de les classes populars. Idees que costa molt de desallotjar. Idees acientífiques, consignes, marcs conceptuals ben dibuixats, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>profundament conservadores i que anulen i inhibeixen i es tornen refractàries a qualsevol plantejament de sortida col.lectiva i equitativa. En el camp de l’antropologia, de la genètica, de la sociologia, de l’economia.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">En el camp productiu hi ha un cert consens en el model productiu que es vol: sectors de valor afegit, de futur, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>formació, r+d+i,... . Però les esquerres no s’han posat a parlar encara de l’estructura productiva. Ni tan sols comentat, per poder ser interioritzat, i poder dissenyar un marc compartit per avançar. Un marc d’estructura productiva i econòmica que pugui ser assumit pel conjunt de les esquerres i sumar (per interès compartit i contradictori amb el poder financer i amb una part de les grans transnacionals) a autònoms, petits empresaris i empreses dels sectors d’interès. En el sentit de definir quins sectors estratègics (en funció de la seva criticitat, sostenibilitat, tamany, massa crítica, caràcter “too big to fail/to exist”...) han de romandre en l'esfera pública, quins sectors han d'estar regulats, quins a la iniciativa privada, quins controlats, quins supervisats, quins cedits/concedits, quins compartits, ...</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Unitat de l’esquerra transformadora</span></i></b></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">L’esquerra transformadora de model socioeconòmic i ambiental és ICV-EUiA. Superadora del sistema actual en benefici del bloc social majoritari. Fora d’això hi ha el fred, “la nada”, clubs d’opinió i de tertúlia, grups d’amics estètics, i xiringuitos estèrils i inútils (en el sentit de no-útils) que van tant davant de les masses que ni les veuen (ni les entenen) ni són vistos (ni entesos) per elles.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
<img height="55" src="http://www.iniciativa.cat/media/domain_headers/163/X20091215_ICV-EUiA_logo.jpg?1288097252" width="200" /></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA"><shape alt="" id="_x0000_i1025" style="height: 1in; width: 153pt;" type="#_x0000_t75"><imagedata o:href="http://www.iniciativa.cat/media/domain_headers/163/X20091215_ICV-EUiA_logo.jpg?1288097252" src="file:///C:\DOCUME~1\U27809~1.WS0\CONFIG~1\Temp\msohtml1\01\clip_image007.jpg"></imagedata></shape></span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Actualment és una coalició electoral. La pràctica ens diu que entre les dues parts no hi ha diferències programàtiques ni d’acció significatives. Tenen certes diferències: en els accents; en les relacions i colaboracions estatals i europees; en el paraigües definitori-identitari i suspicàcies entre les minories de les dues parts heretades de la història. Situacions que no semblen irresolubles en diferents marcs o estadis organitzatius que s’haurien d’anar recorrent per etapes (que haurien d’accelerar-se): coalició política, federació de partits, i finalment un sol partit unitari i ampli amb espai reconegut per a diverses sensibilitats. De fet el recórrer aquest camí cap a una sola organització sembla per si mateixa la millor recepta per a solucionar aquestes inèrcies. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt; text-align: justify;"><span lang="CA">Resumint. Són temps molt complicats, que veurem coses que segurament no creuríem. I en les eines, en els instruments, necessitem un gran sindicat, unes esquerres amb més interacció i una sola força de l’esquerra transformadora i ecologista.</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt;"><span lang="CA">Cantava Cohen en el seu himne:</span></div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; tab-stops: 153.0pt;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 8.5pt;">“Ring the bells that still can ring,<br />
forget your perfect offering,<br />
there is a crack in everything,<br />
that's how the light gets in”.</span><span lang="CA"></span></i></div>Unknownnoreply@blogger.com1